Començar el curs és una frase que ve de l’àmbit educatiu, escolar sobretot, i que ha estat importada per altres activitats. Es parla del curs polític, per exemple.
En ma casa, comença realment el curs. Comença el curs per a Gal·la, per a Lizbeth i per a mi. La menuda estrena la seua condició d'alumna d'una de les escoles infantils públiques que enguany inaugura Castelló. En l'entrevista personal que ens van fer, havíem d'entregar un formulari on ens preguntàvem que esperàvem que aportés l'escola a Gal·la. Socialització, vam dir, i que es divertisca, que jugue, que aprenga a compartir i una miqueta de disciplina d'horaris. En definitiva, el mateix que els seus primers 14 mesos de vida hem intentat donar-li a casa. D'una escola infantil no esperem que li ensenyen a llegir o a distingir entre Düseldorf i Massamagrell només mirant el mapa. Ara no toca això.
Comença el curs també per Lizbeth, que ha canviat d'escola. Deixa el Grau on tan a gust ha estat estos anys, per incorporar-se al Bernat Artola. A quatre minuts a peu de casa nostra, i on s'haurà d'escolaritzar Gal·la arribada l'hora. Després d'un any sense treballar, per la baixa maternal i la posterior excedència, està excitada. Li agrada molt la seua feina i tenia ganes de tornar. Escola nova, físicament nova, noves companyes i companys al claustre... tot nou i per descobrir. Té bones vibracions, diu, tot anirà bé.
També per a mi comença el curs. Dos cursos, l'universitari i el polític. Enguany serà més difícil que mai compaginar totes dues agendes, perquè les eleccions municipals coincidiran en el temps amb el final del segon semestre. El curs universitari no em preocupa més que els anteriors, i ja signaria ara traure'n el mateix rendiment i les mateixes notes. M’agrada estudiar.
El curs polític és tot un altra cosa. La proximitat d'unes eleccions generen un canvi d'actitud en la gent del món de la política. Tot és més calculat (encara), més premeditat (si es pot), més intencionat (i no sempre a fi de be), més agressiu (i això fa por). Fa una certa por, i sobretot molta mandra, l'agressivitat dels discursos d'alguns. Bàsicament, perquè jo crec que la desqualificació i l'agressió permanent només oculten la manca d'idees, de propostes, de solucions als problemes que com a ciutat i com a societat tenim plantejats.
Serà un any d’exàmens. Les eleccions són un examen sa i necessari, i no només per als governs, sinó també (gosaria dir que sobretot) per a les oposicions. La gent ha de revalidar o no la confiança dipositada en tu, ha d'opinar amb la contundència d'un vot sobre si el que has estat fent els darrers quatre anys ha anat en la direcció esperada, ha servit per millorar la seua qualitat de vida; o si més no, si ho has intentat, perquè davant d'una majoria absoluta no resulta gens senzill.
Estem esperançats al BLOC, com li passa a Lizbeth a l’escola, jo
també note vibracions positives. Fa unes setmanes, i és només un exemple, un xic se’m va acostar i em va dir: “mira Nomdedéu, jo no vos he votat mai, jo vote a X, però m’han decebut, el seu equip em pareix molt fluix. Estic dubtant entre l’abstenció i votar-te a tu. Però t’ho has de currar, has de convéncer-me”. És un missatge just i intel·ligent, eixe que un ciutadà-elector, et reclame treball ben fet, que li demostres que controles la matèria, que saps la solució al problema... que t’examine. Ja ho he dit, comença el curs, i en maig, tenim exàmens. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada