Alberto Fabra, per alguna raó que se m’escapa, ha baixat la guàrdia. Està sota l’ influx del Ministre Blanco, i accepta amb un silenci còmplice qualsevol cosa que este diga. Talment sembla que patisca la síndrome d’Estocolm.
Durant tots els mesos que van des de l’arribada del PSOE al govern central, el PP local ha estat punyentment reivindicatiu pel que fa al Corredor Mediterrani. Bé, amb eixe complex de platja de Madrid que pateixen, han estat més ferms en connectar-nos a Madrid via AVE que en reclamar la connexió viaria amb Tarragona i el nord enllà, on està el nostre mercat. Sembla lloable, però és mera tàctica. No hi ha veritat en la defensa dels interessos valencians, com demostra, per exemple, el maldestres que han estat perdent el control de les dues caixes valencianes en només 17 dies.
Ho demostra també el fet que eixes reivindicacions començaren, ja s’ha dit, quan el PP va perdre el govern central a cavall de les mentides infames del 11-M. Abans, quan tenien la capacitat de decidir, mai van fer res per les infraestructures al País Valencià, és més, van fer el possible per que estes no avançares. Cal recordar que la Comissaria Europea Loyola del Palacio va considerar que el Corredor Mediterrani no era prioritari? Segur que no. Aleshores Alberto Fabra no piulava. Ells estan en allò que estan, en ofrenar noves glories a la indissoluble Espanya radial.
Ara Blanco, el Ministre que ha posat 10 milions d’euros públics per la connexió aragonesa via Canfranc en detriment del corredor mediterrani, anuncia que per l’AVE València-Castelló no hi ha un clau. I que haurà de ser la inversió privada qui se’n faça càrrec. Quines penques!
Estic disposat a deixar momentàniament al marge la indiscutible injustícia econòmica, i la baixesa moral que significa que l’economia valenciana aporte a la caixa central molt més del que rep, i que a l’hora de les inversions veja com allò que es paga amb diners públics arreu ací es deixa a la voluntat de la inversió privada. Però obviant això, la pregunta és: per què no ho van dir fa 15 anys i ja tindríem AVE?
Al poc de deixar de ser president, Felipe González, a preguntes de un periodista sobre les raons per les que apostava per l’AVE Madrid-Sevilla abans que pel Corredor Mediterrani, el qual el Banc Mundial ja reclamava als anys 50, va contestar: "El corredor mediterráneo es rentable, por consiguiente se
acabará haciendo. En cambio, el AVE Madrid – Sevilla, si no lo hago yo, ¿quién lo va a hacer?"
Si des d’aleshores ja tenen decidit que no van a invertir en el País Valencià, per què no ho van deixar en mans de la inversió privada aleshores? Serà injust, però més injust és continuar sense el tren que ja tenen els altres.
I ací el problema és saber, per quins set sous (amb perdó) Alberto Fabra abandona la reivindicació... No deu ser que veu al seu partit prop del govern central i sap que ells tampoc no ho faran?
Durant tots els mesos que van des de l’arribada del PSOE al govern central, el PP local ha estat punyentment reivindicatiu pel que fa al Corredor Mediterrani. Bé, amb eixe complex de platja de Madrid que pateixen, han estat més ferms en connectar-nos a Madrid via AVE que en reclamar la connexió viaria amb Tarragona i el nord enllà, on està el nostre mercat. Sembla lloable, però és mera tàctica. No hi ha veritat en la defensa dels interessos valencians, com demostra, per exemple, el maldestres que han estat perdent el control de les dues caixes valencianes en només 17 dies.
Ho demostra també el fet que eixes reivindicacions començaren, ja s’ha dit, quan el PP va perdre el govern central a cavall de les mentides infames del 11-M. Abans, quan tenien la capacitat de decidir, mai van fer res per les infraestructures al País Valencià, és més, van fer el possible per que estes no avançares. Cal recordar que la Comissaria Europea Loyola del Palacio va considerar que el Corredor Mediterrani no era prioritari? Segur que no. Aleshores Alberto Fabra no piulava. Ells estan en allò que estan, en ofrenar noves glories a la indissoluble Espanya radial.
Ara Blanco, el Ministre que ha posat 10 milions d’euros públics per la connexió aragonesa via Canfranc en detriment del corredor mediterrani, anuncia que per l’AVE València-Castelló no hi ha un clau. I que haurà de ser la inversió privada qui se’n faça càrrec. Quines penques!
Estic disposat a deixar momentàniament al marge la indiscutible injustícia econòmica, i la baixesa moral que significa que l’economia valenciana aporte a la caixa central molt més del que rep, i que a l’hora de les inversions veja com allò que es paga amb diners públics arreu ací es deixa a la voluntat de la inversió privada. Però obviant això, la pregunta és: per què no ho van dir fa 15 anys i ja tindríem AVE?
Al poc de deixar de ser president, Felipe González, a preguntes de un periodista sobre les raons per les que apostava per l’AVE Madrid-Sevilla abans que pel Corredor Mediterrani, el qual el Banc Mundial ja reclamava als anys 50, va contestar: "El corredor mediterráneo es rentable, por consiguiente se
acabará haciendo. En cambio, el AVE Madrid – Sevilla, si no lo hago yo, ¿quién lo va a hacer?"Si des d’aleshores ja tenen decidit que no van a invertir en el País Valencià, per què no ho van deixar en mans de la inversió privada aleshores? Serà injust, però més injust és continuar sense el tren que ja tenen els altres.
I ací el problema és saber, per quins set sous (amb perdó) Alberto Fabra abandona la reivindicació... No deu ser que veu al seu partit prop del govern central i sap que ells tampoc no ho faran?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada