Una part gens menyspreable del meu treball com regidor consisteix a estudiar. Estudiar expedients tècnics o jurídics; estudiar propostes que ens fan ciutadans individuals o col·lectius organitzats per traslladar-les al ple; estudiar propostes d’altres grups polítics presents a l’ajuntament; estudiar la forma de convertir en realitat algunes de les idees del nostre programa, amb la dificultat d’estar a l’oposició... Estudiar doncs, viure entre paperassa, intentar comprendre, sintetitzar les idees i posicionar-me en clau ideològica. Tot, amb la sana vocació de participar en la construcció d’una societat més justa, d’una ciutat més acollidora, d’una nova economia, més compensada i sostenible.
Una part tampoc menyspreable del poc temps lliure que em deixen les tasques polítiques i la meua vida familiar, el dedique també a estudiar a la UJI. Estudiar i treballar. Res de nou, sempre ho he fet així. Treballe des dels 16 anys, i les altres dues carreres ja les vaig haver d’estudiar de nit i en hores lliures.
Ara és una miqueta diferent. Sóc més major, estudie més per aprendre que per aprovar. I he de confessar que des que els companys i companyes de classe van descobrir que sóc "polític", note una mena de pes afegit en la responsabilitat de traure bones notes. Em fa vergonya traure pitjors resultats que gent més jove, i a sobre, tem que puguen dir..."Nomdedéu, però si en tal o qual matèria va traure un 5 pelat! Eixe com ha de ser Alcalde si és un manta!". No ho sóc, trac bones notes, i això que m’ha tocat una classe molt competitiva, de gent preparada i estudiosa. Però anem fent. Sobrevivim en bona concòrdia, perquè he tingut la sort de caure en un grup on hi molt bon rotllo.
Este cap de setmana, entre sopars als barris, dinar de la festa de la Internacionalitat de la Magdalena i altres compromisos socials del meu càrrec, he trobat hores per estudiar. I m’he tancat a la biblioteca de la Universitat. Això si que és nou per mi. Les altres carreres les havia estudiat sempre a casa.
La biblioteca és un observatori privilegiat d’una part de la nostra joventut. Allà hi ha de tot. Des de les xicones que s’arreglen per anar a estudiar, i vénen amb uns talons dignes de millor causa; als que venen directe de la platja, espolsant sorra entre apunts i botelles d’aigua. Hi ha qui no alça el cap dels llibres en tres hores, i qui en una hora entra i ix sis vegades inventant excuses per a consum propi.
Però... serà que estic prop dels cinquanta, però veig amb cert paternalisme tota esta gentada de pèls llargs i curts, de moderns, poligoners, tatuats, pijos, friquis, empollons, i alguna Dama de Companya de Na Violant que he reconegut. I tinc com un rampell de responsabilitat.
Esta gent es tanca un dissabte i un diumenge a una biblioteca per estudiar. Perquè volen ser bons professionals, perquè estan escrivint el primer rengló del seu currículum, perquè volen una vida digna, un treball decent amb un sou raonable. Tenim la generació de joves més ben preparada que mai abans hem tingut, i no tenim dret a deixar-los-hi una situació pitjor que la
que vàrem trobar.
Ara no parla l’estudiant, parla el polític, la persona amb responsabilitats en la cosa pública, que es compromet també públicament, amb tota esta gent, a treballar de valent per col·laborar en la millora de les condicions d’un mercat laboral que ara mateix els hi dóna l’esquena. I ells i elles, que ho saben, van a estudiar en diumenge. Mereixen un futur millor. No tenim dret a defraudar-los.
Una part tampoc menyspreable del poc temps lliure que em deixen les tasques polítiques i la meua vida familiar, el dedique també a estudiar a la UJI. Estudiar i treballar. Res de nou, sempre ho he fet així. Treballe des dels 16 anys, i les altres dues carreres ja les vaig haver d’estudiar de nit i en hores lliures.
Ara és una miqueta diferent. Sóc més major, estudie més per aprendre que per aprovar. I he de confessar que des que els companys i companyes de classe van descobrir que sóc "polític", note una mena de pes afegit en la responsabilitat de traure bones notes. Em fa vergonya traure pitjors resultats que gent més jove, i a sobre, tem que puguen dir..."Nomdedéu, però si en tal o qual matèria va traure un 5 pelat! Eixe com ha de ser Alcalde si és un manta!". No ho sóc, trac bones notes, i això que m’ha tocat una classe molt competitiva, de gent preparada i estudiosa. Però anem fent. Sobrevivim en bona concòrdia, perquè he tingut la sort de caure en un grup on hi molt bon rotllo.
Este cap de setmana, entre sopars als barris, dinar de la festa de la Internacionalitat de la Magdalena i altres compromisos socials del meu càrrec, he trobat hores per estudiar. I m’he tancat a la biblioteca de la Universitat. Això si que és nou per mi. Les altres carreres les havia estudiat sempre a casa.
La biblioteca és un observatori privilegiat d’una part de la nostra joventut. Allà hi ha de tot. Des de les xicones que s’arreglen per anar a estudiar, i vénen amb uns talons dignes de millor causa; als que venen directe de la platja, espolsant sorra entre apunts i botelles d’aigua. Hi ha qui no alça el cap dels llibres en tres hores, i qui en una hora entra i ix sis vegades inventant excuses per a consum propi.
Però... serà que estic prop dels cinquanta, però veig amb cert paternalisme tota esta gentada de pèls llargs i curts, de moderns, poligoners, tatuats, pijos, friquis, empollons, i alguna Dama de Companya de Na Violant que he reconegut. I tinc com un rampell de responsabilitat.
Esta gent es tanca un dissabte i un diumenge a una biblioteca per estudiar. Perquè volen ser bons professionals, perquè estan escrivint el primer rengló del seu currículum, perquè volen una vida digna, un treball decent amb un sou raonable. Tenim la generació de joves més ben preparada que mai abans hem tingut, i no tenim dret a deixar-los-hi una situació pitjor que la
que vàrem trobar.Ara no parla l’estudiant, parla el polític, la persona amb responsabilitats en la cosa pública, que es compromet també públicament, amb tota esta gent, a treballar de valent per col·laborar en la millora de les condicions d’un mercat laboral que ara mateix els hi dóna l’esquena. I ells i elles, que ho saben, van a estudiar en diumenge. Mereixen un futur millor. No tenim dret a defraudar-los.
2 comentaris:
No sóc notari (Miquel, sí), però done fe del que dius sobre els teus estudis (després de comprovar-ho in situ), a més de compartir tot el que expliques sobre la joventut més preparada i aturada de la història... Es congelen les pensions (mesura discutible), però, potser, no es poden retallar les beques per als joves estudiants perquè sempre han estat escasses i molt insuficients.
Hi ha gent que això d'estudiar no els enta molt bé, i més si estan a fer-lo abligats front les seues conviccions ideologiques, t'agregue un enllaç sobre un article prou interessant... si creus que no te interes borra esta entrada, almenys jo crec que si que el te... moltes gracies per estar ahí al peu del canyó.
http://lasombradegrumm.blogspot.com/2010/06/el-jqcv.html
Publica un comentari a l'entrada