El PP ha guanyat a les urnes (espere que prompte sabrem si en part gràcies a un finançament il·legal i trampós) còmodes majories absolutes a la Generalitat i a la Diputació de Castelló. També té una majoria, més ajustada, però absoluta, a la ciutat. En bona lògica democràtica, caldria esperar de qui guanya les eleccions que dedique el gros del seu temps a governar, si és possible amb prudència, les institucions que la societat li ha encomanat. Però la voracitat del PP no té límits i la seua vocació de fer tots els papers de l'auca dubte que tinga precedents, més allà del Chavisme.
Governar governen el justet. I de la seua acció de govern és a l'oposició a qui ens toca, també per mandat de les urnes, subratllar-ne els desficacis, criticar els excessos i les mancances i oferir alternatives. Això és l'aeiou acceptat com una convenció en les democràcies parlamentàries (n'hi ha d'altra mena?).
Però no és el cas que ens ocupa. El PP, instal·lat en els governs d'estes institucions, i amb tots els resorts (alguns fins i tot ètics i legals) del poder, ocupa un temps inversemblant a fer oposició de l'oposició. Que si no en sabem (les lliçons de segons qui fan vergonya aliena), que si no fem propostes (clar que en fem, el que passa és que no els hi agraden), que si treballem poc (personalment faig més hores que alguns d'ells), o què sé jo. Però tot això m'és igual, al cap i a la fi si l'única defensa que té el PP de la seua acció de govern és afirmar alegrement que l'oposició ho faria pitjor, o no sabria fer-ho, ells mateixos. És comprensible, moltes de les coses que fan tenen difícil defensa política, i l'urbanisme no té defensa ni jurídica segons de les sentències del TSJ.
El PP va més enllà. La majoria de les preguntes, propostes i declaracions institucionals que neixen de la factoria popular van encaminades a fer oposició al Govern Central. Busquen un culpable exogen a molts dels seus mals pròpis, i així ens va. Es queixen amb raó que el Govern no usa ceràmica en els edificis i obres públques, però vota en contra en les Corts de que les Conselleries usen preferentment ceràmica valenciana, quan és el BLOC qui ho va proposar fa més d'un any. O reclamen dia sí dia també l'AVE, absolutament necessari, però el TRAM que és competència de la Conselleria acumula retards igualment greus. Els exemples són molts.
Però ja hem dit que són voraços, i eixe joc de fer al mateix temps de govern i oposició tampoc els hi resulta suficient, i d'un temps ençà han començat a fer-se oposició a ells mateixos. Per exemple, la Generalitat paga la revitalització del tren de mercaderies que travessa el Grau a pocs metres d'una escola i a pam i mig de moltes cases, i quan ja està fet (no abans quan encara era possible fer-los canviar d'opinió), Marta Gallen, que assumeix el paper d'oposició interna, afirma que està en contra. Mira tu que bé! Davant l'electorat del Grau, la Tinent d'Alcade podrà traure pit dient que ella s'hi oposa, mentre al Consell d'Administració del Port, els consellers populars han votat a favor. També ella? Així, tothom content. El PP ho fa i contenta als qui ho volen, algú del PP ho critica i creu salvar la cara davant els que no ho volem.
Ara Zarra. En juny els diputats del BLOC van proposar a la junta de Síndics de les Corts que s'aprovés una proposició no de llei, en contra de fer a Zarra el cementeri nuclear. Blasco (últimament al PP) i Luna (al PSOE i fent obres a casa) van dir que no. Ara el Govern Central diu que Zarra és la localitat que té més punts per acollir les deixalles nuclears, entre d'altres coses perquè el parlament valencià no s'hi ha oposat, per acord del PP i el PSOE. Però torna Marta Gallén, i presenta una Declaració Institucional demanant que es desestime Zarra, perquè segons afirma, això significaria una intensificació del pas de vehicles pesats amb càrregues altament tòxiques i perilloses per les carreteres de Castelló. Jo hi puc estar d'acord, però vull que m'explique les raons per les quals el seu partit no va voler votar a les Corts contra la ubicació. Que li ho pregunte a l'Alcalde, que és diputat.
El cinisme no té límits. Si hi ha un partit que ha apostat clarament per l'energia nuclear, és el PP. Un PP terriblement virulent contra el PSOE, quan este encara deia que volia escurçar la vida útil de les Centrals. Doncs bé, l'energia nuclear produeix residus altament tòxics, que necessiten un emmagatzemament definitiu. I qui defensa eixa energia és precisament qui no té cap dret moral ni ètic per oposar-se a la consturcció de les instal·lacions. Clar què... parlar d'ètica i PP en la mateixa frase és un oxímoron.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada