Diguem que la mestra es diu per exemple H, i que treballa en una d'eixes escoles que ha inaugurat Font de Mora com si fos una nova dotació i no és més que la reforma d'una escola vella, després de passar pels barracons. A l'escola, encara s'ensenya en valencià. A H li agrada la seua feina, i li agrada la seua ciutat, que és la nostra.
També li agraden les festes, segurament per això esta setmana estava molt contenta, perquè des del centre i amb un acord amb l'Ajuntament, havien organitzat una visita a les ermites de Sant Roc de Canet i de la Magdalena. Tota la classe lluïa a la bata cintes verdes (de l'any passat, clar) com si fos la romeria. Sabata esportiva, bosseta amb una bona rua i un somriure.
La primera sorpresa desagradable va ser descobrir que tot i que estan educant als alumnes en valencià, la visita guiada organitzada per l'Ajuntament era exclusivament en castellà. Si t'agrada bé, i si no, tal dia farà un any. H es pregunta qui dissenya estes coses. Pedagògicament és un despropòsit. El missatge que reben els alumnes és que el valencià és una llengua només per l'escola, però les activitats externes, la “vida real” podríem dir, és en castellà. De què serveix ensenyar en valencià si el missatge que reben és que fora tot és en castellà? Tant se val si és una visita guiada a la Magdalena, o un plenari infantil, on l'alcalde i els regidors de l'equip de govern parlen només en castellà. L'Ajuntament no té cap sensibilitat.
La segona sorpresa desagradable va ser quan van demanar a l'empleat municipal per poder gastar els vàters de l'ermita. La resposta va ser: “¿Que no les enseñáis a mear en el campo?”, i els hi van barrar el pas. Òbviament, H i les altres mestres van contestar que no, que en realitat els ensenyen a ser personetes civilitzades i a fer ús dels vàters. I H es torna a preguntar quin sentit té educar a l'escola, si l'entorn extern deseduca de forma tan grollera. I H es preocupa especialment perquè és l'Ajuntament qui actua així. Això sí, ni un funcionari sense educar, ni la política d'aniquilació del valencià a mans del govern popular, aconseguiran que H deixe d'estimar la seua feina, la seua llengua i la seua ciutat. I H, no és muda.
1 comentari:
Això mateix li va passar a la classe del meu fill de sis anys. Una persona que estava emblanquinant l’ermita de la Magdalena va dir a les mestres davant dels xiquets que per què no els ensenyaven a fer-ho “ al vol”.
Mai me doldran els diners invertits en educació.
Publica un comentari a l'entrada