Estos darrers dos mesos hem celebrat un total de nou Sopars de Propostes, en els quals la gent que formem part de la candidatura hem compartit taula i conversa amb totes aquelles persones interessades a col·laborar en la redacció del programa, per fer-lo més plural. Pels sopars han passat quasi tres centes persones, de les quals un 70% no eren gent del BLOC. No eren militants ni simpatitzants, molts d'ells no els coneixíem, i no sabem que votaven. Però és gent que ha acudit sol·lícita a la nostra oferta de seure al voltant d'una taula per reflexionar sobre Castelló. Totes estes persones han omplit un formulari preparat ad hoc, on han mostrat les seues principals inquietuds pel que fa a la política local.
Queixes, idees, suggeriments, propostes... En definitiva ens han permés fer una radiografia ciutadana de la ciutat. Una diagnosi del Castelló actual, i un dibuix de com fer-lo eixir de l'ensopiment polític, de la crisi econòmica i de l'apatia social.
Ha estat una experiència increïblement positiva, perquè tal com jo l’entenc, la política ha de ser bidireccional, de proximitat. Necessite saber que pensa la gent, i no només cada quatre anys. Per això m’agrada tant la política 2.0, les xarxes socials. Per això també la web www.reprogramacastello.net segueix viva, i encara poden fer propostes i aportacions. El programa no pot ser un document tancat, perquè la ciutat es mou, i canvia dia a dia, i el que ahir era una bona idea, demà pot ser innecessària, o incompatible amb una nova realitat. Però el 2.0 és fred, i jo sóc molt epidèrmic. Com candidat a l'alcaldia, necessitava que la gent m'expliques les coses de viva veu, amb els matisos de la mirada, de la gestualitat. Necessite tocar la gent a qui represente, mirar-la als ulls. Cal humanitzar la política.
I tot este procés (que ha funcionat en paral·lel a les reunions amb experts i associacions de tota mena i condició, que encara mantenim), no és una maniobra publicitària sense contingut: és la plasmació d’una manera de fer, la del BLOC, oberta a la ciutadania, preocupada de les coses menudes que poden fer de la nostra ciutat un lloc millor per a viure.
El document inicial ja està llest, i sembla lògic que la gent que ha participat en la seua elaboració siguen els primers en coneixer-lo. Per això hui dinem a la Pèrgola. Quan sec a escriure han confirmat 247 persones, de les quals aproximadament 100 han passat pels sopars, la resta és gent nova, que tindrà l'ocasió encara d'omplir hui mateix el formulari. Això vol dir que més de mig miler de persones entre els sopars, la web i el dinar, hauran participat en l'experiència de la redacció d'un programa, que sense cap mena de dubte serà el més obert i plural que cap partit presentarà a la revàlida de les urnes.
I qui és esta gent? Com hem contactat amb ella? Són coneguts i amics dels candidats, molt especialment dels molts independents que van en la llista, que ens han ajudat a obrir-nos a nous sectors socials. Són el meu farmacèutic, la companya de classe de Teresa, l'ex nuvi de no sé qui, els companys de bicicleta de Vicent, els clients d'alguns dels candidats que tenen comerç obert, faceamics, amics dels clàssics,i la veïna d'un cosí del marit d'una candidata. Són vostés. Són la gent del carrer. De barris i ravals, de places, d'edificis alts i cases amb entrada de carro. Són professionals liberals i aturats, estudiants, xofers, botiguers, llicenciades, enginyers, cambreres, mestres, opositors i artistes. Són homes i són dones. Alts i baixos, magres i grassos, fadrins i casats, divorciats, enamorats. Castellonencs de soca i habitants de Castelló nascuts arreu. Joves i menys joves. Castelló. La gent de Castelló.
I el dinar de hui no és ni de bon tros el final del camí. És un pas important, però això continuarà. Continuarà en la precampanya, continuarà en la campanya, i continuarà sobretot, després de la campanya. Tenen dret a controlar la gestió que fem dels seus vots, de les seues propostes, de les seues idees. I nosaltres volem i necessitem que aixísiga. No podem concebre un altra forma de fer política, que no siga de la mà de la gent. Demanant suport, i donant explicacions. Retent comptes. Sopar, dinar, guanyar. Gràcies.
1 comentari:
Enhorabona. Eixe és el camí a seguir. El Bloc demostra que és un partit al servei de la societat i no a l'inrevés. Si no fóra pel Bloc fa temps que hauria deixat d'anar a votar, profundament decebut amb els partits majoritaris, que es creuen que els vots són un xec en blanc. La política la fem entre tots, no sols els polítics, perquè ens pertoca a tots. Ànim i continueu treballant així!
Publica un comentari a l'entrada