No cal ser becari de la NASA, ni tan sols haver entés tots els programes de Redes amb el gran Punset, per ser conscient que les obres públiques obeeixen a cicles electorals, la qual cosa per si sola demostra que no es regeixen per criteris de necessitat social.
Ho diré d'un altra manera. Qualsevol persona mitjanament observadora, se n'haurà adonat que les obres s'anuncien, programen i inauguren en dates triades en funció dels diferents calendaris electorals. És a dir, cada quatre anys (si parlem del cicle municipal), els partits es treuen de la mànega un grapat de propostes noves (o reediten les que han incomplert reiteradament en anys anteriors), convertint les campanyes en una subhasta perillosa de demagògia, cada colp més estrafolària. No cal més que recordar el concurs de “yo la tengo más larga” que van protagonitzar el 2007 el PSOE i el PP amb el Nou Castàlia, quan el que calia era un nou accionariat.
Es forcen les inauguracions en les prèvies electorals. Tant és així que s'ha hagut de regular per llei, i sancionar a qui ho incompleix.
És per una raó electoral que es privilegien determinades obres icòniques, abans que obres necessàries. És més urgent i necessari (i molt més econòmic) un nou clavegueram al Grau, que el Calatrava en forma d'ou bullit. Però mentre a ningú se li acudisca una forma digna d'inaugurar un embornal, les obres necessàries van postergant-se sine die.
Este final d'estiu, hi ha novetats a la cartellera política. Dels autors del Plan E i Plan Confianza (Zapatero i Camps són fills del mateix déu menor), pròximament en les seues pantalles “Buried”, la història d'un economista de nom Keynes, soterrat davall una llosa en forma de lífting constitucional. Els mateixos que el van ressuscitar, ara el rematen.
En campanya electoral vaig relatar l'anècdota d'un professor d'economia, que m'havia suggerit que expliqués que nosaltres no prometíem grans obres, però que pagaríem tot el que havien deixat a deure els del PP. I és molt. Ara afegiré una reflexió nova. Què espera la gent de nosaltres? Fer més o mantenir en bones condicions el que tenim? Quin és l'objectiu? Créixer més i més i més fins l'hipertròfia social, o viure millor?
2 comentaris:
Mantenir en bones condicions el que tenim.
això pense jo també
Publica un comentari a l'entrada