"PANEM ET CIRCENSES"

He vist a la televisió que Florentino Pérez, un senyor amb diners que presideix el Real Madrid ha comprat (crec que és la paraula exacta) a Kaká, a Cristiano Ronaldo, a l’ex valencianista Raúl Albiol...

I tot per optar a guanyar la lliga, la copa i la Champions.

Tot el que ha guanyat el Barça, tirant de planter, amb un entrenador carismàtic, exigent amb els seus, però que els hi dona minuts. Capaç de fer de pal de paller d’un vestidor que fa pinya i sent els colors. Un Guardiola que, sense gaires reforços, ha retornat la il·lusió a un equip, a una afició. Jugadors criats a la casa, han resultat absolutament decisius, han aparegut lideratges sòlids, han despuntat jugadors en totes les posicions. Clar que el Barcelona també fitxa, però no deixa en mans dels fitxatges els resultats de l’equip. Qui ha fet això, sempre ha fracassat. Els mercenaris del futbol són mercenaris sempre. I de la mateixa forma que venen, marxen.

No sé si el futbol i la política tenen similituds. A mi m’ho sembla.
Quan guanyen els teus, tots parlem en primera persona del plural, quan perden en tercera, o com a poc, la culpa és de l’àrbitre.
Especialment entre els clubs-partits valencians i valencianistes.

Així hem vist desaparèixer un històric, Unió Valenciana, que ha estat adquirit (com una franquícia del basquet americà) pel club PP. Van començar fitxant els més destacats jugadors a colp de talonari, i finalment, han comprat el club.

El BLOC, que és la refundació d’una UPV dividida, recorda a eixe Madrid de Florentino, esgotant un projecte darrere l’altre. “Garantia valenciana”, “Tercer espai” i ara “Espai valencià de progrés”, però sense cuidar el suficient a la seua afició, ni el seu planter.

Se m’acut, que seguint l’escenografia de Florentino, Enric Morera, podria aparèixer al bell mig del Complex la Petxina i davant d’una afició dividida podria anar presentant els fitxatges galàctics:

“Per l’esquerra...ens hem reforçat amb Mònica Oltra”.

Els més fans aplaudirien a mans plenes, els més crítics dirien que no és desequilibrant en eixa banda, que hi ha jugat molt de temps a IU i no va despuntar gaire.
“Però si és com Beckam” dirien els fans, “Exacate, només serveix per vendre samarretes” dirien els crítics.

Algú, potser recordaria, que ja vam fitxar en eixe club la que havia de ser l’estrella de la temporada, Isaura Navarro.

“Va ser com el Romerito aquell del Barça, no va fotre res i va marxar a l’Uruguai”, “no va marxar a Veneçuela?”, “Romerito a l’Uruguai, Navarro a Veneçuela”.

“Pel centre, (entengues centre com el centre del país, la capital, el seu ajuntament) –continuaria Morera- estem negociant amb Joan Ribó”.

“Molt bé, molt bé” aplaudirien també els afins. “Però si eixe també és del PC”, “no, ja no”, “clar, ha deixat de ser del PC quan no li han renovat la fitxa, està major, si el fitxareu per entrenador...”.

“Per entrenador estem pensant en Pasqual Mollà, que també està major” “Però faria lleig que l’entrenador alinees la seua pròpia filla a l’equip titular”.

“Per la dreta...per la dreta ningú, que una vegada vam fitxar a Albero, i als dos minuts corria per la banda dreta amb la llengua fora demanant aigua (para todos)”.

“Però algun central amb capacitat per obrir espais per la dreta no vindria malament” potser proposaria algú. Però segur que la Penya Besista posaria el crit al cel!

Algú preguntaria, perquè no fem una bona oferta a altres clubs valencianistes, que ara juguen en lligues inferiors, però que tenen un llarg bagatge, una afició curta però fidel, i un grapat de bons jugadors, que necessiten minuts.
Segur, però, que algú diria que encara no estan preparats per jugar al primer equip, o apareixerien aquells per qui la rivalitat territorial (València-Llevant, Castelló-Vila-real, Alcant-Elx) fa impossible una col·laboració entre equips.

Jo no en sé gaire de futbol, ni de política, però trobe que fitxar alguna gent per jugar al nostre equip pot ser útil. Però clar, hauria de ser algú que aportés alguna cosa. Gastar-nos diners (credibilitat) fitxant algú per jugar en una posició que algú de la cantera cobreix amb escreix, trobe que és un despropòsit doble. Deixa els jugadors de la casa que senten els colors sense possibilitat de projecció, i ens deixa en mans de mercenaris, que com al futbol, igual que venen marxen.

I en qualsevol cas, si de veritat la direcció considera que no tenim suficient equip, si considera que la nostra afició és insuficient i es senten incapaços de fer-la créixer, aleshores parlem seriosament de definir eixe projecte del BLOC, que és l’Espai Valencià de Progrés.
Perquè és un projecte del BLOC, i qui vulga formar-ne part, haurà d’estar sota la disciplina del BLOC.
O no és així? Perquè si no és així, algú ens ho hauria d’explicar

.