10 de juliol, 2010

"EL COMPANY D'ESTRIBORD" Levante-EMV- 10.07.10



En el seu article a este diari, dijous, un company de corporació (que no de partit) explicava que en la processó de Sant Pere havia estat parlant de la relació entre la llengua i el territori amb un company de corporació (que no de partit)... Fem-ho més senzill. Érem Vicent Sales i jo. És cert, vam tenir eixa conversa a la barca del Patró Major.

Sales afirma que “les llengües les parlen les persones, no els territoris”. Amb esta frase evita caure en la prosopopeia, però defuig una realitat constitucional explicitada a l’article 3: “El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i dret a usar-la”. Per tant, s’associa la llengua a un territori. Tant se val si eres valencià o gallega, castellana o extremeny, o si has nascut a Guinea o a Toronto; si tens nacionalitat espanyola tens l’obligació de conèixer el castellà. Clar que els territoris (les muntanyes i les valls, els rius i les autopistes de pagament, els golfs i els barrancs, les viles i els ravals...) no parlen, però els qui habiten eixe marc geogràfic, eixe concretament i no un altre, estan obligats a conèixer la llengua.

També deia el veí d’estribord (la dreta mirant a proa) que “els esforços per normalitzar la llengua minoritzada, no poden fer-se a canvi de vulnerar drets individuals”.

Dit això, Sales, company de corporació (que no de partit) parla al seu article de la situació lingüística a Catalunya. Amb alguna falsedat, per cert, com quan diu que allà no s’estudia en espanyol. Jo, com sóc valencià, i en l’exercici de la política represente electorat valencià, parlaré del que passa ací.

I ací el que passa és que el PP i el PSOE, companys de corporació (que no de partit) voten en contra del requisit lingüístic per la funció pública. Amb la qual cosa vulneren el dret individual de milers de ciutadanes i ciutadans de ser atesos en valencià en totes les administracions presents al territori. Per exemple, a la Corporació on som companys, (en una ocasió ho vam comptar durant 7 dies), el 87% dels documents externs són exclusivament en castellà i el 99% dels interns. La resta no era tampoc en valencià, era bilingüe o fins i tot multilingüe (àrab, romanés...)

També diré que mentre en les escoles (mentre el partit de Sales no aprove l’anunciada nova normativa que multiplicarà les línies en castellà en detriment de les línies en valencià) un percentatge alt d’alumnes pot estudiar en valencià (amb assignatures en castellà), eixa possibilitat es dilueix als instituts on l’oferta no arriba ni al 50% dels escolars que van estudiar en valencià a l’escola, i molt més encara a les universitats. En contra del que es diu, a la Jaume I, per exemple, si més no a la meua facultat més del 80% de les classes són en castellà (tries la llengua que tries).

Sales ha de saber, segur que ho sap, que tots els alumnes escolaritzats en valencià en primària son absolutament competents en castellà (si més no tan competents com els escolaritzats en castellà), mentre que creix la població que ni entén, ni parla, ni respecta el valencià. Sap Sales, company de corporació (que no de partit) que des de que governa el seu de partit, el valencià ha retrocedit socialment. Ho confirma l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

4 comentaris:

josep ha dit...

M'ha agradat molt el teu article, Enric. Ja n'hi ha prou de manipulació i enganys. Ens volen fer caure en el mateix parany de sempre, tot intercanviant el paper de la víctima i del botxí. A qui volen enganyar? Allò que és evident és que el castellà és una llengua majoritària, mentre que el valencià és una llengua minoritària i, a més, minoritzada. La realitat ho fa ben palés, això. El castellà, amb centenars de milions de parlants arreu del món, és, a més, la llengua més parlada del nostre entorn geogràfic, econòmic i cultural més pròxim: la península Ibèrica. Amb una producció ingent en literatura, premsa i mitjans audiovisuals, la llengua castellana és, per si tot això fóra poc, a més, d'obligat coneixement per a tots els ciutadans valencians. El valencià, per contra, i això també és evident, no comparteix cap dels trets, esmentats adés, de què frueix el castellà. El valencià és una llengua minoritària i minoritzada enfront el castellà, i està condemnat a la desaparició en un món cada vegada més globalitzat.

