Camps ha dimitit perquè no vol acceptar, a diferència dels seus còmplices, que va rebre suborns de la trama corrupta del Gürtel. Ell parla d'una qüestió de consciència personal.
En general, les persones tenen una consciència recta que els indica el que està bé i el que està malament, i actuen en conseqüència. La gent en general no roba, ni mata, ni lesiona uns altres, no per temor al càstig de les lleis penals, sinó perquè senten que això està malament, i ni tan sols es prenen la feina de llegir els codis penals per a no caure en el delicte, simplement actuen pel seu instint de bona persona. Estan subjectes al que se’n diu normes morals.
En general, les normes morals coincideixen amb les normes jurídiques, o haurien de coincidir. Però com les normes morals no tenen sanció efectiva, més enllà del remordiment, i preveient que algunes persones tenen una consciència no gaire recta, que els hi permet fer allò que als altres ens sembla immoral, ens hem dotat de normes jurídiques que castiguen a qui delinqueix amb multa, presó, reclusió o accessòria d’inhabilitació. Si tots tinguérem una consciència moral ben conformada i ens comportarem amb adequació a ella, les normes jurídiques no tindrien raó d’existir.
En qüestions essencials com l’homicidi, el robatori, el furt o les lesions, hi ha unanimitat sobre el que és bo o el que no ho és. No obstant això, existeixen dilemes o conflictes ètics que fan que el límit entre el bé i el mal siga difús. En estos casos és necessària la norma jurídica que dirimisca la qüestió, per exemple, si ha de ser o no punible l’avortament, o la tinença de drogues per a consum personal. El debat serà ètic, però la solució ha de ser jurídica, ja que segurament no a tots els jutges la consciència els brindarà les mateixes solucions, cosa que atemptaria contra el principi de seguretat jurídica.
Les normes morals neixen amb nosaltres, però les anem rearmant dia a dia, en base a les nostres experiències, del que ens van ensenyar què es fa i què no, i dels valors que se’ns transmeten en el món en què vivim. Són canviables, mutables, evolucionen.
A tenor dels resultats electorals, sembla que a la majoria de la societat valenciana no li sembla greu tindre per President un senyor que rep regals d’una trama corrupta. Camps es sotmetrà a un judici amb jurat en defensa de la seua, diu, honorabilitat.
Per tant, si la composició del jurat és proporcional al pensar de la gent, és molt possible que el jurat no considere punibles els fets jutjats i Camps resulte absolt.
I ara el dilema. Si quedem que és norma moral tota norma acceptada per la comunitat, i esta diu majoritàriament que el suborn és moralment acceptable, què hem de fer amb la llei? No havíem quedat que la norma jurídica havia d’estar en consonància amb la norma moral?
La moral social influeix decididament en la moral individual. Si es dóna la hipòtesi de l’absolució, podem tots els càrrec públic acceptar regals per valor de milers d’euros?
M’hi negue. I torne al principi de l’article, sé que hi ha coses que no s’han de fer perquè així m’ho dicta la consciència, l’ètica personal, la meua moralitat, amb independència que a un jurat “popular” li semble bé o malament. Amb independència de si un jutge em castigaria o no. Bàsicament, perquè estic educant una filla, i vull poder-la mirar als ulls sense passar vergonya. I als de ma mare, i als de la meua dona, i als de vostés.
10 comentaris:
Camps ja fa temps que va perdre l'ètica i la moral; només cal vore la compareixença d'ahir. Prepotència, burles i mentides.
Jo pense que Camps ho té molt difícil. D'una banda hi ha les famoses converses telefòniques per les quals tothom se n'ha fet un fart de riure ("amiguito del alma", "te quiero un huevo"), que proven la seua relació amb el Bigotes. D'una altra banda, la instrucció feta amb professionalitat pel jutge Flors ha tingut el suport del mateix Suprem i, per acabar d'adobar-ho, ja n'hi ha dos dels quatre encausats que s'han declarat culpables davant el jutge: l'exvicepresident Campos i Betoret. Camps ho té molt, molt difícil...
Doncs sense llevar-te un gram de raó, jo crec que un jurat pot considerar que és innocent. Ell i la resta.
Sense dubte, ho serà Costa, qui no tenint responsabilitats governamentals no pot haver acceptat suborn, per tant la tipificació delictiva no va amb el seu cas.
El problema serà si finalment els absolen, que dos d'ells, com be dius, s'han confessat culpables. I aleshores no tindria sentit que dos que acceptren que són delinqüents siguen absolts, com no seria raonable que se'ls condem-nes a ells i es castigués a l'altre.
Jo crec que encara no està tot escrit. I parle, clar, des del punt de vista judicial, des del moral i ètic, crec que tota evidència assenyala a Camps com un miserable deshonest i mentider
Enric, no m'imagine Rajoy coaccionant el jurat, com en aquella pel.lícula de Demi Moore... Trobe que Camps ja és un cadàver polític, sense responsabilitats institucionals, llevat del seu escó parlamentari. Alberto Fabra vol esborrar la seua memòria el més prompte possible, ¿sinó com s'expliquen les seues declaracions de hui mateix, fins i tot disposat a rebre les víctimes de l'accident del metro de València? En tot cas, el PP, com fins ara ha fet, ho presentarà tot plegat com a pura anècdota ("quatre vestits"). Crec que com a polític Camps ja està amortitzat, com en el cas de l'excalde d'Oriola, Luis Fernando Cartagena, condemnat a quatre anys de presó. Algú se'n recorda d'ell?
Enric, només un suggeriment, a l'igual que tens al teu web un enllaç a Bloc-Castelló estaria bé que també tingueres un enllaç a Bloc-Diputació.
Moltes gràcies.
Força Bloc.
Fet, Toni. Gràcies
Davant la nova oficina d'ocupació del SERVEF al carrer Historiador Viciana l'Ajuntament va reservar dos places d'aparcament per a persones amb minusvalia ara n'ha suprimit una i ha posat un lloc reservat per aparcar bicicletes. Crec que hauria d'haver mantingut les dos places per a minusvalits i fer l'aparcabicis un poc més enllà o al pany d'enfront.
A última hora d'ahir es va recuperar el segon aparcament per a minusvalids que en principi havia anulat l'Ajuntament pel aparcabicis.
serà que algú llig este bloc...
Publica un comentari a l'entrada