"LA CAIGUDA DE L'IMPERI"- Levante-EMV - 26-03-11

Coneixem com la Caiguda de l'imperi Romà el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident per allà per l'any 476 de la nostra era.

D'acord amb el que diuen els historiadors, alguns dels símptomes d'esta decadència eren: la corrupció dels alts càrrecs de l'Administració; la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions; el retrocés del comerç per l'excés d'impostos que havien de pagar els comerciants i artesans; la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instal·lades en les seues vil·les d'esbarjo; crisi de la classe mitjana, aclaparada per la pressió fiscal i un greu descens demogràfic. I a mi, què volen que els diga, em recorda poderosament l'actual situació.

La corrupció d'alts càrrecs de l'Administració valenciana pressumptament es sustenta en els sumaris del Cas Gürtel entre altres. La passivitat de la ciutadania és obvia, mai abans, en circumstàncies tan greus com les actuals, la societat civil havia estat tan desmobilitzada, quieta, muda, absent. El retrocés del comerç acoquinat per la pressió fiscal, és una metàfora de la nostra balança exterior, però també de les empreses que no cobren els serveis prestats per l'administració pública. Potser les classes més altres no han fugit totes a viure a vil·les allunyades, però estan emocionalment i social, molt lluny de la resta de la població. Ja dic, potser no viuen en vil·les (que alguns també), però habiten la seua torre d'ivori des d'on defugen les responsabilitats i miren cap un altre costat. Que les classes mitjanes, estan, estem, aclaparades per la pressió fiscal, no sembla tindre discussió. I el descens demogràfic actual, és una piràmide poblacional, on creix la cúspide on habita la gent gran (pensionistes) i s'aprime la base (gent en edat de produir). Sí, la situació s'assembla.

Cert també, que els principals símptomes de la corrupció instal·lada en les grans esferes, venien de lluny. Ja als 40, amb un Cal·lígula enfollit i autoproclamat semidéu, Roma es sabia governada per la luxúria, la mediocritat, l'arrogància, la discrecionalitat i la incompetència. I això també té una translació immediata i directa als nostres dies, i al nostre país. El nostre de Cèsar, també sembla haver-se begut l'enteniment, caminar a 10 centímetres de terra, com surant en una boirina d'autocomplaença, mentre els panxacontents i carteres agraïdes, lloen al seu pas un home acabat, del que només sabem que és Cèsar perquè va vestit com un César. El nostre Cèsar, igual es fa fotografiar abraçant al Ministre Blanco, que davant les pancartes de Volem TV3, que busca desesperadament una foto amb Rajoy que confirme que al carrer de Gènova “me ajuntan”. Un Cèsar que busca aixopluc davall les sinagües de Rita Barberà, tot confiant que per Falles de Sant Josep, la seua trista figura, esdevinga “el ninot indultat”.

Ai el Cèsar enfollit, distant, amb tota una plèiade de servils companys de viatge, que en privat el critiquen amb duresa. Traïció, com amb Calígula! Com Casio Longino. Però de moment, només de moment, Roma encara paga traïdors, total, paga amb caixa pública!

Però els més llestos de l'Imperi, que n'hi ha, són conscients que si volen salvar el seu cul, si volen salvar les prebendes i privilegis imperials, s'han de desfer de l'Emperador, perquè a diferència del conter, el nostre emperador no va nu. Un altra cosa és que no es pague la roba.

Temps als temps, les espases làser (ja sé que això és d'un altre Imperi) estan desenbainades. I és qüestió de temps (Casio Longino) que comence a haver-hi sang entre els pretors. Alea jacta est.