"DE BANYES I ARGUMENTS" - Levante-EMV- 30.07.10

M'assec a escriure sobre bous, amb la sana pretenció de no parlar de bous, com quasi tothom estos dies. M'interessa més el poc refinat llenguatge i el que considere escassa intel·ligència argumental de la majoria de les intervencions que he escoltat a les ràdios i televisions, i he llegit a la premsa. Em preocupen més estes darreres, perquè sent la premsa escrita la que perd més immediatesa, hauria de tindre un plus de reflexió. No ho sembla.

Per centrar-ho. PROU, una associació de defensa dels animals, presidida per un senyor argentí que només menja verduretes, va començar un procés de recollida de signatures que avalés una ILP per prohibir les corregudes de bous a Catalunya, on ell viu. En van aconseguir 180.000 i les van presentar al Parlament. En compliment de la legalitat, la Mesa del Parlament ho tramità i inicià el procés. Es convidaren a exposar els seus arguments davant la càmera a taurins i antitaurins, a poetes i banderillers, a ramaders i toreros, a crítics amb els bous i a crítics taurins. Uns dies després es passà a votació. El partit majoritari, CiU, i el PSOE van donar llibertat de vot, i el resultat és conegut. 68 vots a favor de la prohibició, 55 en contra i 9 abstencions. Traduït, a partir de l'1 de gener del 2012, la Monumental de Barcelona (única plaça en actiu a Catalunya) deixarà de fer les 4 o 5 corregudes a l'any que feia. Ni més ni menys que això.

A partir d'ací s'han produit reaccions fascinants, i és ací on vull centrar-me. Alguns han considerat que el procediment adolia de reflexió social, com el President Montilla, obviant que neix de la societat civil, i que ha tingut un llarg període de debat plural. Altres, en les xarxes socials, i en mitjans de comunicació, parlen directament de feixisme i falta de democràcia. El mateix Vicealcalde de Castelló comparava la situació amb la dictadura de Franco, tot dient que aquell també prohibia coses. Obvia el Vice que a l'ajuntament es passa el dia prohibint coses (beure fora d'hores a les tasques, posar la música forta, construir ací o allà...), però obvia sobretot la legitimitat democràtica d'un Parlament triat per sufragi universal. Fa molt vergonya aliena sentir-lo parlar a ell d'abusos de majories. A ell! A ell i els seus, que impedeixen votar en plenari les propostes de l'oposició (només caldria que votaren que no per guanyar) presentant esmenes que desvirtuen absolutament el sentit de les nostres propostes.

El President Camps també es va pronunciar, i va titllar la decissió d'antidemocràtica, tot afirmant: “ací no passaria”. I tant que no! Ja es va donar el cas, quan Xuquer Viu va recollir les signatures necessaries per avalar una ILP, i el PP es va negar a debatre-la en les Corts. Això deu ser més democràtic que escoltar la ciutadania i votar. I estos demòcrates de ral i mig ens pretenen donar ara lliçons!

S'ha dit que "no son los toros, es España", i jo hi estic d'acord. La majoria dels que bramen contra la prohibició no ho fan per defensar l'espectacle (lamentable, si volen saber la meua opinió) de les corregudes, sinó perquè consideren que és un símbol d'espanyolitat. Ja dic ara, que quin país més estrany, que sembla cohesionar-se quan la selecció de futbol guanya, i trencar-se en bocins si una plaça de bous tanca. No estic segur que passe això a Noruega si demà Sør-Trøndelag decidís democràticament deixar de conrear salmó en piscifactoria perquè ho troben inhumà.

Alguns acusen els diputats de no votar en defensa dels animals, sinó per qüestions polítiques. Segurament. És que són polítics! Jo crec que alguns han votat per raons animalistes. I és lícit. I també crec que altres ho han fet per raons identitàries, i també és lícit. Tan lícit, com que a Madrid vulguen declarar BIC eixe espectacle.

El que em fa més gràcia és l'escassa habilitat argumentativa d'aquells que, en portada, per defensar les corridas, clamen contra els bous de foc i els bous de vila. No sembla, francament no sembla, l'argument més intel·ligent. Però supose que no parlàvem d'intel·ligència. Ni de bous.