Llavors, és possible garantir la seua supervivència? Trobe que sí, però per a això cal prendre mesures efectives, tot institucionalitzant de manera efectiva d'una banda el bilingüisme al País Valencià, i de l'altra banda el plurilingüisme a l'Estat espanyol en el seu conjunt, mitjançant la reforma de la Constitució i de l'Estatut.

La reforma de la Constitució hauria de reconéixer totes les llengües espanyoles, no només el castellà, com a llengües oficials de l'Estat espanyol, per la senzilla raó que totes elles són patrimoni del poble espanyol i cap d'elles és més "espanyola" que les altres. No som tots els ciutadans de l'Estat igualment espanyols? Llavors totes les llengues dels territoris que conformen l'Estat també ho són d'igualment espanyoles. Això implicaria, entre d'altres coses, la possibilitat d'adreçar-se en valencià a qualsevol institució del govern central i de rebre la constestació també en valencià. A més a més, el valencià/català, com a llengua oficial de l'Estat espanyol, esdevindria aleshores automàticament també llengua oficial de la Unió Europea, amb tots els drets de què gaudeixen les actuals llengües oficials de la Unió.

Quant a la reforma de l'Estatut, s'hauria de garantir el coneixement de les dues llengües històriques del País Valencià, el valencià i el castellà, per part de tots els ciutadans valencians, independentment del predomini lingüístic de la seua comarca. En conseqüència, un valencianoparlant hauria de tindre els mateixos drets lingüístics en una comarca castellanoparlant que un castellanoparlant en una comarca valencianoparlant. Trobe que un bilingüisme institucionalitzat d'aquesta manera és del tot punt necessari per a la cohesió territorial del nostres País, dividit històricament en dos dominis lingüístics. A més, caldria establir l'ús preferent de la llengua en l'administració pública d'acord amb el predomini lingüístic de la comarca, tot i que evitant situacions de discriminació lingüística.

Finalment, propose la introducció en el currículum escolar de les Comunitats Autònomes monolingües castellanes, d'una assignatura sobre una altra llengua oficial de l'Estat diferent del castellà. A més a més, caldria permetre també la recepció a tot l'Estat espanyol dels canals de ràdio i televisió públiques de totes les Comunitats Autònomes. L'objectiu d'aquestes mesures seria afavorir el coneixement de la realitat lingüística i cultural arreu de l'Estat i, per tant, incrementar la cohesió de la societat espanyola. "Units en la diversitat", no és aquest el lema de la Unió Europea? Doncs per què no el fem nostre?

Nomdedéu ha dit...

amen

Enric 2 ha dit...

Cal afegir que l'equip de govern de l'Ajuntament de Castelló no ha sol·licitat les ajudes per a promoció del valencià:

http://www.docv.gva.es/portal/portal/2010/07/09/pdf/2010_7717.pdf

Les úniques activitat que fan és mitjançant l'associació secessionista de Gonzalo Romero, la "bien pagá". Per cert, Romero va votar a favor de la resolució o moció pel 75 aniversari de les Normes de Castelló, no? Això de canviar-se de jaqueta segons bufa el vent qui li ha ensenyat, José Maria Chiquillo?

Anònim ha dit...

Encara que el meu valencià escrit no esta molt desenvolupat vull espresar-me en la meua llengua materna per a dir que: encara n´hi ha gent( pocs) que estem decidits a lluitar per el valencià/català però ni es gens facil, ni ens deixen. Jo no vaig podre estudiar en linea valenciana però a diferencia del xiquets d´avui en dia la vaig escoltar prou al carrer. Ara tinc una xiqueta de tres anys i quan va naixer em vaig proposar que estudies en valencià. Pos be el primer problema: trobar guarderies amb ensenyament en valencià,l´oferta es minima per desgracia, en tinc dues davant de casa peró em tocà dur-la a l´avinguda dels camps eliseos al altra banda de Castelló (no a Paris). Però el pitjor ha vingut aquest juny al anar a escotlaritzar-la, ja que l´han agafada en llengua castellana per que no n´hi habien prou plaçes en valencià "MI GOZO EN UN POZO". Tot este rotllo per a dir que estan castellanitzan la nostra gent d´una forma brutal i encara els tenim que estar agraïts per no "vulnerar els drets individuals" pos desde ací li dic : MUCHAS GRACIAS AMIGO Y QUE LE VAYA BONITO".