Com era tristament d’esperar el Ministre Blanco a confirmat que l’AVE a Castelló (i algunes altres obres més de les nostres comarques) formen part de les que es voran afectades per la retallada. Personalment no esperava altra cosa del socialisme. Com tampoc ho esperava dels conservadors, que en el seu moment, tampoc van prioritzar este territori, malgrat que tots, absolutament tots els estudis publicats, confirmen que és precisament ací, en el Corredor Mediterrani, on la inversió resultaria més rendible.
Pel Corredor passa més del 23% del PIB espanyol, i més del 40% de les exportacions-importacions de l’estat. I, res no és casual, el tram entre Castelló i Tarragona, és l’únic de la costa amb via única. És a dir, amb un sol traçat que han de compartir viatgers i mercaderies. No cal se expert en res per entendre, que això significa retards, embussos, i en definitiva, pèrdua de competitivitat per les nostres industries (inclòs el turisme). Es a dir, pèrdua de llocs de treball, pèrdua de riquesa que genera impostos i que tot i que molt parcialment, tornen a revertir ací.
Este mateix any, el Ministre Blanco va dedicar 10 milions d’euros a l’estudi de viabilitat del Corredor Central, el que deixa fora del traçat a Castelló i Tarragona, endinsant-se des de València cap a l’Aragó, per anar a buscar França a través d’un caríssim túnel que caldrà construir. Allunyant, a més a més, les vies de mercaderies, dels centres de producció que estan al litoral, allunyant-les dels ports (trencant la intermodalitat que, és sabut, és la premissa bàsica de l’èxit econòmic en el transport), i obligant als contenidors a pujar més de mil metres d’altitud per buscar les vies de tren, des de les fàbriques de Castelló, per unes carreteres impossibles o inexistents.
La decisió de Blanco, del socialisme, és el tret de gràcia a la nuca de l’economia valenciana, i molt particularment la castellonenca. Ens arruïna.
A banda de la injustícia que representa el fet que un territori oblidat històricament (20 anys de governs socialistes i 8 de populars) i per tant amb menys infraestructures que altres (hi ha ciutats que fa 18 anys que tene AVE), torne a estar el primer de la llista a l’hora dels retalls; hi ha una qüestió d’intel•ligència econòmica per apostar per Castelló. En èpoques de crisi, de manca de recursos econòmics, és imprescindible aconseguir optimitzar les inversions que es puguen fer. Cal invertir allà on es puga aconseguir una major rendibilitat, i com ja ha quedat dit, ara com ara, no hi ha inversió més rendible que en el Corredor Mediterrani. Tant pel que fa a mercaderies, com a passatgers. Connectar amb alta velocitat Castelló amb València i amb Tarragona, és una prioritat per a tot el turisme mediterrani d’arreu Europa. I el corredor específic de mercaderies, és l’única oportunitat que té l’economia valenciana, ja no dic de reeixir, sinó de competir amb igualtat de condicions amb altres territoris.
I que això és així, ho saben perfectament al Ministeri, estic segur que ho sap perfectament el PSOE valencià i el local. Per això no entenc que no tinguen la valentia de plantar cara al Govern Central, i criticar amb contundència la decisió del Ministeri. Que l’única defensa que se’ls acut siga dir, que el TRAM tampoc no està en marxa (cosa d’altra banda certa, però amb un impacte econòmic òbviament incomparable als retards amb l’AVE), deixa ben a les clares, que ni del PSOE d’allà, ni del PSOE d’ací, podem esperar gran cosa ni com castellonencs, ni com valencians. Podem esperar, si fa no fa, el mateix que del PP, destrucció del teixit industrial, manca d’infraestructures i destrucció d’ocupació. Amb esta gents, estem condemnats a la misèria.
3 comentaris:
El corredor mediterrani és
el paradigma de l'actitud de la classe política valenciana enfront el poder central a Madrid: manca d'ambició, marginació dels interessos generals del País Valencià, sucursalisme, ... Amb uns polítics així, què podem esperar? No cal ser molt intel.ligent per adonar-se'n que el binomi PP-PSOE ens fa molt de mal. El Bloc hauria d'insistir en aquest missatge, si de veritat vol arribar a una part significativa de la societat valenciana, desenganyada amb els successius inquilins del Palau de la Generalitat, però que no està especialment sensibilitzada amb qüestions identitàries.
No podem parlar de la falta d'AVE sense lligar-lo a la falta de rodalies cap al Nord, cosa que des del BLOC sempre hem reivindicat. Alguna esquerra està en el discurset de per a què volem AVE si no tenim rodalies i hem de ser clars, ho volem tot.
Estic d'acord, Tonet. El que passa és que ara han pres esta decisió i jo l'he criticat. Estem sempre en un joc sense fi, en una banda de moebius. Quan reclames una cosa, l'altre et diu que també l'altra, i l'altre que la de més allà, i que si reclames a este has de reclamar a aquell.
Jo crec que el BLOC no deixa dubtes en la seua reivindicació de la rodalia, però hi tornarem. El que passa és que "alguna esquerra" com dius tu, creu que és una cosa o l'altra. I són les dues, perquè són diferents, donen serveis diferents, i fins i tot els diners ixen de llocs diferents. (Ja sé que tots ixen de les nostres butxaques)
A mi, realment em resultaria més senzill fer un article setmanal que digués:
Del que ens toca, dos de cada!
Però...
Publica un comentari a l'entrada