17 de maig, 2010

CAMPSSANDRA - COPE Castell´17-05-10

Si creiem la mitologia grega, Cassandra era filla d'Hèrcuba i Príam, rei de Troia (amb l’amable permís de Brad Pitt). De menuda es va quedar dormida junt al seu germà Helen, al temple d’Apol·lo. Les serps sagrades de l’altar del déu van llepar-los les orelles, i amb este salivar acte, li conferiren el do de la profecia.
De joveneta va fer-se sacerdotessa d’Apol·lo, i sembla que este va tirar-li els trastos, i com ella va dir que no, el venjatiu déu va fer caure sobre ella la maledicció que mai ningú no creuria els seus pronòstics. Ben mirat, una crueltat que deixava sense sentit les seues dots endevinatòries. De fet, es va cansar de repetir que Troia cauria en mans dels invasors i ningú no la cregué.

Pobra Cassandra.

Paco Camps, fill polític de Rita Barberà també es va deixar llepar l’orella per un bífid escurçó de nom Zaplana. Este déu menor, poc abans d’anar a l’Olimp madrileny a fer carrera, li va dir a cau d’orella al jove Camps “et concediré el do de l’Honorabilitat, però tu m’has de cuidar el galliner”. “Recorda -li va dir- allò que Dèdal va advertir al seu fill Ícar, sobre que havia de volar a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstruirà les teues ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. No et separes de mi i no et passarà res."

Però Camps ja tenia previst el Plan C. Tenia molta confiança en si mateix, tanta confiança que va decidir volar. Volar alt i sol. I quan el déu més bronzejat va creuar las Hoces del Cabriel, va oblidar els consells, i sovint el Consell. Es dedicà a organitzar grans festes i bacanals, amb convidats de luxe, fins i tot el Papa de Roma hi anà.

Va fer fora del seu entorn aquells qui havien servit Zaplana, va crear al seu voltant una nova aristocràcia. La dels Costa, Campos, Rambla, Cotino... Va obrir les portes del Palau de la Generalitat a una colla de tafurs, de jugadors d’avantatge, de comissionistes de la infàmia. Un perillós grup de panxa contents, més pròxims a la màfia que al perfil d’homes de negocis, i es llençà pel tobogan del luxe immerescut, i acceptà regals absurdes, per ell i la família, a canvi de qui sap què.

Però volà tan prop del sol que les ales es fongueren. Encara no ha perdut formalment l’Honorabilitat del càrrec, però no li queda cap honor. Com a Cassandra, ja ningú no el creu quan parla.
Ningú no el creu quan diu: “yo me pago mis trajes, claro que me los pago”, “ya sólo quedan uno o dos escalones para que todo quede claro” o “estamos todos muy unidos”

Diu la mitologia valenciana, que cada colp que Camps passa prop d’un jutjat, parla amb un advocat, fiscal o jutge, se sent la maliciosa rialla de Zaplana. Ves a saber!

3 comentaris:

miquel ha dit...

Com deia un spot publicitari institucional de l'època de l'inefable Zaplana, "Comunidad Valenciana, si no existiera, habría que inventarla."

Doncs sí, els valencians tenim la sort de comptar amb uns dirigents que han sabut arribat a uns nivells de corrupció mai vistos (IVEX, Julio Iglesias, Terra Mítica, Fabra, Gürtel,...), un malbaratament inaudit dels recursos públics amb obres faraòniques i grans fastos, a més del menyspreu de què han fet gala envers la democràcia per tal de perpetuar-se en el poder. Parle de la manipulació de la televisió pública, de la demagògia barroera (conflicte lingüístic, "agua para todos", ...), l'afany per barrar la participació ciutadana i el debat públic (què va ser de la iniciativa legislativa popular Per l'Horta?), de la manca de respecte envers les institucions públiques (on estava el president Camps el 25 d'abril de 2007, commemoració dels 300 anys de la batalla d'Almansa?), de l'enginyeria legislativa tot violant l'Estat de Dret (la barrera electoral del 5% que no sap ni Déu mateix si continua vigent amb el nou Estatut), ... la llista és llarguíssima i esfereïdora.

Es açò la democràcia que ens mereixem els valencians? Estic estupefacte. Mai deixarà de sorprendre'm l'habilitat dels nostres dirigents per superar-se a si mateixos dia a dia. Quin serà el pròxim capítol?

Nomdedéu ha dit...

em tem que ho sabrem més prompte del que voldriem

miquel ha dit...

Acabe de veure en la web de les Corts el vídeo de la sessió del passat 6 de maig, amb la compareixença del president Camps (punt 10 de l'ordre del dia). Vomitiu. El PP sap torejar i amb molta maestria a l'oposició. Camps demostra que té oratòria i que és capaç de bastir un discurs demagògic molt convincent: "El PP treballa pel futur de la Comunitat amb optimisme mentre que els grups de l'oposició, sense alternativa de govern, es dediquen a anar tots els dies al jutjat o bé a barallar-se entre sí (Compromís)." M'agradaria equivocar-me, però si tot continua igual, en les pròximes eleccions estem condemnats a tindre Corts bipartidistes, amb majoria absoluta del PP. Quin panorama!