L'altre dia a classe d'estadística el professor explicava (espere que no llisca este article perquè jo ho explicaré fatal) que quan dones la mitjana d'una sèrie de dades, si no l'acompanyes de la variança, la informació que dones tot just si diu res. Per il·lustrar-ho, va començar una frase: "es com si un polític digués...", s'aturà em mirà, va fer com una mena de gest amb les celles que jo vaig interpretar com una disculpa (innecessària d'altra banda, entenc i compartisc el que volia dir), i va recomençar l'exemple explicant que si dones una informació parcial, sense inscriure-la en un marc que la relativitze, en realitat pots estar desinformant més que no pas el contrari.
Em ve al cap un exemple bo. L'altre dia sentia dir que a Bèlgica han batut el record mundial d'un país sense govern, que si mal no recorde abans tenia l'Afganistan d'entre guerres i invasions. Tintín i Jacques Brel veuen des de ves a saber on com el seu país es mostra incapaç de posar en peu un dels tres poders primigenis de l'estat democràtic: l'executiu. A la ràdio deien que Bèlgica funciona perfectament sense polítics, i que està en mans de tècnics. Una fal·làcia argumental enorme, per la via d'escamotejar una part fonamental de la informació. Perquè és cert que no hi ha govern central, però Bèlgica és un dels països més descentralitzats del món. I tant Valònia com Flandes tenen els seus executius treballant a plena normalitat. Com funciona el segon escalafó de poder del nonat govern central, i funciona amb absoluta regularitat tota l'administració local. Vet ací doncs, com la boutade del periodista que ve a dir que sense polítics tot funciona igual, es regira per subratllar un altra realitat molt més important. Si un estat membre de la UE funciona, i funciona a normalitat, sense que els administrats noten la manca del Govern Central, és perquè funcionen altres nivells de l'administració. Si això va així, el que evidencia la manca d'un govern central, no és que sobren els polítics, és que no cal el govern central.
I si a un estat membre li funciona, per què no ha de funcionar en un altre? Ara que tant es parla d'estalviar tot aprimant l'administració per evitar duplicitats, pensem-hi.
8 comentaris:
Una questio d'estadistica (o de matamatiques): govern central=1;autonomics=17.
Que será mes rentable? Mantindre 1 (pero be) o tots els altres?
home, algú et podria contestar que la independència.
Però aniré més poc a poc, va més amb el meu caràcter.
El problema no és de costos en termes estrictament numèrics, sinó en costos econòmics i d'ultilitat. Ací el problema no és que en sobre un o 17 o cap. Potser en sobre una dotzena. Com deia no fa gaire Duran i Lleida, "uns demanaven Libertad y Amnistia, i uns altres Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia".
Segurament no calien tants estatuts. Un estatu d'autonomia s'entenia com la vocació d'un poble que es sap diferenciat, de recuperar un cert grau de llibertat de decissió i de gestió.
En tot cas, anant encara menys lluny. La història és que l'Estat ha traspassat competències (algunes sense diners per assumir-les, altres amb el dèficit afegit) a les autonomies, que gestionen una part poc discutible de la vida pública dels nostres conciutadans. La pregunta és...sent que l'Estat no ha fet més que cedir competències cap avall (autonomies) i cap a dalt (UE), com és que l'administració central contiuna creixent i creixent i creixent? Hi ha Ministeris amb competències residuals (Educació, Sanitat) però que mantenen la mateixa estructura de fa 50 anys, incloent delegacions territorials, oficines i oficinetes amb dos funcionaris sense feina.
Curiosament, un belga va calcular les mitjanes de les diferents parts anatòmiques dels belgues (dels reclutes de l'exèrcit belga) i, per separat, eixes parts feien un ésser humà deformat.
Fou l'inici de les mitjanes geomètriques i ponderades aplicades a la Biologia.
Creix la estatal,la autonómica,la local!!! i per supost la europea central. Aixi es que a pagar-ho pebrereta,que som tots els contribuents. Els polítics son un mal necessari,pero hi han massa,i com es veu a la teua resposta,parlen massa per no aclarir gaire. Una bona escabetxina,fer fora totes eixes oficinetes en dos (o dos cents que de vegades treballen lo mateix) funcionaris,reduïr al mínims els organs de gestió (inclus privatizar-los,de segur serien mes competents),i parlar en claredat. Se que es fácil parlar desde la barrera,pero es que vosaltres,els politics feu lo mateix. Excuses de mal pagadors.Quan no es que tallen per dalt,es per baix,i no mai podeu fer res. Excepte parlar i queixar-vos de la resta de grups politics,institucions o lleis que vosaltres mateixa heu creat. Ficats a parlar dels altres i dir que no podeu fer res,tingueu vergonya torera i marxeu i continueu criticant lo de aci (Castello), o lo de alla (Belgica!!!),pero aixo si,sense cobrar,que a mi,fent lo mateix (parlar i criticar) i no aclarint res,no em paguen ni un duro.
No es una critica,pero feu algo de veritat collons! Que aço se va a pique i vosaltros continueu en xorrades i tirant-vos puntaetes als periódics!
Una altra vegada,jo no tinc capacitat,no sabri fer-ho,pero ajuda! Feu algo de veritat!!!
(en serio,fiqueu-vos les piles).
Jo puc entendre la teua indignació contra "la política", puc entendre fins i tot que per falta d'interés o pel que siga, penses que "tots els polítics són iguals", de fet, estic disposat a entendre quasi qualsevol cosa, va en el meu tarannà.
Però em costa, he de reconeixer que hem costa, donar per bones algunes afirmacions que fas. I ho dic des del respecte i la modèstia.
Dir que de la meua resposta es desprén que parle molt per no aclarir res, és subjectiu. Jo no sé si el primer post és teu, perquè darrera de l'anonimat hi pot haver qualsevol persona, però o siga o no, la meua resposta està molt més argumentada que la formuleta "1-17. què serà més rindible?"
El teu error, i perdona, és pensar que estas a la barrera. No hi estàs, tu prens les decissions de com et governen, anant a votar, o quedan-te a casa. De les dues maneres.
Sent cert que resulta més senzill fer coses des del govern que des de l’oposició, a mi no m’hauràs sentit ni llegit “no puc fer res”, perquè si jo cregués que no puc fer res, no faria esta faena. Jo crec que sí que puc fer. De fet, crec que faig. Diré més sense voler pecar d’agoserat, crec que el GM del BLOC (si comparem nombre de regidors, assessors, etc) és el que més treballa de l’ajuntament. No sé quina part és de mèrit personal, o de demèrit dels altres. Però crec sincerament que és així.
Jo treballe, i faig propostes (unes poques les aprova la majoria de govern, altres moltes les tomba pel camí). Ningú ha proposat retalls en la despesa més agoserats que el BLOC. Entre ells una reducció de salaris dels polítics, molt més dura del que el PP va fer. I que conste, que ja ens han rebaixat el salari.
He fet propostes que estalviarien centenars de milers d’euros a la ciutat, i per tant, no caldria seguir pressionant d’esta manera a la gent amb taxes i impostos.
El que dius de no cobrar és simplement fruit de la falta de reflexió, estic segur que no pot ser d’un altra manera. Pel treball es cobra. I jo treballe moltes hores, moltes més de les que em paguen (jo cobre per dedicar a la política 18 hores a la setmana, et rete a trobar una setmana que em pugues demostrar que n’he dedicat menys de 45).
Parles en un plural inacceptable, quan dius que ens queixem de les lleis que “nosaltres” mateixos hem creat. No senyor. Jo ne em queixe de les propostes que fa el BLOC, perquè, equivocat o no, crec que són les millors. Em queixe de les que fan altres partits i que crec que perjudiquen a la gent i a la ciutat. I d’això se’n diu democràcia. El que tu planteges (tots sou el mateix) es dona en altres sistemes, en els quals, jo, no podria fer política ni volent. Però a més a més entres en greus contradiccions. Dius que ens critiquem els uns als altres, i després parles de els polítics, com una unitat que fan les lleis de la maneta.
No, les lleis, els reglaments, les ordenances, les fan els equips de govern. I en el cas de Castelló estic molt satisfet d’haver aconseguit millorar mínimament algunes propostes presentades pel govern municipal. Eixa és la meua feina. Critique altres coses, sí; però tampoc trobaràs un altre partit, o un altre portaveu, que haja votat favorablement i defensat propostes d’altres partits, simplement perquè pensava que eren bones per a Castelló i la seua gent. Quan una cosa és bona, o creiem que és bona, li donem suport la presente qui la presente. Cosa, amic anònim, que no poden dir altres grups.
Crec que et subestimes. De veritat. Clar que en sabries. Saps fer el teu treball (siga el que siga)? Doncs sabries fer això. Saps gestionar la teua economia, ta casa? Segur que sí. Doncs és això el que ha de fer un polític. Saber gestionar amb trellat, posar al servei de la ciutat (en este cas) el millor de si mateix, per ajudar a que les coses funcionen millor.
Després hi ha tot això de les “puntadetes” entre els uns i els altres. Sí, és cert. Tens raó que ho fem. Però no te quedes amb l’anècdota. Darrera d’això, alguns treballem el millor que sabem. I en tot cas, cada quatre anys hi ha eleccions. Si creus que el que he fet fins ara no serveix per millorar la teua vida, entendré que no em votes. I el mateix amb altres grups. Entendré menys que et quedes a casa i no votes, si no ho fas.
En tot cas, et faig una proposta. El dissabte dia 12, el meu grup organitza un dinar a la Pèrgola, on estan convidades les més de 300 persones “anònimes” (vull dir que no són militants del BLOC) que han participat estos darrers dos mesos en els sopars de treball que han donat com resultat el nostre programa. Eixe dia presentarem el programa amb el que ens presentem davant la societat. Amb solucions als problemes de la gent, solucions que neixen de la mateixa gent. No d’un laboratori de savis, sinó de gent com tu. Gent normal, del carrer, preocupada per la societat en la que viu, per la seua ciutat. Vine. Vine a dinar amb nosaltres. Et convide jo personalment. Només tens que dir-me que sí, i allà tindrem ocasió de parlar.
Jo estic disposat a escoltar, vull escoltar, necessite escoltar a la gent. Sense això, no hi ha política possible. No com jo l’entenc. No com l’enten el BLOC
No crec que pugue estar al sopar del BLOC, pero m'agradat la teua resposta. I molt. Al menys t'has molestat a donar-me raons,a tractar d'explicar-te i explicar-me. En serio,m'agradat. Lo que no canvie s que em sembla utópica tot el que dius. Els que no som politics no entenem tan be els mecanismes,i podem caure en greus contradicions com jo he pogut fer. D'acord. Pero ara te dic,Enric (i soc anónim pero ens coneixem), que mai podrás canviar res (malauradament),ni tu,ni pense que la classe política en general. Petites sol.lucions,alguna coseta xicoteta localment,pero en el fons sou titelles d'un sistema.
Pero anim,si lo important es creure,es com la fe en una religio. Endavant i demostra que m'equivoque. Despres de la teua resposta i interés es probable que tingues un vot mes a les properes eleccions.
Un abraç.
Intentaré guanyar-me'l, i de vegades si som capaços de canviar les xicotetes coses sobre les que es sustenta tota l'arquitectura del poder, podem canviar la forma d'exercir el poder.
Jo crec en això, sinó seria molt frustrant el dia a dia.
Tot i que entenc l'escepticisme de moltaq gent. Un escepticisme que no neix per generació espontània, sinó que és induit per la forma en la que des de la política es maltracta la gent.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada