26 de gener, 2011

"RICH MAN, POOR MAN" - Mediterráneo - 27.01.11


Era d’esperar, però... carai quin enrenou s’ha muntat amb això de les declaracions de bens dels polítics! He sentit de tot, gent que no s’ho creu, gent escandalitzada, gent escandalitzada perquè no s’ho creu... I fins i tot diria que alguna gent em mira de reüll.
En el rànquing, he aparegut com el més miserable dels polítics locals, no com definició moral, és clar, sinó econòmica. No tinc casa pròpia, el meu patrimoni és el meu matrimoni, la casa on visc és de la meua dona, i encara en paga la hipoteca. I francament, considere que a vostés no els interessen les condicions del meu matrimoni. Tinc un cotxe que vaig comprar el 2003 pocs mesos abans de ser elegit regidor. Vaig mirar al Ganvam, i està valorat en uns 1.200€. Sóc portaveu del BLOC a l’Ajuntament, això ja ho saben, ho sóc gràcies a vostés, i per això cobre poc més de 22.000 euros anuals. No hi ha més ingressos, però entenc que no és possible representar dignament els nostres electors fent 40 hores a la setmana en un altre lloc. Si més no, quan el grup és unipersonal. Tinc clar, claríssim, que d’altra manera no ho podria fer. És una aposta personal (i familiar), no exempta de riscos. Quan deixe de ser regidor hauré de reconstruir la meua vida laboral en el sector privat. Tinc una llarga experiència laboral i professional, una sòlida formació universitària, parle idiomes, i estic a punt d’acabar la tercera carrera. Amb això hauré d’anar a tocar portes.
Però està bé, la política t’ha de permetre viure, no fer-te ric. Lizbeth és mestra, ella tampoc no es farà rica. Però saben què? Vivim relativament bé, fins i tot ara que estem criant a Gal·la. La nostra situació econòmica és millor que la d’altres famílies, i no ens queixem.
Alguna gent ha subratllat que determinats polítics guanyaven quantitats indecents de diners, que alguns difícilment podrien explicar el patrimoni. Però a mi el que més m'ha sorprés és que alguns col·legues em pregunten com es pot viure amb el meu sou. M’ha sorprés i m’ha preocupat, perquè això demostra que no tenen ni la més remota idea de com es viu en el món real. De quins són els sous de mercat, de com sobreviu la gent que els vota. Terrible.

1 comentari:

BIEL CUCANYA ha dit...

Molt bo Enric, és la veritat, la meitat (o més) dels polítics (del PPSOE) estan lluny d'allò que és la vida real.