Llegeixo en els apunts de dret administratiu que l’administració té la potestat de dirigir l’acció de particulars cap a fins d’interés general. I que d’entre les diferents tècniques, n’hi ha una que ha caigut en desús, que és la que es basaria en els mitjans honorífics. És a dir, consistia en atorgar títols nobiliaris a determinades persones. L’associació de determinats títols amb el món dels afers, no feia més que obrir portes.
En realitat tampoc no fa tant ni tant de temps que ha desaparegut eixe costum cortesà. Ara mateix està en litigi per bacant fruit de la mort de l’antiga Comtessa, el Comtat de Fenosa (Fuerzas Eléctricas del Noroeste Sociedad Anónima). I és que això de la noblesa i la reialesa ja no és el que era. De fet, l’almanac Gotha ja va deixar de publicar-se el 1944, i això que es publicava ininterrompudament des de 1764. Durant els quasi dos segles de vida editorial de l’almanac, se’l va reconèixer com l’autèntic vademècum de les cases reials. En tots estos anys, mai no es va equivocar, mai no es va prestar a complaences, en cap moment de la seua història va tindre una sola màcula en la seua reputació d’integritat.
Els excomunicats del Gotha no tenien salvació. Si a conseqüència d’algun matrimoni inconvenient, l’almanac els expulsava, quedaven senyalats pel dit de la infàmia. De la mateixa manera, el dit flamíger del Gotha sempre estava allà per tirar per terra les injustes pretensions de noblesa.
Tot això m’ha vingut al cap en vore a les notícies, les imatges de la boda reial sueca. La Princesa Victòria no s’ha casat amb un noble, s’ha casat amb un xaval que li havia treballat prèviament el cos. De dalt a baix i de baix a dalt. Vull dir que era el seu entrenador personal. Es diu Daniel Westling, i passarà de ser un autònom a viure com un Rei. I no ha calgut ni fer-se el suec, ja ho era.
Res extraordinari. En la rabera de cadells de les monarquies europees, això ja passa. Felip el Borbó, s’ha casat amb una periodista, la infanta Cristina amb un jugador del Barça i l’única que va fer un boda amb una parella de casa bona, va ser la infanta Elena i ja estan divorciats, perquè, deien, ell es passava de la ratlla.
A Lady Di, que va ser Princesa del Poble abans que Belen Esteban, tampoc no li funcionà, va dir que al revés del conter, ella havia besat un príncep i que acte seguit s’havia convertit en gripau. Els nobles, els prínceps, les princeses, ja no es casen entre ells, supose que perquè es coneixen massa bé, i també per fugir de la consanguinitat i l’endogàmia que tants proble
mes ha dut a les cases reials. L’autòpsia de Carles II recorda que va parèixer un cor molt menut "de la mida d’un gra de pebre, els pulmons rosegats, els budell putrefactes i gangrenosos, al ronyó tres grans càlculs, un sol testicle, negre com el carbó i el cap ple d’aigua". No m’estranya que intenten renovar la sang.
Tot plegat, bastant decadent això de les monarquies, no troben?
En realitat tampoc no fa tant ni tant de temps que ha desaparegut eixe costum cortesà. Ara mateix està en litigi per bacant fruit de la mort de l’antiga Comtessa, el Comtat de Fenosa (Fuerzas Eléctricas del Noroeste Sociedad Anónima). I és que això de la noblesa i la reialesa ja no és el que era. De fet, l’almanac Gotha ja va deixar de publicar-se el 1944, i això que es publicava ininterrompudament des de 1764. Durant els quasi dos segles de vida editorial de l’almanac, se’l va reconèixer com l’autèntic vademècum de les cases reials. En tots estos anys, mai no es va equivocar, mai no es va prestar a complaences, en cap moment de la seua història va tindre una sola màcula en la seua reputació d’integritat.
Els excomunicats del Gotha no tenien salvació. Si a conseqüència d’algun matrimoni inconvenient, l’almanac els expulsava, quedaven senyalats pel dit de la infàmia. De la mateixa manera, el dit flamíger del Gotha sempre estava allà per tirar per terra les injustes pretensions de noblesa.
Tot això m’ha vingut al cap en vore a les notícies, les imatges de la boda reial sueca. La Princesa Victòria no s’ha casat amb un noble, s’ha casat amb un xaval que li havia treballat prèviament el cos. De dalt a baix i de baix a dalt. Vull dir que era el seu entrenador personal. Es diu Daniel Westling, i passarà de ser un autònom a viure com un Rei. I no ha calgut ni fer-se el suec, ja ho era.
Res extraordinari. En la rabera de cadells de les monarquies europees, això ja passa. Felip el Borbó, s’ha casat amb una periodista, la infanta Cristina amb un jugador del Barça i l’única que va fer un boda amb una parella de casa bona, va ser la infanta Elena i ja estan divorciats, perquè, deien, ell es passava de la ratlla.
A Lady Di, que va ser Princesa del Poble abans que Belen Esteban, tampoc no li funcionà, va dir que al revés del conter, ella havia besat un príncep i que acte seguit s’havia convertit en gripau. Els nobles, els prínceps, les princeses, ja no es casen entre ells, supose que perquè es coneixen massa bé, i també per fugir de la consanguinitat i l’endogàmia que tants proble
mes ha dut a les cases reials. L’autòpsia de Carles II recorda que va parèixer un cor molt menut "de la mida d’un gra de pebre, els pulmons rosegats, els budell putrefactes i gangrenosos, al ronyó tres grans càlculs, un sol testicle, negre com el carbó i el cap ple d’aigua". No m’estranya que intenten renovar la sang.Tot plegat, bastant decadent això de les monarquies, no troben?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada