Gai Juli Cèsar August Germànic, més conegut com a Cal·lígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41. Tot i que és un dels períodes de la història romana pitjor documentat, és conegut per la seua extravagància exagerada, l'egocentrisme i el despotisme, a vegades cruel.
En els primers mesos del seu regnat, Cal·lígula, manà arxivar tots els casos de traïció iniciats per Tiberi, indultà els proscrits i els cridà de retorn a Roma.
Cal·lígula era considerat com una persona extremadament ignorant i mal preparada per a governar. Les seues estrafolàries decisions arribaren fins al punt de nomenar Cònsol el seu cavall de carrera Incitatus.
I a mi, i ací va la boutade, em recorda a Leire Pajín. De la mateixa manera que el Regnat de Cal·lígula és una mostra evident de la decadència del imperi romà, el "regnat" de Pajín és una mostra evident de la decadència del socialisme espanyol.
De les esbojarrades declaracions de Pajín s’extrau, sense esforçar-se, la conclusió que és una persona extremadament ignorant i mal preparada per governar ni els seu partit. Cert és que les seues extravagàncies no arribaren fins al punt de nomenar Cònsol de Cooperació Internacional la seua mascota, però no dubtà en fer-se nomenar Senadora per designació, i sense passar per les urnes.
Així com Cal·lígula manà arxivar els casos de traïció, ella no s’ho pensà gaire a l’hora de donar de baixa del partit del que és Secretaria d’Organització, a la seua pròpia mare, regidora a Benidorm, que junt amb la resta del grup municipal havien aconseguit l’alcaldia de la mà d’un trànsfuga. I ningú no dubta que, així com Cal·lígula indultà els proscrits i els convidà a tornar a Roma, Pajín farà el mateix amb els expulsats socialistes i els convidarà a anar en llistes de cara al 2011.
Que un partit amb 125 anys d’història i 100 d’honradesa puga estar en mans de gent així és trist, i explica moltes coses.
Explica que esta senyora, que va començar la carrera política al sindicat socialista d’estudiants a la facultat, i que va tenir com primer treball el de diputada, diga alegrement que Gürtel és el principal cas de corrupció de la història d’Espanya.
Oblida el finançament il·legal del seu partit per part de l’SPD, a tr
avés de la Fundació Friedrich Ebert, i l’empresari Fiedrich Karl Flick. Oblida FILESA, oblida Roldán o Juan Guerra, oblida els GAL, oblida Expo-92, oblida els fons reservats distrets per l’enriquiment personal i un llarg i dolorós etcètera.
I dit això, té raó en mostrat preocupació pel cas Gürtel. Que Gürtel és molt més que un grup de xoriços que ha prosperat al costat del PP és una evidència que s’extrau de llegir el sumari. Com s’explica sinó la implicació necessària del tresorer, i company d’escó de Pajín, el tal Bárcenas? O les sancions a Merino, Costa o Cobo? No han participat els governs valencià, madrileny o gallec? Ho vorem en el judici, tret, clar, que algun jutge incompetent torne a haver-la espifiat en la instrucció, i ens trobem com en el cas Naseiro, sense poder esbrinar la veritat i castigar els culpables.
Segur que Pajín recorda a Felipe González, aquell President de llavis molsosos que, davant els casos de corrupció instal·lats al si del seu govern i entorn, deia que no en sabia res. A tothom se li pot colar un col·laborador innoble, indecent, lladregot, però quan la corrupció pren les dimensions que va prendre en l’època socialista, el President és culpable per acció o omissió. O bé és còmplice d’envoltar-se de corruptes, o un incompetent que no sap de qui s’envolta.
I esta mateixa doctrina serveix, i en això si que té raó Pajín, per a Camps o Rajoy.
En els primers mesos del seu regnat, Cal·lígula, manà arxivar tots els casos de traïció iniciats per Tiberi, indultà els proscrits i els cridà de retorn a Roma.
Cal·lígula era considerat com una persona extremadament ignorant i mal preparada per a governar. Les seues estrafolàries decisions arribaren fins al punt de nomenar Cònsol el seu cavall de carrera Incitatus.
I a mi, i ací va la boutade, em recorda a Leire Pajín. De la mateixa manera que el Regnat de Cal·lígula és una mostra evident de la decadència del imperi romà, el "regnat" de Pajín és una mostra evident de la decadència del socialisme espanyol.
