Si els he de ser franc, tenia la insana intenció d'escriure sobre tot això del colp de timó de Colomer al socialisme de les nostres comarques en un to admiratiu per la valentia, però de colp i volta m'assabente que Francisco Toledo encapçalarà la llista.
Ben mirat, tampoc no és tan sorprenent, ja va estar a punt d'encapçalar la municipal, i només un conflicte de cronogrames (proclamació de candidatura socialista vs. eleccions al Rectorat), van evitar que hui Toledo sega on ara seu Calles, i Calles continués on ara seu Toni Lorenzo. Calles, diuen, no era la primera opció per a la Subdelegació, però... I sembla que tampoc per encapçalar la llista municipal, però...
No tinc referències de Toledo políticament, sé que és ambiciós i mediàtic. De fet, si em perdonen el símil, podríem dir que entre l'actual Rector (home discret i faener) i l'ex Rector Toledo (més aficionat a la premsa, inclosa la rosa), hi ha la mateixa distància que entre Laporta i Sandro Rosell. Jo no tinc res a dir, clar. Si és això el que l'home té ganes de fer, doncs enhorabona. I si el socialisme d'esta contornada el volen a ell... bé, això ho vorem en els propers dies, i sobretot a les eleccions.
Però... què passarà ara amb Colomer? Ha jugat fort i sembla que ha perdut. Va renunciar a encapçalar la llista municipal de Benicàssim, i acceptà el segon lloc tot pensant, deia, en la Diputació. Jo sempre vaig dir que la meua opinió era que si el PP revalidava majoria absoluta a la Diputació, Colomer no seria diputat provincial i es dedicaria en exclusiva a les Corts. Ja veuen que com a bruixot i llegint el futur tampoc no em guanyaré la vida.
Alliberat doncs del pes d'haver d'encertar-ho, m'endinso en noves elucubracions. Què farà ara Colomer? Plegarà com a President Provincial després de tindre el 47% dels presidits en contra, i després de la severa desautorització d'Alarte? O encara hem de vore un altre gir en esta història? Queda alguna nova sorpresa d'envergadura pendent? I dels càrrecs institucionals, què me'n diuen? Sembla raonable pensar que Colomer serà regidor del seu poble. Dos els trauen segur. Voldrà anar a la Diputació? Voldran que vaja a la Diputació? Els municipalistes cabrejats, els “nacionalistes” enfadats, el d'IS decebuts? O voldrà Alarte compensar al President del partit, Óscar Tena, i fer-lo a ell portaveu? I sí és així... què passa amb Amparo Marco? Calles en una entrevista deia que el tàndem estava pensat per a que ell fóra Alcalde i ella Presidenta de la Diputació (i això quan encara no feia 15 dies que Colomer havia presentat el seu projecte per la província). Però... serà diputada de “a peu”? I Juli Domingo? Dos diputats del grup municipal de Castelló semblen massa. La veritat és que este castell de cartes que ara es desmunta sobre si mateix, ho canvia tot per no canviar res. Al més pur estil de Di Lampedusa.
Calles ha d'estar incòmode vulgues que no. Si Marco “només” és regidora, Calles sentirà la respiració d'ella al bescoll tota la legislatura. Però no només això, després de les eleccions hi haurà congressos. I coneixent l'ambició de Toledo, sabent que Amparo Marco està ferida per les negociacions municipals i la seua exclusió (tret de sorpresa de darrer minut) de la llista autonòmica, si jo fóra Pep Lluís Grau seguiria entrenant maratons, però amb retrovisor, per vore qui li corre al darrera. Podria ser que Toledo o Marco, o més probablement tots dos, vulgueren ser Secretaris Generals locals, per tal de tindre lligat el partit i les llistes per al 2015. El que sembla segur és que hi ha moltes ambicions en un espai molt menut. Massa si et descuides.
I després estan els danys col·laterals. Com queda la relació entre Ximo Puig i el seu tinent d'alcalde Ernest Blanch, que com el propi Colomer havia passat de recolzar a Puig al “colomerisme”? Que ara sembla una efímera nova religió dins del socialisme castellonenc.
A mi el que més em sorprèn de tota esta història és com de malament ha mesurat les seues forces Colomer, un home que porta tota la seua vida adulta (i una part de l'adolescència) fent política. A Izquierda Unida primer, passant el PCPE del incombustible Paco Tendero després, per acabar recalant a Nueva Izquierda i des d'allí al PSOE, crec recordar. Vull dir que no ha fet un altra cosa que treballar en la política tota la seua vida, i li han fet el llit com a un nouvingut. Igual té raó un reputat periodista local que deia l'altre dia a la xarxa que el problema de tot això és l'ego que tenim els polítics, que sempre ens pensem que som els millors, que som tan bons que podem amb tot. Fins que poden amb nosaltres, afegiria jo.
2 comentaris:
Un article interessant Enric, porten un cacau important al psoe, i en tot això crec que només conseguiran perdre vots, és ben ruc Alarte. Només afegir que m'han parlat be de Colomer i molt malament de Toledo, mal canvi, o bo, segons per a qui.
Cada u explica la processó segons li va. Toledo és un home amb una capacitat de treball envejable, i bon gestor. A la UJI ho ha fet bé. Té també una certa tendència a l'estridència i això ja no sé si és tan bo.
Colomer és un polític professional.
Amb tot el que això significa de bo i de roí.
Publica un comentari a l'entrada