En els darrers anys s’han introduït en el nostre llenguatge paraules com Hijab, Xador, Shaila, Nicab o Burka. Totes elles defineixen diferents tipus de vels i vestimentes femenines, pensades per ocultar més o menys el seu cos, el cabell, o qualsevol signe de feminitat. S’han incorporat més al llenguatge que al nostre panorama visual. Per sort, personalment mantinc que és una sort, a la majoria de les nostres ciutats no veiem burkes, com a molt alguns nijab o shaila, i només en una ocasió vaig vore un claustrofòbic nicab a la plaça de la Peixateria.
Ara hi ha una polèmica sobre si cal o no prohibir algunes d’estes vestimentes. No és una polèmica per discrepància entre dreta i esquerra. No ho és. No, perquè els ajuntaments que han aprovat la prohibició de la burka en espais públics estan presidits per partits de tota ideologia. Passa igual a la Unió Europea, on cada un dels nostres socis té una legislació diferent. És una polèmica d’oportunisme polític.
La setmana passada, un diari publicava un reportatge, protagonitzat per una ex diputada catalana del PP la qual, falta de notorietat, va voler fer-se visible, quina paradoxa, passejant en burka per Barcelona. La gent li feia el buit, ningú no gosava avançar-la per la vorera, ni seure al seu costat en un banquet del parc. Tothom marmolava de boca endins, però no feia comentaris en veu alta. Fins que es va creuar amb un transvestit, un altra paradoxa, qui li va amollar un contundent; "¡antigua!".
He sentit estos dies un munt d’arguments mediocres per posicionar-se en contra de la prohibició. Alguns diuen que es tracta d’una llibertat individual i una manifestació lícita de la seua religió. Totes dues coses són discutibles. La llibertat individual de la dona està claramen
t condicionada per un entorn, una cultura... I això que hem de respectar els trets culturals de la seua religió no qualla. Primer perquè per damunt de les creences individuals està l’imperi de la llei, i ací, fora de carnestoltes i poc més, no és permés passejar pel carrer amb la cara tapada, impedint la identificació. És una qüestió de seguretat, entre d’altres coses. Segon, des d’Ataturk, Turquia, amb un 99% de musulmans declarats, té prohibit l’ús del vel islàmic a tot el seu territori. En espais públics i privats. Així que per este camí, els defensors de la multiculturalitat asimètrica, hauran d’esforçar-se en buscar nous arguments.
Tampoc no trobe acceptable la teoria segons la qual no cal legislar, perquè és un problema menor, i que hi ha molt poques dones que gasten estes indumentàries. Li ho vaig sentir dir al Sr. Alonso, portaveu del PSOE. També és una teoria francament discutible. Desconec quanta gent es dedica a Espanya al tràfic de cadàvers humans, no sé si són més o menys que dones amb xador, però a ningú no se li ocorreria no haver legislat, perquè, total, són quatre gats. Aleshores què proposen, esperar que el problema siga més greu, per legislar?
No negue, un cert grau d’oportunisme als qui han llançat la proposta de prohibir-lo, però el cert és que per h o per b, el debat està obert, i el mínim que es pot esperar de partidaris i detractors, són arguments una miqueta més elaborats.
Ara hi ha una polèmica sobre si cal o no prohibir algunes d’estes vestimentes. No és una polèmica per discrepància entre dreta i esquerra. No ho és. No, perquè els ajuntaments que han aprovat la prohibició de la burka en espais públics estan presidits per partits de tota ideologia. Passa igual a la Unió Europea, on cada un dels nostres socis té una legislació diferent. És una polèmica d’oportunisme polític.
La setmana passada, un diari publicava un reportatge, protagonitzat per una ex diputada catalana del PP la qual, falta de notorietat, va voler fer-se visible, quina paradoxa, passejant en burka per Barcelona. La gent li feia el buit, ningú no gosava avançar-la per la vorera, ni seure al seu costat en un banquet del parc. Tothom marmolava de boca endins, però no feia comentaris en veu alta. Fins que es va creuar amb un transvestit, un altra paradoxa, qui li va amollar un contundent; "¡antigua!".
He sentit estos dies un munt d’arguments mediocres per posicionar-se en contra de la prohibició. Alguns diuen que es tracta d’una llibertat individual i una manifestació lícita de la seua religió. Totes dues coses són discutibles. La llibertat individual de la dona està claramen
t condicionada per un entorn, una cultura... I això que hem de respectar els trets culturals de la seua religió no qualla. Primer perquè per damunt de les creences individuals està l’imperi de la llei, i ací, fora de carnestoltes i poc més, no és permés passejar pel carrer amb la cara tapada, impedint la identificació. És una qüestió de seguretat, entre d’altres coses. Segon, des d’Ataturk, Turquia, amb un 99% de musulmans declarats, té prohibit l’ús del vel islàmic a tot el seu territori. En espais públics i privats. Així que per este camí, els defensors de la multiculturalitat asimètrica, hauran d’esforçar-se en buscar nous arguments.Tampoc no trobe acceptable la teoria segons la qual no cal legislar, perquè és un problema menor, i que hi ha molt poques dones que gasten estes indumentàries. Li ho vaig sentir dir al Sr. Alonso, portaveu del PSOE. També és una teoria francament discutible. Desconec quanta gent es dedica a Espanya al tràfic de cadàvers humans, no sé si són més o menys que dones amb xador, però a ningú no se li ocorreria no haver legislat, perquè, total, són quatre gats. Aleshores què proposen, esperar que el problema siga més greu, per legislar?
No negue, un cert grau d’oportunisme als qui han llançat la proposta de prohibir-lo, però el cert és que per h o per b, el debat està obert, i el mínim que es pot esperar de partidaris i detractors, són arguments una miqueta més elaborats.
4 comentaris:
Jo sincerament no tinc molt clar el meu posicionament respecte a este assumpte. Jo sí que he vist dones amb el nigab, fins i tot amb guants. Visc molt a prop d'un centre islàmic, i un dia la meua companya i jo en vam comptar fins a 4 de diferentes (a dia de hui és el récord).
Fa alguns anys, a l'UJI una associació va dur un burka per a que la gent se'l provara. A més de claustrofòbic no pots vore res.
A tot això caldria sumar que ens entesos en religió i cultures islàmiques afirmen que enlloc de l'Alcorà es diu que la dona haja de dur prendes d'este tipus.
Ara bé, tampoc en els Sants Evangelis es diu que les dones, més o menys voluntàriament, s'hagen d'enclaustrar en un convent de per vida i dur vel i tallar-se els cabells. Òbviament en este cas també es podria aplicar quan dius que "la llibertat individual de la dona està clarament condicionada per un entorn, una cultura... ". Però veritat que respectem "ls trets culturals de la seua religió"? Fins i tot quan els convents s'estan omplint amb adol·lescents vingudes de l'Índia, Àfrica o Amèrica del Sud.
La pregunta seria: tant en un cas com en un altre, van escollir la seua opció voluntàriament i sense cap tipus de pressió i després d'un temps de reflexió?
És clar que diferencie el cas del nicab del de les monges de clausura: en el primer afecta als espais públics, mentre que l'altre afecta a l'espai (més o menys) privat, i això s'ha de tenir en compte.
Opine com tu que es tracta d'una qüestió d'oportunisme polític (l'any passat segurament el mateix nombre de dones amb nicab que ara mateix, però l'any passat les eleccions encara quedaven molt luny). Per això, en un tema que afecta a les llibertats individuals de les persones s'hauria d'anar amb compte. Cal que es reflexione sense visceralitats, i sentir la veu dels experts (juristes, antropòlegs, psicòlegs...) Això sí, s'ha de tindre present que per damunt de tot està l'interés general i, com bé dius, l'imperi de la llei.
M'ha agradat molt que obrigueres este post, a vore si així ordene un poc els meus pensaments i em faig una opinió més o menys sòlida.
Bon cap de setmana.
És un d'eixos artiles que neix amb voluntat de debat.
A mi em reocupa que la prohibició no resolga el que es pretén resoldre, i simplement oculte una realitat. Que eixes dones deixen d'eixir de casa.
Quan vivia a França es parlava de la prohibició dels simbols religiosos a les escoles (ací alguns, afortunadament no tots els, progres, defensen el dret adur el vel i l'obligació de treue la creu), i hi havia un argument interessant.
Si prohibeixen el vel, les xiquetes abandonaran l'escola en quan l'edat ho permeta o aniran a escoles alcoràniques, de forma que no coneieran més "realitat" que la familiar, mentre que si van a escoles públiques, voran com milers de companyes de la mateixa edat no el gasten, voran altres "realitats".
És un debat molt complexe. Personalment no m'agraden els simbols religiosos en espais públics. Cap símbol. Però crec que s'ha de reflxionar molt i bé.
Bon cap de setmana
Hace ya un par de años vi en alcampo dos señoras con burka. Supongo que eran mujeres porque, en esa tienda de campaña, también podía ir un rambo armado hasta los dientes o un gorila. Realmente no se sabe quien va dentro y eso mismo es lo que da mucho susto y te hace apartarte.
No creo que favorezca a las mujeres que están "condenadas" a usar esas prendas que las leyes les dejen hacerlo. Tienen que saber que el mundo exterior es diferente y que sus costumbres, no son ni tan siquiera legales, por algo será. Y eso lo conocen en el tiempo de la enseñanza obligatoria en la que conocen a otras niñas y a otras madres.
Es mi opinión y por lo tanto, totalmente subjetiva.
Julia
que gran eres Julia,
Publica un comentari a l'entrada