07 de febrer, 2011

"URGÈNCIES DE CAP DE SETMANA" - COPE Castelló - 08.02.11


No sempre que dos homes queden a prendre un café acaben parlant de futbol, ni de política, ni tan sols de dones. De vegades parlem dels nostres fills, de la seua educació, de com ens fan de feliços, o de com resulta d’alarmant un termòmetre marcant 39’5. El fill del meu amic va tindre un d’eixos episodis de febre la nit del divendres passat. Dissabte de matí, conscients que amb els remeis habituals no aconseguien rebaixar la temperatura, van anar a urgències.
El dissabte, a mig matí, per les urgències pediàtriques de la Casa Gran, a l’Hort dels Corders, havien passat 30 infants malalts. 30 semblen molts. No és tracta d’un grip especialment agressiva amb els més menuts, no es tracta d’una pandèmia, no és tracta d’una mala ratxa... No és que ara els pares s’alarmen més, o que les malalties ataquen especialment en cap de setmana. No.
El problema és que cada colp més, li ho explicava el metge al meu amic, els pares i les mares, aguanten com poden la setmana amb els fills malalts i van el dissabte a urgències. Per què? Doncs perquè cada colp hi ha més gent que no gosa demanar permís al treball per dur als fills al metge. Hi ha por. Els llocs de treball són cada colp més precaris, cada colp hi ha més gent a la porta esperant que algú siga acomiadat.

És terrible. La fragilitat del sistema laboral, no només causa una pressió inacceptable en els treballadors (que a la llarga provoca estrés i accidents laborals), sinó que té conseqüències en l’organització familiar, i fins i tot, ha ho hem vist, en la salut dels nostres fills. Hi ha més conseqüències, clar, la saturació dels serveis d’urgències en cap de setmana, que no compensa econòmicament (les guàrdies en cap de setmana es paguen més cares als metges) el ritme més distés dels dies laborables.
I és que de vegades, trobe que no som del tot conscients de les conseqüències afegides, que la situació econòmica genera. És obvi que hui en dia ningú no està del tot segur al seu lloc de treball, i que l’excés d’oferta de mà d’obra precaritza les plantilles, però segurament no havíem pensat, confesse que jo no, en conseqüències com esta.
Alguna cosa estem fent malament. Alguna cosa estem fent molt malament si per por a demanar permís al treball per dur al nostre fill al metge, els nostres fills han d’aguantar dos dies febrosos abans que no el veja un especialista. Alguna cosa falla, i no en la legislació laboral, que òbviament contempla els permisos, sinó en l’aplicació d’eixa legislació, que permet abusos i alberga pors. On està la conciliació familiar, que té una llei pròpia que la regula? On estan els inspectors de treball que haurien de vetllar per tal que estes coses no passen? Potser també fan les hores en dissabte, quan la majoria de les empreses estan tancades.
Per cert el fill del meu amic està ja bé. Gràcies per preguntar.