No sé si l'han vist, però fa uns dies es va estrenar un anunci publicitari d'una marca de cervesa que patrocina al Barça. La línia argumental és la pregunta “què tenim?” i la resposta és tot un seguit de coses de les que la societat catalana pot sentir-se, i hauria de sentir-se profundament orgullosa.
És un anunci en positiu, sense criticar ningú, però posant en valor tot allò de bo que tenen. Paisatges, literatura, gastronomia, música, clima, la geografia, l'esport, l'arquitectura, tradicions de la cultura popular... L'anunci acaba amb una frase “coses nostres, coses bones que tenim aquí”. Em sembla d'una potència enorme, de fet, reforça valors de pertinença, d'orgull, d'il·lusió, d'optimisme... Molts d'ells oblidats en estos temps convulsos que vivim. La crisi econòmica ha arrossegat la societat a una mena de depressió col·lectiva, que unida a la vocació de criticar tot el que fan els altres, i fins i tot allò que tenim, deixa la societat sense esma per viure. Acotxant les orelles sota un cel gris plumbi que sempre embolcallar-nos a la fosca. Trist.
Ara, a un grapat de setmanes mal comptades de les eleccions, qui més qui menys ens temem que ens durà una campanya electoral tensa, dura, desagradable, ofenedora, a la contra i buida d'idees positives, un anunci com este es revela potent. Potentíssim. Com una llum d'esperança.
Jo tinc clar que este anunci sintonitza perfectament amb la manera de fer del BLOC. Ple d'esperança, de positivisme, de satisfacció per allò que tenim. Què tenim? Que què tenim? Tenim moltes coses.
Tenim una ciutat fantàstica, agombolada per un clima privilegiat, que ens hauria de permetre estar en els mapes del turisme internacional. Tenim una orografia que de la mà del bon temps ens permet circular amb bicicleta amunt i avall deixant el cotxe per als viatges llargs. Tenim una Universitat on s'està formant la generació de joves més preparada acadèmicament de la història. Tenim la situació geogràfica adequada per convertir-nos en melic del Corredor Mediterrani de Mercaderies, que ens ha de permetre enviar a la resta d'Europa els nostres productes agrícoles i industrials. Agrícoles, sí, perquè haurem de reviscolar el nostre camp abandonat per l'excessiva pressió urbanística. I industrial, i tant que sí. Perquè el clúster de la ceràmica té un dels seus vèrtex PortCastelló. Tenim una oferta sobre la taula per desenvolupar Parc Castelló. I tenim festes internacionals, tenim cultura, tenim una llengua pròpia que s'expressa en la literatura, en la música, en el teatre. Tenim jardins i tenim parcs. Tenim dansa i òpera de tant en tant. Tenim transport públic i sanitat. Tenim concerts, i encara queden alguns cinemes. Tenim una ciutat de la justícia i un munt d'edificis públics buits que hem de posar en valor. Tenim bons professionals de la medicina, la fusteria, l'arquitectura, l'ensenyament, l'enginyeria... Tenim gent que neteja el que nosaltres embrutem, i policia que vigila el compliment de la llei. Tenim un comerç potent que sap sobreviure a la crisi, tot i no tindre sempre l'ajuda que merita. Tenim la força de la voluntat, tenim emprenedors i treballadors. Tenim recerca i tenim capacitat d'innovació. Ho he vist esta mateixa setmana a CEVISAMA, on les nostres empreses aposten per la qualitat com valor afegit front a la competència del preu baix que ve de fora. Nanotecnologia amb patent pròpia en paviment ceràmic que estalvia fins al 16% del consum elèctric en climatització, o revestiment que és capaç d'absorbir contaminació millorant la nostra qualitat de vida. Ho fa Ceracasa (i ho dic per orgull de castellonenc, no em paguen per fer publicitat ni tinc cap relació amb l'empresa), i altres firmes aporten altres novetats que ens fan entrar amb força al segle XXI, i creure en el nostre futur col·lectiu.
