"DEUTSCHLAND ÜBER ALLES" - Levante-EMV- 05.02.11

Esta setmana ha visitat l’Espanya perplexa Angela Merkel, la Cancellera Alemanya. La senyora Merkel representa un país amb una inqüestionable capacitat de redreçar la seua economia després de fets històrics que han capgirat el seu status quo. Ho va fer després de perdre la primera gran guerra. I això que al gener de 1921 va estar condemnada a pagar als guanyadors la quantitat de 226 bilions de marcs.

Però com la història es repeteix sempre, durant la Segona Guerra Mundial es va destruir bona part de la infraestructura del país. Amb els esforços de reconstrucció que van seguir a la fi de la guerra, es recuperà la indústria i amb això l'economia del país es van desenvolupar ràpidament, donant lloc al fenomen històric conegut com "miracle alemany". Menys d’una dècada més tard, Alemanya tornava a ser la primera potència d’Europa. Continua sent-ho.

I cal recordar que després d’esta segona guerra li va tornar a tocar pagar en concepte de reparació als guanyadors de la guerra mundial. Quantitats que van ser exigides amb urgència, per permetre a la República Federal Alemanya absorbir a l’antiga RDA els anys 80. Un llast econòmic i democràtic. L’RDA portava 30 anys de retard en infraestructures i dotacions, respecte a la seua germana federal. Agela Merkel ho sap bé, es crià a la República Democràtica.

Alemanya ha estat de sempre motor d’Europa. I ara ho torna a ser després d’una crisi que ha superat amb habilitat i esforç.

Jo no crec en els miracles. Menys encara que un país siga capaç de fer un miracle cada colp que la història li dibuixa un entrebanc. És, òbviament, un altra cosa. I vull recordar que Alemanya és un dels països més descentralitzats d’Europa. Ja voldria jo per al País Valencià algunes de les competències que tenen els länders alemanys. Els “mini estats” que diria el vigorèxic Aznar.

Doncs bé, el cas és que la Senyora Merkel ens ha visitat i ha explicat la formula de la seua sorprenent capacitat de regeneració econòmica, amb una frase lapidària d’una simplicitat que la fa semblar genial: “no gastem més del que guanyem”! Au, lliçó d’economia primària!

La reacció de la caverna mediàtica, i de bona part de la classe política, no ha estat la d’escoltar atentament allò que puga dir qui representa el país econòmicament més exitós del nostre entorn. No, ha fet aflorar una mena de patrioterisme d’espardenyes d’anar per casa, i alguns s’han sentit ofesos. “Ens envien una tutora teutona” semblaven pensar. Sí que és cert que la Cancellera eclipsa al President de Torn de la UE (confirmen amb Viquipèdia, però jo diria que és el magiar Viktor Orbán), però una cosa és el poder formal i l’altre el poder que emana de l’autoritat moral i en este cas, de gestió. També hi ha els curts de mires, que ho consideren poc més que un muntatge de Zapatero. A estos els molesta infinitament que haja dit que les mesures van claríssimament en la bona direcció.

Jo estic content de la seua visita, però no m’importa tant el que puga dir, sinó el que es pot endur. I és una part de la generació de joves més preparada de la nostra història. La generació de coneixement, el feedback, el retorn social, d’una educació que hem donat a la nostra joventut. I no em preocupa gens ni mica què alguns vulguen marxar, m’exaspera que hagen de fer-ho perquè ací som incapaços d’oferir-los-hi ni present ni futur.