De la mateixa manera que a l’autor de Purple Rain el coneixien com “l’artista abans anomenat Prince”, al President Francisco Camps abans el coneixien com a Molt Honorable. Són coses que passen; el primer va tindre un greu desencontre amb el món de les discogràfiques, el segon un massa amable encontre amb el món del prêt-à-porter. Tan “prêt”, que diuen que s’ho va “emporter” sense aturar-se ni per pagar. Ves a saber!
Per la meua banda, fent un generós exercici d’asertivitat, intente posar-me en la pell d’un militant popular (populista?, popularista?), del PP, vaja. Com deu viure, posem per exemple, una regidora o un alcalde, o una diputada, tot això de la imputació del President Camps?
Alguns responsables del PP consideren que el fet que el President no puga demostrar que ha pagat la roba que llueix amb discreta elegància, és “pecata minuta” (que irònicament a Castelló és una tenda de roba). Diuen que tothom rep regals (empresaris, artistes, professionals...) però malgrat ser açò quasi cert, la comparació no s’aguanta. L’un és un càrrec públic, els altres no ho són.
Contra eixa temptació popular del “mal de muchos consuelo de deshonestos”, convé recordar una història. L’any 1992 es va descobrir que la farmacèutica Cefarma havia organitzat una xarxa on hi havia implicats metges i farmàcies que es dedicaven a fer receptes magistrals per als seus clients, caríssimes, algunes de fins a 50.000 pessetes de l’època, a canvi de comissions de 5.000 pessetes, o invitacions a Congressos a la Costa del Sol amb tot pagat, o regals per als seus fills... (Com el Bigotes que li regalava polseres a la filla de Camps). Un dels metges imputat primer, i condemnat més tard deia: “¡Qué más me da a mí recetar un medicamento, sea de la firma que sea, si los dos tienen idènticas características! Si el de una empresa indeterminada te cae mejor o es más detalloso, pues prescribes los suyos; los de Cefarma eran detallosos”.
Això que alguns populars troben tan normal i comú, va significar que 11 metges i tres farmacèutics de Madrid van passar pel despatx del jutge, i van eixir amb fiances de mig milió de pessetes. Tres mil euros de fiança per suborns de 30 euros. Haurien de vigilar alguns populars a l’hora de justificar al seu president amb un: “tothom rep regals”. Perquè aquells que els reben il·lícitament a canvi d'alguna cosa, fins i tot sense ser càrrecs públics, acaben condemnats.
Però inclús els dirigents populars que no li troben res de roin a que Camps reba regals d’una concessionària (“El Bigotes es que es muy detalloso, ché”), reconeixen en privat que el President està grogui, KO, Offside.
Reconeixen que no ha sabut gestionar la crisi. Que ha perdut el pols a la realitat, que no està en condicions de governar un país. Això sí, fins i tot els que volen un recanvi, són conscients que Camps és un cartell electoral sòlid, malgrat ell. I la resposta a esta paradoxa està en la nòmina d’assessors llicenciats en dret, sociologia, ciències econòmiques, periodisme, ciències polítiques, i matemàtiques, experts en estadística, en campanyes de màrqueting i advocats, que en nombre de 100 ens costen més de sis mil euros per barba i mes. I són un vertader exèrcit d’eficàcia a l’hora de vendre un missatge polític. El problema és que mentre el President comprava sense pagar, els que compren ara el seu missatge acabaran pagant-ho. Tots ho pagarem, i molt car.
3 comentaris:
és curiós que allò que s'anomena forces aliades només intervenen on hi ha petroli i gas natural. Van fer sant al dictador Sadam i ara porten el mateix camí amb Gadafi.
Enric, m'ature en una frase teua si em permets:
"...I la resposta a esta paradoxa està en la nòmina d’assessors llicenciats en dret, sociologia, ciències econòmiques, periodisme, ciències polítiques, i matemàtiques, experts en estadística, en campanyes de màrqueting i advocats, que en nombre de 100 ens costen més de sis mil euros per barba i mes. I són un vertader exèrcit d’eficàcia a l’hora de vendre un missatge polític..."
perque tinc la sensanció, ideología al marge, de que el PP es tan professional en allò de vendre´s, i la resta dels partits, sobretot el Bloc, semblen una colla d'aficionats. Si tú vols vendre pinzells sense arruinar-te, el que marquen els cánons es que faces un estudi de mercat,que veges a quins sectors de la població vols adreçar-te, si estos sectors tenen capacitat económica per comprar-te el teu producte...per açò es tan difícil de fer entendre a alguns?
no és una sensació, és una obvia realitat. Obvia i trista
Publica un comentari a l'entrada