De les esbojarrades declaracions de Pajín s’extrau, sense esforçar-se, la conclusió que és una persona extremadament ignorant i mal preparada per governar ni els seu partit. Cert és que les seues extravagàncies no arribaren fins al punt de nomenar Cònsol de Cooperació Internacional la seua mascota, però no dubtà en fer-se nomenar Senadora per designació, i sense passar per les urnes.
Així com Cal·lígula manà arxivar els casos de traïció, ella no s’ho pensà gaire a l’hora de donar de baixa del partit del que és Secretaria d’Organització, a la seua pròpia mare, regidora a Benidorm, que junt amb la resta del grup municipal havien aconseguit l’alcaldia de la mà d’un trànsfuga. I ningú no dubta que, així com Cal·lígula indultà els proscrits i els convidà a tornar a Roma, Pajín farà el mateix amb els expulsats socialistes i els convidarà a anar en llistes de cara al 2011.
Que un partit amb 125 anys d’història i 100 d’honradesa puga estar en mans de gent així és trist, i explica moltes coses.
Explica que esta senyora, que va començar la carrera política al sindicat socialista d’estudiants a la facultat, i que va tenir com primer treball el de diputada, diga alegrement que Gürtel és el principal cas de corrupció de la història d’Espanya.
Oblida el finançament il·legal del seu partit per part de l’SPD, a tr
avés de la Fundació Friedrich Ebert, i l’empresari Fiedrich Karl Flick. Oblida FILESA, oblida Roldán o Juan Guerra, oblida els GAL, oblida Expo-92, oblida els fons reservats distrets per l’enriquiment personal i un llarg i dolorós etcètera.I dit això, té raó en mostrat preocupació pel cas Gürtel. Que Gürtel és molt més que un grup de xoriços que ha prosperat al costat del PP és una evidència que s’extrau de llegir el sumari. Com s’explica sinó la implicació necessària del tresorer, i company d’escó de Pajín, el tal Bárcenas? O les sancions a Merino, Costa o Cobo? No han participat els governs valencià, madrileny o gallec? Ho vorem en el judici, tret, clar, que algun jutge incompetent torne a haver-la espifiat en la instrucció, i ens trobem com en el cas Naseiro, sense poder esbrinar la veritat i castigar els culpables.
Segur que Pajín recorda a Felipe González, aquell President de llavis molsosos que, davant els casos de corrupció instal·lats al si del seu govern i entorn, deia que no en sabia res. A tothom se li pot colar un col·laborador innoble, indecent, lladregot, però quan la corrupció pren les dimensions que va prendre en l’època socialista, el President és culpable per acció o omissió. O bé és còmplice d’envoltar-se de corruptes, o un incompetent que no sap de qui s’envolta.
I esta mateixa doctrina serveix, i en això si que té raó Pajín, per a Camps o Rajoy.
3 comentaris:
¿Com s'explica el nivell de vida d'Isidoro just al deixar la presidència amb una vivenda de més de 500 milions de pessetes de les de l'any 95 a Madrid? I tantes altres coses. Els va passar el mateix que li ha passat al PP en diverses autonomies: estàven segurs de guanyar per molts anys amb amplies majories i això els permetia actuar amb total impunitat. En aquest aspecte sembla que n'han aprés la lliçò. No fa molt vaig llegir un comentari on es deia que el "PSOE havia hagut de passar 8 anys a la oposició per tal de netejar-se a nivell intern". Potser han evitat repetir tots aquells escàndols, mentre que al PP li n'han brotat per doquier allà on ha governat. Pel que respecta a Leire, doncs ningú tan jove mai va manar tant en ésta recent democràcia espanyola.La xiqueta s'ho ha cregut i ahi la tením, actuant amb total prepotència.
Slts, Roger
Està la veritat legal i la VERITAT.
En el cas Naseiro i Gürtel, la segona es indubtable. Qui mereix tots els meus dubtes es l’ esperit del nostre poble, incapaç de reaccionar i amb molts símptomes de haver adoptat una moral corrupta sense sentiment ni de fatalitat, tot al contrari quasi amb orgull. Tant fotuts estem?
Crec que gran part de la societat ha adoptat nous 'valors' enveja el que és un vividor, un poca vergonya, un deshonrat.......per això hi ha polítics que reunint estos 'valors' triomfen.
Publica un comentari a l'entrada