"PEIX AL COVE" - COPE Castelló - 27.07.10

En valencià tenim una expressió fantàstica “peix al cove”, per designar una manera amable d’anar guanyant poc a poc. És d’especial aplicació, si guanyes espais front a un adversari, que per la raó que siga, és molt més poderós que no pas tu. Front a la tàctica de “peix al cove”, hi hauria la d’aquells que ho volen tot, i ho volen ara. I normalment es queden sense res.

Hui a la Junta de Portaveus, s’ha produït una baralla francament desagradable en les formes. El partit socialista ha presentat una moció fora del termini acordat per la pròpia Junta. És cert que el reglament diu que en cas d’urgència es pot presentar fins el darrer minut. El problema és que els altres dos grups consideràvem que no hi havia tal urgència (personalment crec que no només no era urgent, sinó que no podia admetre’s a tràmit, perquè com passa sovint amb les del PSOE, tècnicament era un desastre. Es basava en una falsedat, i per tant, no hagués tingut valor jurídic ni en cas que s’aprovés). Jo crec que el PSOE n’era conscient, i el que pretenia era arribar al plenari, usar el torn de justificació d’urgència per parlar del fons, provocar que l’Alcalde els cridés a l’ordre i poder-se fer les víctimes, que és el seu recurs més habitual. O bé el que volien era forçar que el PP, o fins i tot PP i BLOC, votaren al plenari contra la urgència, per poder dir que no els deixem debatre. És la seua estratègia. Clar que, hui mateix, només uns segons abans d’eixa agra discussió, el PP ha vetat 4 propostes (1 del BLOC), i el PSOE 3 (1 del BLOC), mentre que nosaltres no hem vetat res. Vull dir, que el PSOE no té cap problema per impedir que es puga debatre allò que no els interessa, malgrat que estiga presentat en temps i forma.

L’acord de la Junta de Portaveus és molt més beneficiós per l’oposició que el Reglament. Ens dóna moltes més possibilitats que l’estricte compliment del reglament. I els qui el vam negociar, entre ells jo mateix, sabem com va costar d’arribar a un acord.

Evidentment, el PP ha advertit que sí el PSOE exigia l’aplicació estricta del Reglament Orgànic en este cas, l’acord no escrit saltava per l’aire fet bocins, i ens hauríem d’atenir a l’articulat. Això hagués representat un autèntica involució, que perjudicaria a l’oposició. El Reglament funciona per l’aplicació d’estrictes majories, i el PP, en té una d’absoluta, per la qual cosa, és deixar en mans del grup majoritari, la capacitat de decidir absolutament tot el que es pot votar o no al plenari. Tot. A banda, obviament, de decidir allò que s’aprova i el que no.

En canvi ara, l’oposició pot fer us (el PSOE no se’n priva gens) del dret al vet en les declaracions institucionals, la qual cosa, és cert, en deixa moltes sense debat, però força acords a tres bandes, que d’altra manera no es produirien. I a sobre, l’acord oral obliga al PP a votar a favor de la urgència de les propostes que presenta l’oposició, sempre que ho faça una setmana abans del ple. Per tant, no els hi permet vetar les nostres mocions.

Hui el PSOE, amb els seus jocs de curta distància, ha estat a punt de fer-nos perdre una part dels avanços que ens van costar tant d’aconseguir. No sé si són uns inconscients, o és que la seua estratègia és molt poc intel•ligent.

Sempre dic que una evolució és una revolució que triomfa. És més lent, però menys arriscat. Alguns prefereixen la confrontació, jo, mentre siga impossible guanyar, aposte pel “peix al cove”. Em deixa millor situat per la victòria final.