El President Suárez va rebre durant mesos atacs duríssims d
e l’oposició, quan havia de gestionar una crisi econòmica de dimensions desconegudes fins aquell moment. Suárez va suportar els atacs dels adversaris, però va sucumbir davant els dels enemics, que com és ben sabut, són els del propi partit. Va dimitir i va deixar per la història esta frase: "Yo no quiero que el sistema democrático de convivencia sea, una vez más, un paréntesis en la Historia de España". Generositat.
El va substituir després d’aquell colp d’estat que mai sabrem si va fallar, Calvo Sotelo. Un president,
que durà molt poc. Recorde que quan va convocar eleccions avançades, un periodista, si mal no recorde alemany, li va preguntar si les avançava perquè pensava que UCD guanyaria. Calvo Sotelo se’l va mirar, i va deixar un altra frase per la història, que no he pogut recuperar en la seua literalitat, però que venia a dir: "Claro que no vamos a ganar. Vamos a sufrir una derrota histórica, pero España no merece seguir sufriendo esta agonía". Generositat.
A la campanya electoral de 1979 Alfonso Guerra, va dir que Adolfo Suarez era un tafur del Mississippi. Em pregunte que deu pensar el bocamoll de Guerra, del President Rodríguez Zapatero. El que en pensa Felipe González ja ho sabem: "Rectificar es de sabios, y de necios hacerlo a diario". També sabem el que ha dit Griñán, Preside
nt que va heretar Andalusia: "Que Zapatero sea malo no los hace a ustedes –referint-se al PP- buenos".
També s’ha pronunciat l’ex president català Pujol, qui l’ha batejat com un "nuevo rico ignorante".
Doncs el nou ric ignorant, se’n va al Club Bildelberg, el club dels rics que no ignoren res, a "defensar la fortalesa de l’economia espanyola". S’ha de ser atrevit! La crisi ha demostrat, quasi millor ha confirmat, que un país pot afonar-se en la més absoluta de les misèries, mentre els seus bancs n’ixen reforçats. I d’això és del que tracta el club, del mercat, dels mercats, no de les persones.
En canvi, el President sí que hauria de preocupar-se de les persones. Dels funcionaris als que rebaixa un sou que tenen congelat de fa anys; dels treballadors per compte aliè, als que regalarà una reforma laboral sense consens; dels pensionistes als que va prometre un augment no fa ni un any i ja vorem si no els hi ho acaba per baixar; dels milions d’aturats que veuen que les prestacions s’acaben i el seu horitzó és més negre que el futur de ZP. It’s the economy, stupid! Deia la frase, doncs ara són les persones, President, les persones.
Però a Rodríguez Zapatero, un il·luminat que no toca de peus en terra, li he de reconèixer que és millor que Camps. Només algú com Zapatero és capaç de fer president a algú com Rajoy, mentre que ni Camps és capaç de fer president a Alarte.
e l’oposició, quan havia de gestionar una crisi econòmica de dimensions desconegudes fins aquell moment. Suárez va suportar els atacs dels adversaris, però va sucumbir davant els dels enemics, que com és ben sabut, són els del propi partit. Va dimitir i va deixar per la història esta frase: "Yo no quiero que el sistema democrático de convivencia sea, una vez más, un paréntesis en la Historia de España". Generositat.El va substituir després d’aquell colp d’estat que mai sabrem si va fallar, Calvo Sotelo. Un president,
que durà molt poc. Recorde que quan va convocar eleccions avançades, un periodista, si mal no recorde alemany, li va preguntar si les avançava perquè pensava que UCD guanyaria. Calvo Sotelo se’l va mirar, i va deixar un altra frase per la història, que no he pogut recuperar en la seua literalitat, però que venia a dir: "Claro que no vamos a ganar. Vamos a sufrir una derrota histórica, pero España no merece seguir sufriendo esta agonía". Generositat.A la campanya electoral de 1979 Alfonso Guerra, va dir que Adolfo Suarez era un tafur del Mississippi. Em pregunte que deu pensar el bocamoll de Guerra, del President Rodríguez Zapatero. El que en pensa Felipe González ja ho sabem: "Rectificar es de sabios, y de necios hacerlo a diario". També sabem el que ha dit Griñán, Preside
nt que va heretar Andalusia: "Que Zapatero sea malo no los hace a ustedes –referint-se al PP- buenos".També s’ha pronunciat l’ex president català Pujol, qui l’ha batejat com un "nuevo rico ignorante".
Doncs el nou ric ignorant, se’n va al Club Bildelberg, el club dels rics que no ignoren res, a "defensar la fortalesa de l’economia espanyola". S’ha de ser atrevit! La crisi ha demostrat, quasi millor ha confirmat, que un país pot afonar-se en la més absoluta de les misèries, mentre els seus bancs n’ixen reforçats. I d’això és del que tracta el club, del mercat, dels mercats, no de les persones.
En canvi, el President sí que hauria de preocupar-se de les persones. Dels funcionaris als que rebaixa un sou que tenen congelat de fa anys; dels treballadors per compte aliè, als que regalarà una reforma laboral sense consens; dels pensionistes als que va prometre un augment no fa ni un any i ja vorem si no els hi ho acaba per baixar; dels milions d’aturats que veuen que les prestacions s’acaben i el seu horitzó és més negre que el futur de ZP. It’s the economy, stupid! Deia la frase, doncs ara són les persones, President, les persones.
Però a Rodríguez Zapatero, un il·luminat que no toca de peus en terra, li he de reconèixer que és millor que Camps. Només algú com Zapatero és capaç de fer president a algú com Rajoy, mentre que ni Camps és capaç de fer president a Alarte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada