Com és Magdalena i no tinc ganes d’escriure de política, em permetran que escriga sobre això d’escriure. Així per damunt, en els darrers set anys he publicat prou més de 800 articles, la majoria dels quals, ací a Mediterráneo. Fins ara, esta activitat m’ha donat poquíssims disgustos, i moltes satisfaccions. He de dir sense falsa modèstia que tinc lectors fidels de tota mena i condició. També alguns que em diuen que escriure en valencià és un handicap, perquè això fa que arribe a menys gent. Jo faig el plantejament a la inversa, els oferisc una oportunitat d’aprendre valencià, que jo de castellà ja en sé. De fet, als meus articles use voluntàriament un registre lingüístic molt senzill i lleuger. Qui parla valencià, si vol em pot entendre quan escric, de fet tinc lectors castellanoparlants, cosa que em congratula especialment.
L’ofici d’escriure, com tots els oficis, demana pràctica, i amb el temps, un va adquirint una certa desimboltura, que li permet, per exemple, i sense haver d’entretindre’s a comptar, saber quan està a punt d’arribar als 2.200 caràcters que Mediterráneo em demana. O a controlar tot allò de la introducció, nus i desenllaç, en l’espai concret que el mitjà et regala. Escric, habitualment de política, de qüestions socials... Però en els darrers anys, la Gaiata 8, Portal de l’Om, m’ha oferit espai al seu llibret sempre tan acurat. He de donar les gràcies a tota la Gaiata per la seua generositat, i estic segur que em sabran disculpar si cite a Rubén, Abel i Jaume en representació de tot el col·lectiu.
En allò que s’anomena el món de la festa, és ben conegut, que Portal de l’Om sempre està a totes les quinieles sobre premis als llibrets. Això es justifica fent una ullada als darrers números publicats. La qualitat els avala. No és estrany que enguany hagen guanyat el premi a la millor maquetació per l’acurat treball d’Abel León. I també han guanyat el premi al millor article inèdit, i l’havia escrit jo. Sí vore a la meua filla desfilar al Pregó infantil m’havia fet molt feliç, això és la cirereta. I trobe que hauria de donar les gràcies a qui em permet escriure, Mediterráneo i Portal de l’Om, però sobretot a vostés per llegir-me. Moltes gràcies.
6 comentaris:
No creus que una miqueta menys de ego anirie be (per al ofici d'escriure i per qualsevol altre).
Només parles de tu! No has dit res d'escriure!
No, no ho crec, si ho cregués hagués escrit un altra cosa.
Si has llegit l'article i l'has entés, convindràs amb mi que parla d'escriure, concretament del que jo escric. No vaig a parlar del que escriuen altres.
I si em permets, no creus que et falta una miqueta d'ego? Vull dir, com a poc, podries signar, eixa falta d'ego que et du a amagar-te en l'anonimat és preocupant, trobe.
Jo soc un dels teus lectors habituals i he de confesar que estic esperant amb impaciència la publicació dels teus articles. He de filar molt prim per trobar-ne algun que no m'ompliga. Enhorabona
Crec que una persona que conega l'ofici d'escriure mai no ho diría. Es un poc ridícul. També crec que un article com el que acabe de llegir deuria escriure'l un altra persona que no siga Enric Nomdedeu (segur que hi ha gent disposta a dir-te tot lo que ja t'has dit tu,i quede molt millor).
Gràcies per la teua documentada opinió.
L'avantatge d'escriure articles i no llibres de text, és que no és obligatori ser llegit.
O dit d'altra forma, segur que trobaràs blocs on diguen coses que t'agraden més.
Fent una busqueda per internet he arribat a este article que no havie llegit....Gràcies a tu per escriure en el nostre llibret
Publica un comentari a l'entrada