"Sobre la sangrienta arena que enloquecía de entusiasmo en la española fiesta al vecindario, se ha levantado un soberbio templo a la ciencia, donde recibe sabias enseñanzas la laboriosa juventud castellonense."
El text és de 1887 i fa referència a la creació de l'Escola de Magisteri i Maestria Industrial, hui reconvertida en el Intitut Juan Bautista Porcar. Allí vaig aprendre jo a llegir i escriure, quan es deia la Normal, o Aneja. Me n'alegre que hagueren canviat la plaça de bous per un institut, ara sóc lector, sinó, seria "banderillero". Tal com jo ho veig un avanç inqüestionable.
Per cert, que la plaça de bous va desaparèixer a les primeries de 1887, de forma misteriosa, ja que va ser enderrocada durant una sola nit, sense haver-se descobert mai els autors. Explique esta historieta, com conseqüència de la reacció de l'Alcalde de Castelló a la prohibició a partir del 2012, de les corregudes de bous a Catalunya. Sabut és, que l'Alcalde, seguint la idea del seu picador Javier Moliner, ha oferit l'actual plaça de bous com alternativa, per a l'afició catalana. Afició més aviat escassa si atenem a les poques desenes de persones que van anar a la reivindicativa primera correguda després de la prohibició. Personalment tinc la sensació que el Parlament català (amb tota la legitimitat democràtica, això sí) ha prohibit una cosa que es moria d'inanició. Diu l'Alcalde que ho fa per captar turisme. Ja hi som! Esta gent té un concepte molt difús del que és captar turisme.
Parlen d'un turisme idiomàtic, que durant anys només ha estat l'abeurador econòmic de l'ex Alcalde Gimeno i els seus col·laboradors. Un projecte que passa de Conselleria en Conselleria, i tothom li fuig per incert. Només per eixugar el diners que en sous ens ha costat el no res, ha calculat que han de vindre a Castelló a estuiar llengües, 14,237 persones, a una mitja de 15 dies cada una.
Parlen de turisme de creuers, i amb dolor albinegre he de dir, que 30 creuers a l'any, no deixen tants diners a la ciutat, com el fet que el Vila-real jugue competicions europees. Pernoctacions d'aficionats europeus a Castelló (Vila-real no té prous places hoteleres), dinars, sopars, cervesetes a les terrasses. En canvi el turisme de creuer, que ve amb pensió completa, es beu una orxata i pica sola.
El turisme del "xiringuitos" de la platja, és un altra de les seues dèries. Afirmen alegrement (alegrement vol dir sense cap estudi que ho confirme) que els "xiringuitos" de platja atrauen turisme. Per això, malgrat que deuen a la ciutat més de 70.000€ en sancions, i malgrat que han incomplit any rere any les condicions de la concessió, l'equip de govern, els torna a donar llicència.
Si hi ha un distintiu que de veres pot ser determinant per fer venir turisme a Castelló, són les banderes blaves. Tinc en el meu poder un document d'ADEAC, organisme que atorga les banderes, que assegura que l'any 2009 van retirar la bandera concedida a la Platja del Gururú. L'equip de govern ho va ocultar a l'opinió pública, de fet va mantenir la bandera fins a final de temporada, i va aprofitar les inclemències meteorològiques per retirar-la discretament. El botelló que s'organitza al voltant dels xiringuitos, l'abús de decibels de dia i de nit, l'incompliment d'horaris, la brutícia acumulada, els perillosos vidres a la sorra, publicitat en domini públic i algunes altres, són les raons per les que la bandera es retirà el 2009, i no s'ha concedit el 2010. Perdem senyes de qualitat per la permissivitat i mala gestió de l'equip de govern.
Així que, Alcalde, en lloc de ser tan torero en el tema dels bous, més li convindria a Castelló que deixés de fer vosté el Don Tancredo en el tema de les platges.
El text és de 1887 i fa referència a la creació de l'Escola de Magisteri i Maestria Industrial, hui reconvertida en el Intitut Juan Bautista Porcar. Allí vaig aprendre jo a llegir i escriure, quan es deia la Normal, o Aneja. Me n'alegre que hagueren canviat la plaça de bous per un institut, ara sóc lector, sinó, seria "banderillero". Tal com jo ho veig un avanç inqüestionable.
Per cert, que la plaça de bous va desaparèixer a les primeries de 1887, de forma misteriosa, ja que va ser enderrocada durant una sola nit, sense haver-se descobert mai els autors. Explique esta historieta, com conseqüència de la reacció de l'Alcalde de Castelló a la prohibició a partir del 2012, de les corregudes de bous a Catalunya. Sabut és, que l'Alcalde, seguint la idea del seu picador Javier Moliner, ha oferit l'actual plaça de bous com alternativa, per a l'afició catalana. Afició més aviat escassa si atenem a les poques desenes de persones que van anar a la reivindicativa primera correguda després de la prohibició. Personalment tinc la sensació que el Parlament català (amb tota la legitimitat democràtica, això sí) ha prohibit una cosa que es moria d'inanició. Diu l'Alcalde que ho fa per captar turisme. Ja hi som! Esta gent té un concepte molt difús del que és captar turisme.
Parlen d'un turisme idiomàtic, que durant anys només ha estat l'abeurador econòmic de l'ex Alcalde Gimeno i els seus col·laboradors. Un projecte que passa de Conselleria en Conselleria, i tothom li fuig per incert. Només per eixugar el diners que en sous ens ha costat el no res, ha calculat que han de vindre a Castelló a estuiar llengües, 14,237 persones, a una mitja de 15 dies cada una.
Parlen de turisme de creuers, i amb dolor albinegre he de dir, que 30 creuers a l'any, no deixen tants diners a la ciutat, com el fet que el Vila-real jugue competicions europees. Pernoctacions d'aficionats europeus a Castelló (Vila-real no té prous places hoteleres), dinars, sopars, cervesetes a les terrasses. En canvi el turisme de creuer, que ve amb pensió completa, es beu una orxata i pica sola.
El turisme del "xiringuitos" de la platja, és un altra de les seues dèries. Afirmen alegrement (alegrement vol dir sense cap estudi que ho confirme) que els "xiringuitos" de platja atrauen turisme. Per això, malgrat que deuen a la ciutat més de 70.000€ en sancions, i malgrat que han incomplit any rere any les condicions de la concessió, l'equip de govern, els torna a donar llicència.
Si hi ha un distintiu que de veres pot ser determinant per fer venir turisme a Castelló, són les banderes blaves. Tinc en el meu poder un document d'ADEAC, organisme que atorga les banderes, que assegura que l'any 2009 van retirar la bandera concedida a la Platja del Gururú. L'equip de govern ho va ocultar a l'opinió pública, de fet va mantenir la bandera fins a final de temporada, i va aprofitar les inclemències meteorològiques per retirar-la discretament. El botelló que s'organitza al voltant dels xiringuitos, l'abús de decibels de dia i de nit, l'incompliment d'horaris, la brutícia acumulada, els perillosos vidres a la sorra, publicitat en domini públic i algunes altres, són les raons per les que la bandera es retirà el 2009, i no s'ha concedit el 2010. Perdem senyes de qualitat per la permissivitat i mala gestió de l'equip de govern.
Així que, Alcalde, en lloc de ser tan torero en el tema dels bous, més li convindria a Castelló que deixés de fer vosté el Don Tancredo en el tema de les platges.
3 comentaris:
Enric crec que les coses són així: L'antiga plaça de bous de Castelló, era de fusta i es va cremar. El solar on estava és l'ocupat hui en dia pel institut Francesc Ribalta, si no em falla l'informació.
no sé...jo això ho vaig traure d'un llibre que es diu Del Castellón viejo, de 1926, escrit i recopilat per Vicente Gimeno Michavila, que ara ha reeditat l'ajuntament
En l'antigor es feien espectacles taurins a diferents llocs de Castelló ciutat com la plaça Major o fins i tot l'ermita de LLedó però el que és coneix com una plaça de bous es va construir l'any 1832 en la plaça del Pany de les Creus on ara està l'Institut Francesc Ribalta. L'actual plaça de bous efectivament és de 1887. Tot açò clar si no em falla la informació que tinc.
Publica un comentari a l'entrada