Fa... crec que fa ja quatre anys, la declaració de renda em va eixir a tornar –que tampoc no és que siga un premi, és una acció de justícia retributiva: si m’ix a tornar és perquè he pagat més del que em toca durant l’any-. El cas és que passaven els mesos i no m’ingressaven la quantitat, em sembla recordar que de 89€, i vaig anar a la Delegació a preguntar a vore què passava. Tenia un expedient, em van dir, un expedient sancionador que havien intentat comunicar-me sense èxit. És cert que en casar-me vaig canviar d’adreça, però també sembla evident que no s’havien esforçat massa a localitzar-me. El cas és que em vaig quedar sorprés, i lògicament vaig demanar poder vore l’expedient i saber de què es tractava.
Sembla que per atzar em van practicar una declaració paral•lela i van detectar un error. On havia de dir 732 deia 723. Allò que en comptabilitat se’n diu una rotació de xifres. Efectivament era un error, menor, i que canviava en molts pocs euros el resultat final de la declaració. Resultat: que aquell any m’havia eixit a pagar i que efectivament, jo havia pagat per l’import mal calculat. El Ministeri, no me’n queixe, havia paralitzat el retorn dels meus diners, per compensar la quantitat (de dues xifres) que jo els hi endeutava. Més la sanció, clar. Em van posar una sanció per no saber fer la renda. Vaig pagar la diferència entre el que m’havien de tornar i el que jo havia de pagar més la multa i tan amics.
Em vaig cabrejar, clar. Primer, perquè un error estúpid em va costar diners, segon perquè vaig vore poca diligència a l’hora de localitzar els infractors (en el meu cas, involuntari). Però també em va alegrar descobrir que no és senzill enganyar hisenda, i que per pocs diners que siguen, t’enxampen. I que passa poc de temps abans que, d’una forma o altra, acabes rebent un requeriment, i regularitzant la teua situació. Està bé, és just.
Per això algunes noticies aparegudes este cap de setmana tenen la facultat d’inquietar-me poderosament. Si els meus 30 euros mal comptats (textualment mal comptats) es van resoldre en pocs mesos i amb una sanció, com és possible que hi haja qui té pendents 5 milions de fa anys i no passe mai res? Hisenda no érem tots?
Sembla que per atzar em van practicar una declaració paral•lela i van detectar un error. On havia de dir 732 deia 723. Allò que en comptabilitat se’n diu una rotació de xifres. Efectivament era un error, menor, i que canviava en molts pocs euros el resultat final de la declaració. Resultat: que aquell any m’havia eixit a pagar i que efectivament, jo havia pagat per l’import mal calculat. El Ministeri, no me’n queixe, havia paralitzat el retorn dels meus diners, per compensar la quantitat (de dues xifres) que jo els hi endeutava. Més la sanció, clar. Em van posar una sanció per no saber fer la renda. Vaig pagar la diferència entre el que m’havien de tornar i el que jo havia de pagar més la multa i tan amics.
Em vaig cabrejar, clar. Primer, perquè un error estúpid em va costar diners, segon perquè vaig vore poca diligència a l’hora de localitzar els infractors (en el meu cas, involuntari). Però també em va alegrar descobrir que no és senzill enganyar hisenda, i que per pocs diners que siguen, t’enxampen. I que passa poc de temps abans que, d’una forma o altra, acabes rebent un requeriment, i regularitzant la teua situació. Està bé, és just.
Per això algunes noticies aparegudes este cap de setmana tenen la facultat d’inquietar-me poderosament. Si els meus 30 euros mal comptats (textualment mal comptats) es van resoldre en pocs mesos i amb una sanció, com és possible que hi haja qui té pendents 5 milions de fa anys i no passe mai res? Hisenda no érem tots?
4 comentaris:
L´Agenda Tributaria, nom pompós que té, és implacable si tu comets un erro, o ho fan ells perque si tu agarres el borrador que t´envien el firmes i està equivocat la culpa és teua i no d´ells i té cau tot el pes de l´agenda, per a ells eres un defraudador i et tracten com a un delicuent encara que el erro siga de 5 euros.
Mentres gent com el que tens posada la fotografia per a ilustrar el post, no hi ha manera d´agarrar-lo i s´escapa una i atra vegada a la Justícia sense que demostre algunes coses presuntament dubtoses.
Este comentario no tiene nada que ver con Hacienda.
Pero sí con la seguridad vial.
La calle Alcalde Tárrega ha cambiado de sentido.
Pero los espejos siguen en la misma posición que antes. No se han variado.
Saludos.
brutal. vaig a donar part als tècnics. gràcies
Efectivament estimat Enric, els “pobres” estem molt discriminats i ens cal agafar la vida amb filosofia, ja que: Hisenda també aplica la màxima que diu: si deus 100 € tens un problema, has de buscar els diners i pagar, si deus 1 milió d´€, el problema el té qui els ha de cobrar. Bona vesprada
Publica un comentari a l'entrada