Una absurda folklòrica presenta una querella perquè una folklòrica absurda que havia estat amiga seua, li ha dit gorda, “furtanovios” o ves a saber quina cosa. La cunyada de un pardal que assegura haver-li tocat les cuixes per davall la taula a una amiga de la Esteban, cobra no sé quina pasta per explicar-ho a la tele, i com un periodista li diu pallassa, anuncia que “mis abogados estudiaran presentar una demanda en defensa del honor”. No sé quin honor té la persona que ven al mercat públic del morbo el nom de la gent que lloga a preu de temporada el caliu del seu entrecuix.
En política és igual. El campió mundial d’insultar gent en acte de servei, es querella contra qui l’insulta a ell. Sap el primer que la demanda no tindrà cap recorregut judicial, perquè ja li han desestimat les anteriors; i sobretot, perquè també li han donat la raó a ell quan ha estat ell el demandat per insultar els adversaris.
Al Far West això s’arreglava a l’ombra del Saloon, amb un parell de Colt 45. Ara es du als tribunals, la civilització és el que té. A tenor de les sentències, el jutges i fiscals, deuen consideren en general, que la política és un cau de mal educats, i que els insults són part del nostre sou. En espècies.
No m’agrada, en set anys de vida pública, mai s’han querellat contra mi. I això que no sóc dels que té pèls a la llengua. Tinc el convenciment que es pot fer una contundent crítica política sense caure en la desqualificació personal. Ni s’han querellat contra mi, ni menys encara m’he querellat contra ningú. Entre d’altres coses, perquè mentre els jutges s’han d’ocupar de l’atzarosa vida del parrús de la folklòrica, o de si el polític de torn ha dit pilila, els expedients importants s’amunteguen. Els dels polítics corruptes, els dels trànsfugues, els dels censos manipulats per guanyar eleccions, els de les dones maltractades, els dels lladregots reincidents, els dels errors mèdics, el dels incompliments de pensions per fills...
Si no bloquejaren els jutjats amb tanta imbecil•litat, potser fins i tot hi hauria temps i espai, per denunciar el polítics mentiders que ens prometen l’AVE o el TRAM i ens deixen a peu.
4 comentaris:
Incomplir les promeses electorals no és cap delicte reconegut en el codi penal. Són els electors qui decideixen amb el seu vot si tornen a dipositar la seua confiança en aquells que els han mentit.
hi ha fins i tot jurisprudència que et dóna la raó, però això és un article, prenyat de llicencies "literaries", no un tractat de dret.
Enric, de fet hi estic d'acord amb el contingut del teu article. Només l'última frase m'ha xocat, quan dius allò de "denunciar els polítics mentiders que ens prometen...". Hem de denunciar aquells que incompleixen les seues promeses, és clar que sí, però (malauradament?) això no ho podem fer davant els tribunals.
tens raó, no pretenc denunciar judicialment a ningú, ja ho dic al cos de l'article.
Publica un comentari a l'entrada