No fa gaire vaig rellegir “La dimensió estètica” de Marcuse. Com intuïa, a estes altures del segle XXI, només salvaria el títol. I és el títol, que m’he permés emprar-li per este article, el que em dóna peu a parlar de la irrupció de la polèmica estètica en la política local.
Esta mateixa setmana s’ha inaugurat la més monumental de les nombroses obres de Ripollés a Castelló. Per cert, que la inauguració i preparatius, va col·lapsar la ronda de circumval·lació de la ciutat mig dia, coincidint amb les hores punta. I un es pregunta, si no es podria haver inaugurat en dissabte que treballa menys gent, o en diumenge que ja quasi no tenen feina ni els capellans. És obvi que les víctimes de tota mena de violència mereixen el nostre suport, i tot i que possiblement una obra escultòrica no siga el més pràctic, em sembla un homenatge just; i tot i que este no siga el moment de gastar-se el dineral que costa, em conformaré pensant que és un encàrrec de fa 5 anys. Però el problema és quan les declaracions polítiques són “es muy bonito, muy vistosos...pues anda que no es colorido”!
Passa el mateix amb les obres del Ribalta. Ja fa temps que el PP va perpetrar una teoria segons la qual “quan estigue acabat tothom vorà com és molt bonic”, “precioso” en paraules d’un regidor. I ara, tots a una veu germans vingueu, el PP es cansa de repetir “bonito, bonito, todo me parece bonito”, com a Pau Donés.
Els gustos són subjectius, i per tant, no és ni bo ni roí que jo diga que estèticament no m’agrada el monument i que tampoc no m’agrada com ha quedat el Ribalta. Abans era un fanguissar, ja ho sé, és que tampoc no m’agradava. Nosaltres li haguérem donat un altra solució estètica amb una funció diferent. No, no m’agrada, però no passa res. Tot no agrada a tothom. El que passa és que el PP té tan gola avall que ells tenen, que dic tenen...que ells són la raó absoluta; que si dius que no t’agrada, creuen que estàs mentint i que la teua opinió estètica està esbiaixada per la política. Pobres. Si no són capaços d’entendre que la gent té criteri propi, i que no tothom pensa com ells, s’entén les dificultats que tenen sovint per interpretar el sistema democràtic.
5 comentaris:
Amb tots el monigots ficats a Castello aquets tendria que ser gratis, tenen que dir el cost ja¡¡ es una vergonya ¿algu tindra comissio?
el preu? Doncs resulta que és una "millora" d'una de les grans obres de Castelló. Quan es fa un concurs públic, les empreses que concórren han de complir tot un seguit de condicions, terminis... i sempre fan una "millora". De vegades és una rebaixa en el preu, de vegades una millora en els materials, d'altres...regalen un Ripollés.
Esta obra val un dineral, un autèntic dineral. Per la dimensió, el treball, l'autor... personalment, donat que ja hi ha molta obra de Ripollés a la ciutat, preferiria que hagueren fet tres camps de basquet al Grau.
Tot no és subjectiu Enric, això és més lleig que la Xarito de bon matí!
Algú sap quants diners s' ha embutxacat Ripollés com a artista-bufó de la cort durant estos anys? És una autèntica vergonya!
Entre ell i el fill de la Císcar i el Blasco, tenim un bon tàndem artístic en este país!
Hola Enric, l'altre dia et vaig vore a la manifestació amb la teua filla, em va fer gràcia perquè no et conec personalment, però a mi això de saludar no em va molt, i menys enmig de la gentada. Bé, només és per dir-te que m'alegre que el Bloc tinga un candidat com tu a Castelló, com a mínim hi haurà honradesa, coherència i sentit comú a l'Ajuntament. Jo no et votaré perquè no visc a Castelló, però als meus amics sempre faig campanya per tu. Ànims i endavant.
Moltes gràcies, Biel, un altre dia em saludes, si et sembla, sempre és agradable posar-li cara a les lletres.
I gràcies per la campanya, tot esforç és necessàri. No hi ha premi sense treball previ
Publica un comentari a l'entrada