A Malàisia les autoritats religioses han prohibit les samarretes del Manchester United, perquè al seu escut hi apareix, allà a un raconet, un dimoniet, que diuen, ofèn l'islam. Al Marroc, els seguidors del Barça tenen que tapar la creu de Sant Jaume que figura a l’escut; de fet, a les còpies pirates que fan al país, canvien la creu, per un simple pal vertical. Com si en lloc de clavar-lo en creu, a Crist l’hagueren empalat. A Istanbul, capital de la Turquia que diu voler entrar a la UE, es va muntar un bon enrenou en un partit on jugava el Milà, que aquell dia lluïa el segon equipatge, una gran creu roja sobre fons blanc. Passa el mateix amb Noruega, Sèrbia, Brasil o Portugal que també tenen creus als seus escuts. Resulta francament difícil d’entendre’s amb gent que fila tan prim.
Als EUA, un pastor d’ànimes exacerbat, amb molts menys seguidors dels que tinc jo al facebook, vol cremar l’Alcorà posant així en perill la vida de centenars de milers d’occidentals. Malament la crema de llibres, dels que siguen. Però deixem-se de punyetes, els qui eduquen els seus fills en el fanatisme i les filles en la servitud, els qui estan disposats a immolar-se a condició de matar impius, no necessiten excuses. Tan se val que siguen els Versos Satànics d’aquell, la caricatura de Mahoma de l’altre, la pira bíblica del Pastor amb bigot de caw boy, o la guerra d’Irak; sempre trobaran un motiu per assassinar en nom del fanatisme. Si no fos perquè l’etimologia resulta sagnant, gosaria dir que estem davant d’una creuada islamista. Ho diuen sense gaires embussos salfistes, com l’Iman de Lleida.
Altres ens diuen que el que fan alguns en nom de l’Islam, no ha d’invalidar tot l’Islam. Em sembla lògic. I ens recorden que entre els segles XI i XIII, els cristians i les seues Croades, amb la pretensió d’alliberar Jerusalem, van sembrar mitja Europa de sang i terror. Cert, però d’això en fa molts anys, i el món no era el món que vivim nosaltres. I en qualsevol cas, jo no hi era. Per no ser no sóc ni dels Cavallers de la Conquesta, ni dels Templers.
I quin és el món on vivim? Doncs sembla que forçosament ha de ser el de la convivència de cultures. Jo no crec en la multiculturalitat com concepte, perquè no conec exemples d’on això no signifique guetos, i a la llarga, desestabilització de la cultura receptora. Preferisc la integració, al cap i a la fi, a nosaltres ser el que som i com som, ens ha costat anys d’evolucions, crisis, guerres i enfrontaments. I les normes de convivència de les que ens hem dotat, han d’estar per damunt de les creences personals d’uns i altres, o dels costums i tradicions que porten dels seus llocs d’origen.
Sóc conscient que este és un discurs molt difícil de dir en veu alta. Ací, com digues alguna cosa contra la burka, o el xador, t’ix la Cristina del Valle de torn a dir-te que hem de ser tolerants amb els costums d’esta gent. Encara que els seus costums atempten contra les normes de convivència i igualtat de gènere que ens hem donat nosaltres.
I la intolerància apareix també en els detalls més menuts. Verbigràcia, el regidor d’ermites, decideix ocultar la història de la ciutat, fent desaparèixer la placa ceràmica, obsequi dels Moros d’Alqueria, que recordava a l’actual Església de Sant Nicolau, que allí hi va haver la mesquita de Castelló. I ho fa, mentre espigola el camí de la romeria, d’oratoris on mai ningú no ora ni pro nobis, ni pro altris.
Jo no crec en déu. No és cap mèrit ni cap demèrit. És una realitat amb la que convisc sense traumes des que tinc ús de raó. Però sóc profundament respectuós amb els que creuen en un déu, en qualsevol déu. Només hi pose un límit, les seues creences han de respectar i estar sotmeses a l’ordenament jurídic, i a les fonts del dret, també el costum. I si no és així, no hi ha déu que valga. La llei humana per damunt de la divina. Perquè sinó, acabarem matant-nos els uns als altres, en nom d’uns déus, que no ens ho han demanat.
12 comentaris:
Molt d'acord amb tú.
Estem en un temps on el políticament correcte i el popularment admisible deriven en un dicurs d'una multiculturalitat mostosa, irreal i estrafalaria. Un discurs tan fet per a la galeria cutreprogresista que es molt fàcil i perillos reinterpretarlo per part d'opcions i dircursos xenofobs que asusta.
Com a coneixedor directe i passiu de la realitat islàmica em decante per desconfiar i rebutjar tota norma política estreta de qualsevol dels paisos arabomusulmans que he visitat, per considerarla contraria no només a la meua ideologia personal, sino també a la nostra construcció identitaria post ilustrada. I incloent no sols als estats totalitaris com Arabia saudi, Emirats o marroc, sinó també les repúbliques del Liban, Egipte o Siria, les monarquies com jordania, o els estats com Libia, Iemen i les falsaries construccions de Palestina o Iraq.
Resumint amic Enric que quan anem allà ells han de respectar les nostres tradicions però quan venen ells ací han de respectar les nostres, molt bé això és tolerància, difícil expressar-ho millor.
Ah i clar les guerres a l'Irak, a Afganistan o l'ocupació de Palestina són només simples excuses que no tenen res a veure amb l'ultratge de que el barça no puga lluir el seu escut (per cert a molts païos arabs està ple d'escuts del Barça totalment complets)
Critiques el discurs de la multiculturalitat però pense que són discursos com el teu els que més alimenten l'integrisme Islàmic, el creixement del qual és el somni daurat de l'etnocentrisme europeu.
No es tracta de respectar o no respectar tradicions. Que un asturià toque la gaita és una cosa molt respectable, ara bè, que ho faça a les 4 del matí en Vall d'Uxó perque a les festes del seu poble els ho permeten, doncs no es aceptable. Que una comunitat gitana tinga una tradició de posarli un mocador a una novia en el ses per veure si es verge, també en certa manera és respectable, pero no a novia de 13 anys, perque en aquesta edat no pot contraure matrimoni legalment en el nostre estat.
Confundir "churras y merinas" és una constant dins l'esquerra espanyola (i valenciana, si es que fora del bloc aquesta existeix), supose que és fruït del llenguatge mostós, icònic i simplista que utilitzen (d'inspiració kennediana i que tan bon resultat li dona a la dreta, i tan escarç a l'esquerra) o d'altra banda és resultat d'una constant decadència dins de la comunicació intel.lectual... tan se val.
Pero en aquest càs no estem parlant de gaites ni de mocadors fins al ses, estem parlant de "tradicions" que impliquen la trangresió de normes socials i de convivència intrinseques en l'idea d'estat en el que es mou la nostra societat. I com jo considere que aquesta compleix amb el mínim comú denominador que marquen la declaració universal dels drets humans, doncs, ves per on...
A més quan diu l'anónim que "quan anem allà ells han de respectar les nostres tradicions però quan venen ells ací han de respectar les nostres", no se on has estat o com has estat i no se de quines tradicions esperes que es respecten. En molts països musulmans no pots beure alcohol en una terraça al carrer, menjar i beure en públic al Ramadà o anar en taparabos a l'autobús, es clar. I no crec que ningú extranjer s'enfronte directament amb aquestes "tradicions" (no jo conec a ningun, i un dels meus companys de classe a Amman era un tinent dels marines mormó de Utah). Son els països musulmans multiculturals? Tot i usar la mateixa paraula vol dir el mateix multiculturalitat, estat, nació o tradició dins de la concepció política musulmana? Doncs no.
