És sabut que les converses d’ascensor (com les músiques d’ascensor), no són precisament les més inspirades de les nostres vides. En general es parla del temps, per evitar parlar de la fortor de la colònia d’aquella senyora, o de la fortor per la falta de sabó d’aquell senyor. O a l’inrevés, que la igualtat de gènere ha arribat al fascinant món de les olors corporals. Jo sóc dels que creu que amb un cortés "bon dia" hauria de ser suficient. No li trobe gaire sentit a forçar una conversa amb una persona a la que si ens trobarem a les escales ni saludaríem, perquè no ens coneixem. Personalment el silenci no m’incomoda, de fet sóc dels que creu que si no pots millorar el silenci, és millor serrar fort les dents i callar.
"Quina calor què fa, no troba?", "Ahir no es podia dormir ni amb les finestres obertes", "Si no fa calor ara quan n’ha de fer?" Si fa no fa, tots hem participat en alguna conversa similar. A partir de juny, s’hi afegeix una variant nova. La gent pregunta per les vacances. On vas, si en fas, si no en fas.
A mi, que he de confessar que tinc una certa vocació d’ "épater" m’agrada contestar. "Ui, mire, no, els càrrecs públics no podem fer vacances, ho he consultat amb el Secretari General de la Corporació i diu que per tenir dret a un mes de vacances, hem de treballar els altres onze mesos, i no ens compensa, ja estem bé així".
La gent amb més sentit de l’humor ho entén, d’altres es queden un poc sorpresos. Ben mirat no hauria de fer estes coses jo. Alimenta la mala fama dels polítics. També és de veres que la perjudica molt més que hi haja un bon grapat de sangoneres, i a massa gent no sembla importar-li.
Això de les vacances pagades, tampoc no és tan antic. Una cosa es descansar el seté dia que és quasi un mandat bíblic, i l’altra que l’empresa et pague les vacances. Un mes sense treballar, i un mes cobrant.
Va començar a França. L’any 1936 es va produir un gran vaga laboral que només acabà quan els treballadors aconseguiren avantatges socials; un alça de salaris, la setmana de treball de 40 hores, el dret a la negociació col·lectiva i...les vacances pagades. En aquell moment dues setmanes. Dos o tres anys més tard, tota Europa havia incorporat el dret social al descans pagat. Hi ha vagues generals que tenen efectes positius.
Este serà el meu seté any com regidor, i acumulant les vacances per haver-me casat i la baixa per paternitat de quan va néixer Gal·la, no arriba a tres mesos de vacances. És el càstig per traure mals resultats electorals, si el BLOC tingués una representació plural, segur que m’agafaria més dies. Però no sé si, com diu la meua dona, és per un excés de responsabilitat, o com diu ma mare, perquè sempre he segut una miqueta carallot. No ho sé, el cas és què enguany tampoc no m’agafaré un mes. Només farem una escapadeta per ací prop, hem llogat una caseta a l’interior de la província. Continuaré escrivint, però com hui, relaxaré una miqueta els temes. És que sí no, els trobaré a faltar. Passar de puntetes pels temes més polèmics, és també una forma de descansar. Les vacances, són un estat d’ànim.
"Quina calor què fa, no troba?", "Ahir no es podia dormir ni amb les finestres obertes", "Si no fa calor ara quan n’ha de fer?" Si fa no fa, tots hem participat en alguna conversa similar. A partir de juny, s’hi afegeix una variant nova. La gent pregunta per les vacances. On vas, si en fas, si no en fas.
A mi, que he de confessar que tinc una certa vocació d’ "épater" m’agrada contestar. "Ui, mire, no, els càrrecs públics no podem fer vacances, ho he consultat amb el Secretari General de la Corporació i diu que per tenir dret a un mes de vacances, hem de treballar els altres onze mesos, i no ens compensa, ja estem bé així".
La gent amb més sentit de l’humor ho entén, d’altres es queden un poc sorpresos. Ben mirat no hauria de fer estes coses jo. Alimenta la mala fama dels polítics. També és de veres que la perjudica molt més que hi haja un bon grapat de sangoneres, i a massa gent no sembla importar-li.
Això de les vacances pagades, tampoc no és tan antic. Una cosa es descansar el seté dia que és quasi un mandat bíblic, i l’altra que l’empresa et pague les vacances. Un mes sense treballar, i un mes cobrant.
Va començar a França. L’any 1936 es va produir un gran vaga laboral que només acabà quan els treballadors aconseguiren avantatges socials; un alça de salaris, la setmana de treball de 40 hores, el dret a la negociació col·lectiva i...les vacances pagades. En aquell moment dues setmanes. Dos o tres anys més tard, tota Europa havia incorporat el dret social al descans pagat. Hi ha vagues generals que tenen efectes positius.
Este serà el meu seté any com regidor, i acumulant les vacances per haver-me casat i la baixa per paternitat de quan va néixer Gal·la, no arriba a tres mesos de vacances. És el càstig per traure mals resultats electorals, si el BLOC tingués una representació plural, segur que m’agafaria més dies. Però no sé si, com diu la meua dona, és per un excés de responsabilitat, o com diu ma mare, perquè sempre he segut una miqueta carallot. No ho sé, el cas és què enguany tampoc no m’agafaré un mes. Només farem una escapadeta per ací prop, hem llogat una caseta a l’interior de la província. Continuaré escrivint, però com hui, relaxaré una miqueta els temes. És que sí no, els trobaré a faltar. Passar de puntetes pels temes més polèmics, és també una forma de descansar. Les vacances, són un estat d’ànim.
2 comentaris:
Apassionant el tema de les vacances.
Jo la temporada que vaig ser becari, entre beca i beca, treball d'estiu i contractes en pràctiques no en vaig tindre durant molt de tremps, durant anys. Ara sí que en tinc, afortunadament (be pel Front Popular francés i per l'Estat del Benestar escandinau!).
Encara que si a mi em donaren a elegir, canviaria el meu mes de vacances, els dies de setmana santa que són festa i les festes locals per caps de setmana de tres dies, per a mi em són molt més profitosos.
Tot és qüestió d'estudiar-hi i, si ve al cas, reivindicar-ho.
Bones vacances.
És un tema interessant. La personalització del comput total de dies lliures (festius més vacances) permetria millorar la satisfacció dels treballadors (i això augmenta la productivitat, està més que demostrat), millorar la conciliació familiar, evitar problemes de transit intensiu en algues dates i trencar l'estacionalitat d'alguns sectors productius lligats al lleure i les vacances.
En algunes empreses, per model productiu o dimensió podria generar problemes, en altres, tot el contrari, podria permetre una producció sostinguda al llarg dels 13 mesos.
A estudiar.
Encara taradaré en marxar uns dies, però gràcies
Publica un comentari a l'entrada