Compartisc sincerament el dolor dels familiars de les víctimes, compartisc l’esglai i l’angúnia inoblidable dels qui ho van presenciar, compartisc la pena de les famílies llunyanes que han hagut d’esperar dies per convertir el seu dolor probable en dolor certesa, compartisc les nits d’insomni del conductor del tren. Lamente profundament el que ha passat, els morts, els ferits, el dolor, el dol, el sofriment, les llàgrimes.
Però ja no puc compartir res més. No compartisc els brots d’histèria, no compartisc la demagògia, no compartisc la inaudita recerca de culpables més enllà dels irresponsables que van creuar per on no tocava.
Escolte astorat algú que diu que calen tanques, reixes i cartells anunciadors. A vore si som una miqueta sensats, que és de bades! Tothom, absolutament tota persona adulta sap que per la via passen els trens. Que no s’han de creuar les vies. No calen més cartells i senyals dels que hi ha. Ni tan sols era un perillós pas a nivell, en el qual per cert, cal respectar els senyals i mirar a dreta i esquerra abans de creuar. No, per passar a l’altre costat van haver de saltar de l’andana a les vies, creuar-les incòmodament i tornar a enfilar-se andana amunt amb un desnivell de més d’un metre. Qualsevol persona adulta sap que per allà no es pot passar. Que a pocs metres hi haja un pas soterrani és un altra pista de que estan fent les coses malament. "Es que baixes del tren –deia un familiar- i si no coneixes l’estació no saps on està el pas", quin cinisme! Doncs pregunte, senyora, pregunte. O mire per on passa l’altra gent. En tot cas, el que sap és per on no ha de passar.
La culpa és de Fernando Alonso. Ho dic de veres, sense voler fer broma, que amb el dolor dels altres no hi ha dret a riure. Però Alonso és el paradigma d’una societat irresponsable, que sempre busca la culpa en els altres. Sempre troba responsabilitats en tothom, tret d’en la seua pròpia actitud. Alonso és un cretí social, que creu que el Sol gira al voltant del seu coll (raó, tot siga dit, que explicaria que darrerament els dies siguen tan llargs), i tenint-se pel melic de l’univers, és obvi que la culpa quan perd sempre és dels altres (clar, corren massa). Hem convertit en heroi i incomprensiblement en premi Príncep d’Asturies un irresponsable, algú incapaç de reconèixer errors, d’acceptar que ell mateix pot fer les coses millor.
I amb els familiars i ferits de Castelldefels, malauradament els morts ja no poden opinar, passa el mateix. La culpa de Renfe, de l’Ajuntament, de la seguretat privada, de la policia local, de protecció civil, del tren que va
molt ràpid, d’una corba en la via, de les presses... Sempre la culpa és dels altres.
Buscar responsabilitats alienes per no assumir les pròpies irresponsabilitats és la formula del fracàs social. Alguns ja sabem per on creuar la via, i no necessitem ni volem un estat totpoderós, omnipresent, mega protector, que ens tanque en gàbies per defensar-nos de... en realitat, de res no serviria. És de nosaltres mateixos de qui necessitem defensar-nos. Si més no, alguns.
Però ja no puc compartir res més. No compartisc els brots d’histèria, no compartisc la demagògia, no compartisc la inaudita recerca de culpables més enllà dels irresponsables que van creuar per on no tocava.
Escolte astorat algú que diu que calen tanques, reixes i cartells anunciadors. A vore si som una miqueta sensats, que és de bades! Tothom, absolutament tota persona adulta sap que per la via passen els trens. Que no s’han de creuar les vies. No calen més cartells i senyals dels que hi ha. Ni tan sols era un perillós pas a nivell, en el qual per cert, cal respectar els senyals i mirar a dreta i esquerra abans de creuar. No, per passar a l’altre costat van haver de saltar de l’andana a les vies, creuar-les incòmodament i tornar a enfilar-se andana amunt amb un desnivell de més d’un metre. Qualsevol persona adulta sap que per allà no es pot passar. Que a pocs metres hi haja un pas soterrani és un altra pista de que estan fent les coses malament. "Es que baixes del tren –deia un familiar- i si no coneixes l’estació no saps on està el pas", quin cinisme! Doncs pregunte, senyora, pregunte. O mire per on passa l’altra gent. En tot cas, el que sap és per on no ha de passar.
La culpa és de Fernando Alonso. Ho dic de veres, sense voler fer broma, que amb el dolor dels altres no hi ha dret a riure. Però Alonso és el paradigma d’una societat irresponsable, que sempre busca la culpa en els altres. Sempre troba responsabilitats en tothom, tret d’en la seua pròpia actitud. Alonso és un cretí social, que creu que el Sol gira al voltant del seu coll (raó, tot siga dit, que explicaria que darrerament els dies siguen tan llargs), i tenint-se pel melic de l’univers, és obvi que la culpa quan perd sempre és dels altres (clar, corren massa). Hem convertit en heroi i incomprensiblement en premi Príncep d’Asturies un irresponsable, algú incapaç de reconèixer errors, d’acceptar que ell mateix pot fer les coses millor.
I amb els familiars i ferits de Castelldefels, malauradament els morts ja no poden opinar, passa el mateix. La culpa de Renfe, de l’Ajuntament, de la seguretat privada, de la policia local, de protecció civil, del tren que va
molt ràpid, d’una corba en la via, de les presses... Sempre la culpa és dels altres.Buscar responsabilitats alienes per no assumir les pròpies irresponsabilitats és la formula del fracàs social. Alguns ja sabem per on creuar la via, i no necessitem ni volem un estat totpoderós, omnipresent, mega protector, que ens tanque en gàbies per defensar-nos de... en realitat, de res no serviria. És de nosaltres mateixos de qui necessitem defensar-nos. Si més no, alguns.
1 comentari:
De tota manera també cal aclarir altres coses, en moltes estacions, Vila-real sense anar més lluny no n'hi ha pas que no siga per damunt la via i clar quan escoltes el ministre Blanco dient que la gent ha de creuar pels passos autoritzats aleshores penses en la trista realitat de molts pobles.
Publica un comentari a l'entrada