I al tanto que no m'he posat a criticar que fan i desfan a les festes patronals de Damasc, Beirut o la meca... allà d'ells. El que puc debatre, i dec debatre és el rasser en el qual aceptem que coumitats diferents s'estableixin o no al nostre territori, pero sobretot el que m'interesa és saber amb quins arguments ho faig.
pd. Jo he jugat a futbol contra seleccions d'alumnes d'Arabia Saudi i Iraq amb una camiseta del barça amb creu i tot... i ningú m'ha declarat la guerra santa. Ara bè quan portava la del Castelló...
Per cert, senyor iluminat, el que més alimenta l'integrisme islàmic és el procés del dia a dia dins de molts països musulmans, no les reaccions que puguem tindre al carrer rafalafena o la parroqia de la trinitat de Castelló. Tal volta fins que a Castelló no es presente hamas o Hizbullah a les municipals...
Anònim, hi ha com a poc dues raons per no contestar-te, la primera, que sigues un anònim, la segona que poses en la meua boca coses que jo no he dit, demostrant que el teu discurs està fet abans de llegir el que jo puga dir.
En cap moment he dit que hagen de respectar els nostres costums quan anem allà, però en qualsevol cas, la resposta l'ha donat de forma detallada Tropilla, i no hi insistiré.
El problema és exactament el contrari. Quan anem a altres llocs no respecten els nostres costums, i quan altres venen ací, no respecten els nostres costums.
En qualsevol cas, no seguiré per les raons exposades i per una que afig ara, t'ha faltat poc per acusar-me d'haver organitzat jo les guerres d'Irak i altres. T'imagines que jo digues que el teu discurs és el que dóna suport al 11-M?
Un poc de reflexió serena np aniria malament, trobe.
Tropilla, no sé en quin món vius perquè en el que jo visc són majoria les retroprogres feministes que s'escandalitzen pel vel i demanen la seua desaparició de la via pública.
La multiculturalitat és una mamonada integral, cert. Però què dimonis té això a veure amb la llibertat de les persones a vestir com els isca de la fava?
La llibertat és un dels pilars que distingeixen les societats liberals de les totalitàries. Ficar-se en la vida privada, els gustos i les creences de la gent és més propi de societats comunistes i islàmiques que d'una democràcia liberal com la nostra. Per cert, precisament, la veritable correció política que impera avui en dia es tracta d'això, de clavar-se en la vida privada i els costums de la gent: que si el tabac, que si el mcdonalds, que si les talles de roba...
En els països islàmics hi ha tradicions que no tenen cabuda al nostre país perquè restringeixen la llibertat d'altres persones: la poligàmia, la sharia, l'ablació, les lleis sobre l'honor... Però la forma de vestir no és una d'elles. La voluntat de condicionar-la normativament sota l'excusa de la integració social és més pròpia dels vents pijoprogres i formalistes que vivim que d'una preocupació real per la integració efectiva en la societat valenciana de les dones d'origen islàmic.
En el món que visc jo, i en el que he viscut, el problema del vel és una qüestió trivial dins d'un munt ple d'intencions malintencionades.
I a més es tracta d'un problema escífic d'un grup determinat dins la nostra societat. És un problema nou, i que aquell que el divulguen generalment no ens tenen a nosaltres com a target.
La polémica ve llarga i està alimentada per totes dues bandes; l'actitud dels sectors més cerrils de la nostra societat, pero principalment peels sectors més conservadors dins dels països islàmics, especialment aquells més capdavanters (Arabia Saudi, Emirats, Bahrein, Kuwait i Dubai). Aquestos son els que marquen la música i els demés els que ballen. En la majoria d'aquestos països no esta permés a una dona eixir al carrer sense vel. En alguns per norma escrita, pero ja fa algun temps que les normes no escrites imperen dins de les societats dels països més "occidentals": jordania, Egipte, Liban, "Palestina"... les polémiques sorgides en França i Espanya els alimenta, si, pero no com tú penses, el missatge està dirigit a aquells països on hi ha conflicte entre societat religiosa i laica, especialment Argelia i Turquia. He vist moltisims atacs a aquestos dos països en les televisions estatals de Jordania, Siria i els emirats.