Ens falten coses, sí, moltes coses. El TRAM acabat, que l'AVE passe per Castelló, la ronda de circumval·lació, la reforma de la Plaça Major i Santa Clara, espais esportius al Grau, cosir alguns barris amb la ciutat, l'ambulatori del Raval Universitari, els accessos ferroviaris al Port, la facultat de medicina, un servei de rodalia cap al nord, mestres en algunes escoles i instituts, que el CD Castelló puge de categoria, un clavegueram decent al Grau, canviar d'idea amb això de la Ciutat de les Llengües, resoldre justament el conflicte urbanístic de Mestrets i de la Marjaleria. I ens falten molts llocs de treball. Molts, molts llocs de treball.
Però tot això també ho podrem posar dintre del “tenim”, quan tinguem un govern de progrés, capaç de plantar-li cara a la Generalitat amb la mateixa contundència que alGovern Central. I plantar cara no vol dir fer declaracions, aprovar documents, reunir-se amb altres damnificats, fer proclames i ploriquejar. No. Plantar cara vol dir aconseguir
per a Castelló les inversions que Castelló mereix. I necessita. Plantar cara vol dir que pese més la fidelitat a la ciutat que a les sigles del partit, i per tant aplaudir allò de bo que ens vinga, sense mirar d'on ve; i reclamar amb veu potent i nítida, tot allò que sent de justícia ara ni tenim ni reclamem.
Tenim molt i hem de tindre més. Perquè el que tenim, el que de veritat tenim, són 180.000 persones que viuen a la ciutat i tenen dret a un futur millor.
6 comentaris:
Tenim una gastronomia típica feta amb productes locals de la terra de primera qualitat. Hehehe,i moltes més coses. Tu parles asoles de la ciutat de Castelló? Perque no parlem de la provincia,o inclús de tot el País Valencià?
bàsicament perquè sóc candidat a l'alcaldia de Castelló. ;P
Si,però la majoria de gent que està empadronada en Castelló a naiscut i s'ha criat als pobles,i són els seus pobles el que porten al cor. Per a eixa gent Castelló és simplement la ciutat on els ha tocat viure per motius de feina. Jo crec que aço és convenient que ho tingues present per saber com conseguir també el seu vot. Salutacions.
No fas cap comentari? M'agradaria saber que en penses del que t'he dit. Jo no t'ho dic per a ofendre,més be al contrari,m'agradarie aportar-te un punt de vista diferent que nose si coneixes. El punt de vista de la gent dels pobles d'interior que viuen a Castelló, que afirmen que no els agrada la política i que la seua opinió coincideix casualment amb la de la televisió de torn.
Anònim no cal filar tan prim, t'ho ha dit Enric, ell parla en clau de Castelló ciutat bàsicament perquè és el candidat a l'Alcaldia de Castelló, és com si li recriminares el seu desig que el CD Castelló puge de categòria i no li desitge el mateix al Xodos o al Vistabella.
Si que comente home, el que no puc és estar tot el dia i a tothora pendent del que dieu per contestar. Conteste quan puc, i crec que conteste amb bastanta rapidesa.
No és cert que la majoria de la gent de Castelló haja nascut en el pobles de l'interior, ni de bon tros. Són una minoria. Una minoria importantíssima. Però mira, Castelló ja és tan gran, que ací podem fer com a Bilbao, els de Castelló ja ens podem permetre el luxe de neixer on ens done la gana.
I precisament este article forma part d'una línia de pensament que el que pretén és que la gent que viu a Castelló i hi treballa, consideren esta la seua ciutat. Amb independència del que puguen sentir pel lloc on han nascut, Culla, Tergoviste o Càli. Perquè la meua obligació com regidors, com candidat a l'alcaldia i sobretot com castellonenec, és contribuir a fer de la meua ciutat la nostra ciutat. És a dir, fer-la el suficientment amable i atractiva, com per a que la gent la puga sentir propia haja nascut on haja nascut.
Com candidat a l'alcaldia no he de fer un esforç per diluir Castelló pensant que hi ha gent nascuda fora, sinó tot el contrari, fer que Castelló siga "la ciutat" dels que hi viuen. Vinguen d'on vinguen.
És possible, funciona. Jo no vaig neixer a Castelló, però no se'm nota.
Publica un comentari a l'entrada