Sec a escriure en vespres d’un viatge oficial a Gijón. Si tot va bé haurem, eixit dimarts i tornat dimecres. Curt. Si coincidim en el vol amb Melendi, tornarem en vint minuts. Curtíssim. Viatja una nodrida representació de funcionaris i tècnics, i un regidor de cada partit. Anem a representar Castelló en una fira tecnològica. Està bé. Una representació plural d’una ciutat que ho és. Malauradament, no sempre és així. Amb certa freqüència el protocol no es respecta. I no voldria que pensaren el que no és, no sóc persona molt amant de les parafernàlies i les reverències. La primera vegada que un agent de la policia local em va saludar marcialment, vaig estar temptat de donar-li la documentació i dir que jo no havia segut, la segona em vaig girar com buscant algú... Ara ja m’hi he fet. No saluden al “guineo” que sóc, sinó a la dignitat que com regidor represente. I és des d’eixa condició, des de la que reclame l’espai protocol·lari que em pertoca.
Ho han d’entendre. La democràcia garanteix a la gent el seu dret a decidir i a triar. Els càrrecs electes, amb independència de si estem governant o no, som la representació de la voluntat popular. I esta gegantina responsabilitat, du associada una dignitat democràtica. Alguns polítics es senten especials, importants, creuen que són ells personalment qui mereixen tractament especial. Són ridículs. Entre eixa prepotència estúpida, i el menyspreu per l’oposició hi ha un terme mig. Les persones físiques entrem i eixim de la política, però els càrrecs perseveren. Personalment no meresc ni més ni menys que ningú. El portaveu del BLOC, però, té un lloc protocol·lari al que no renunciaré.
Ho han d’entendre. La democràcia garanteix a la gent el seu dret a decidir i a triar. Els càrrecs electes, amb independència de si estem governant o no, som la representació de la voluntat popular. I esta gegantina responsabilitat, du associada una dignitat democràtica. Alguns polítics es senten especials, importants, creuen que són ells personalment qui mereixen tractament especial. Són ridículs. Entre eixa prepotència estúpida, i el menyspreu per l’oposició hi ha un terme mig. Les persones físiques entrem i eixim de la política, però els càrrecs perseveren. Personalment no meresc ni més ni menys que ningú. El portaveu del BLOC, però, té un lloc protocol·lari al que no renunciaré.
6 comentaris:
No hi ha prou amb estar (que és el que fan alguns), cal saber estar (com tu!).
Una abraçada i bon viatge!
que tingues un bon viatge Enric i tant de bo importeu molt bones idees de Gijon.
Enric, encara que no tinga res a veure, m'agradaria conèixer el teu parer sobre aquestes paraules que un forer de www.valencianisme.com diu arràn la carta de Morera als militants:
-------------
Morera insisteix tant en que les Corts serien bipartidistes sense Compromís que pareix que qui vol convèncer és a si mateix.
Pensem en el següent símil: Faig un viatge a Andorra per a declarar-me a una xicona i de pas aprofite i compre una papereta de loteria. La nòvia em dóna carabassa però em toca el tercer premi de la loteria. Ara vaig explicant per ahí que el viatge fou un èxit per allò del premi!
No senyor, l'objectiu del viatge era fer fora el PP i no pas evitar que les Corts fóren bipartidistes. Un viatge, per cert, en condicions infames, com ha reconegut el propi Morera diverses vegades.
Perquè, imaginem que l'objectiu del Compromís fos entrar a les Corts; Morera agafa les regnes d'un partit amb 300 regidors i a 5000 vots d'entrar al Parlament, amb quatre anys per davant i es veu incapaç d'aconseguir aquests miserables cinc mil vots? En lloc de dedicar-se durant quatre anys a eixamplar la base social i el reconeiximent del Bloc per tal d'aconseguir els vots que falten es dedica al "pasteleo" de les aliances per tal d'entrar al Parlament. Ben poca confiança en el partit que representa, no creieu? Si pel camí es queden unes desenes de regidors i uns milers de vots no importa, com ens ha tocat la loteria, és un èxit.
Està bé que reconega que PP i PSOE són cares d'una mateixa moneda. Se'n ha adonat ara, o quan va defensar que no ens presentarem a València ciutat i Mansanet s'integrés en la llista del PSOE, ja ho sabia?
"Pel que fa a la dinàmica interna del BLOC, podem afirmar que el BLOC va bé. Estem treballant en la innovació interna..." diu Morera. La llista que han presentat a València ciutat arran de la dimissió de Mansanet en deu ser un exemple: dos treballadors assalariats del Partit i la companya de Mayor, tot un exemple de renovació.
----------------
Link complet al post: http://www.valencianisme.com/forums/viewtopic.php?t=1467
Gràcies pel caramel enverinat. Però no m'mague. El que diu el forer ho he estat dient jo des del 2004. Ací, allí, als consells nacionals i a l'Executiva més tard. PEr tant, no puc més que estar d'acord en que la "fulla de ruta" que se va fer s'allunya de la que crec que hauria d'haver estat, i que podriem resumir en aquell "BLOC, tu pots".
Pel que fa a València ciutat, ahi si que seré prudent. No milite en eixe col·lectiu. Puc dir només una part del que pense, i ho faig, perque els interessats en saben la meua opinió per haver-li-la dit a la cara.
Allò del PSOE va ser una covardia per part del BLOC, i un error garrafal. És això d'Andorra. Ara hi ha qui ho ven com un èxit per que EU ha quedat fora. Com si fora pq un del BLOC anava camuflat en un lloc de no eixida. Hi havia un acord que tenia poc que vore amb la política, i que no s'ha acomplert. I allò, explica això.
Quines coses? D'una banda adéu PP, per una altra contents del fracàs a València perquè haja desaparegut IU. No aprenem, sempre parlant dels altres, per què no parlem de nosaltres donant un missatge que entenga la ciutadania? A mi les comparacions m'agraden perquè ajuden a entendre. La d'Andorra m'ha agradat.
Imaginem ara una xica que estiga boníssima i ens la volem lligar amb el mateix afany que hem tingut d'entrar en les Corts Valencianes. Però resulta que tenim un competidor ric i de poder de gitar-se amb la boníssima. Pos això, en compte de posar-nos ben guapos, amb trage nou i parlant-li dels nostres projectes, decidim traure-li un ull al nostre contrincant, trencar-li el nas així com 4 o 6 dents, i posar-lo tan lleig que la boníssima no es fixe en ell i sí en nosaltres. I què ocorre? Pos això, que estem creant un màrtir, i aquells que els donava igual el nostre contrincant s'afligixen de veure-li tan desfigurat i ensanguinat que ixen a favor d'ell per llàstima. Total que fins la boníssima s'afligix d'ell, i a nosaltres a la merda per bèsties i irracionals. Cada vegada que passava l'avioneta d'adéu PP, no pocs es despertaven de la sesta i davant de la por que no governaren els amics dels inversionistes, pos això a votar al PP, i més si la immadura de l'Albiol va deixar clar que si governava ella paralitzava les inversions del nostre poble, així com l'aeroport. DEMENCIAL.
Jesús d Torreblanca
Eixe missatge del foro de valencianisme.com ja l'havia vist. Només es pot dir una cosa. Té tota la raó. Crec que és una manera prou clara de posar blanc sobre negre allò que és evident.
Enric, enhorabona al grup municipal. Bon treball.
Publica un comentari a l'entrada