Fora de tot aixó està la polèmica nostra... som més llibertaris si permetem el niqab i el burka i li llevem el rerefons que obligatoriament suscita aquesta polémica? Doncs be, et diré que al meu entendre no. La societat musulmana no cotempla capes socials, pero és profundament segmentaria. On l'estat és musulmà aquesta segmentació és tan intrinseca al teixit social que als que no pertanyem a ella s'ens fa molt difícil identificarla. Pero aci, és la segmentació la que impera ja que l'estat elñs és alié. Si tenim en compte que NO hi ha integració posible d'un grup humà a un altre si les dones no s'integren, el deure de les institucions que representen la nostra societat és actuar-hi. El niqab i el burka son un element de desafiament d'aquest segment cap a la integració, no conve als sectors dominants del segment que aquest s'integre. La vestimenta, ho sento molt, és eina de diferenciació.
Com a professor soc totalment partidari dels uniformes escolars, i com a ciutadà soc contrari a una prenda que serveix intencionadament per discriminar i apartar a aquestos elements de la societat que els envolta, especialment si es fan servir hipócritament les falàcies d'una tradició.
El vel és un element físic,un envoltori, la punta de l'iceberg d'altres coses molt més importants...
La història és plena de col·lectius ètnico-religiosos que s'han vist obligats a amagar els seus signes de diferenciació-identitat i això paradoxalment els ha unit entre ells i ela ha separat més de les societats on estaven. Exemples: l'Espanya dels Reis Catòlics amb els jueus, l'Alemanya nazi, la Unió Soviètica amb el cristianisme ortodox i les minories ètniques musulmanes, Polònia amb el catolicisme, els cristians a països musulmans, la Turquia laïcista d'Ataturk que vora un segle després vota partits islamistes... I això que parlem de societats autoritàries i rígides, on en alguns casos s'ha practicat directament el genocidi per tractar d'assimilar minories a la majoria o majories a la minoria governant. No et discutisc la necessitat d'integrar els musulmans a la nostra societat, verbigràcia, el món de la democràcia liberal occidental. L'islam radical és una bomba de rellotgeria que un dia pot esclatar-nos a les mans. El que no veig gens clar és que s'arribe enlloc impedint l'ús del vel, per molta porta d'entrada d'altres debats i confrontacions reals que siga... Dius que si llevem la roba, el signe diferenciador, s'acaba el problema, o siga, la diferència. Això és com dir que si llevem els elements masclistes del llenguatge aconseguim eliminar el masclisme. Perdona que t'ho diga, però és el típic pensament progre.
Si prohibim el signe diferenciador el que fem és negar la diferència, no impedir-la, i difícilment podem integrar algú a qui li neguem la identitat, a no ser que siga emprant mètodes més expeditius propis d'altres temps i que tampoc és que hagen tingut èxit. Als Estats Units han aconseguit crear una identitat col·lectiva i una societat liberal i dinàmica en la que s'hi senten còmodes totes les religions, incloent-hi la musulmana. Eixe és el camí a seguir i no el de la encorcada França jacobina i hipòcrita.
Mai he dit que només prohibint el vel el problema estiga resolt, les própies comunitats islàmiques ja han activat mecanismes per desafiar la prohibició en altres llocs, especialment Turquia i Argelia.
Personalment la considero una mesura disuasoria, que ha d'anar acompanyada d'una campanya de propaganda prolaicista amb un llenguatje eficaç i directe, en llengua propia si es menester, dirigida no només al colectiu musulmà valencià i espanyol sino també als canals comunitatius que usa i dels que s'alimenta.
No pots comparar el model americà amb un estat europeu, especialment en materia d'inmigració i integració, ja que la própia integració (especialment la religiosa) és part de la constucció nacional.
Potser sigués una collonada dir-ho, però Enric, escrius molt bé, de de veres .
salutacions
Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada