"Llibertat, Aministia i Estatut d’Autonomia" i "Tot el Pinar per al poble", són els dos primers eslògans polítics que vaig corejar en els 70, quan la política s’havia de fer al carrer cridant. Ara es fa cridant als parlaments i le
s tertúlies televisives. Supose que és un avanç.
De la llibertat, o més concretament de la seua manca, en són prova els atacs rebuts pels nacionalistes valencians el passat 9 d’Octubre, a mans de l’extrema dreta paleta, amb el vist i Plau de la policia Nacional a les ordres del Delegat Peralta, qui afirma que això, les bombes a les nostres seues i altres atacs, formen par de la "normalidad democrática". De l’amnistia, preferisc no parlar-ne ara, amb tot el que està passant amb el jutge Garzón. I de l’Estatut... diguem que de l’Estatutet insuficient i jurídicament impresentable, aprovat pel PP i el PSOE, ja n’he dit la meua en altres ocasions.
Respecte al Pinar del Grau, recorde nítidament les enganxades de cartells, accions i cançonetes que acompanyaven la reivindicació de que aquell Pinar que sempre havia estat públic recuperés la seua condició. El primer govern municipal, de majoria socialista, no va saber, no va voler o no va poder recuperar íntegrament el Pinar. El recuperà parcialment, i eixa parcialitat és el camp de golf que continua impedint el complet gaudi popular de la més gran zona verda de la ciutat.
Ara els populars tenen una ocasió d’or de corregir aquella malifeta, aquella frustració de les capes més progressistes de la societat, que quedaren decebudes pel PSOE. I dic això, perquè ara el PP anuncia que dins de tot el complex turísitic-lingüístic-ociós-educatiu que volen instal·lar a l’aeròdrom, hi ha un camp de golf. Quin sentit té tenir dos camps un a fregar de l’altre? És el moment de tancar aquella ferida. Si finalment es fa el camp de golf a l’aeròdrom, l’equip de govern que ho proposa s’hauria de comprometre a rescatar la concessió de l’actual camp, i retornar a la ciutat allò que el franquisme li robà i el socialisme li tornà a mitges.
En els 80, els nacionalistes integrats a EIC, no vam tenir la força suficient per obligar al PSOE a fer allò que havia dit que faria. En el 2011 tenim una nova oportunitat.
s tertúlies televisives. Supose que és un avanç.De la llibertat, o més concretament de la seua manca, en són prova els atacs rebuts pels nacionalistes valencians el passat 9 d’Octubre, a mans de l’extrema dreta paleta, amb el vist i Plau de la policia Nacional a les ordres del Delegat Peralta, qui afirma que això, les bombes a les nostres seues i altres atacs, formen par de la "normalidad democrática". De l’amnistia, preferisc no parlar-ne ara, amb tot el que està passant amb el jutge Garzón. I de l’Estatut... diguem que de l’Estatutet insuficient i jurídicament impresentable, aprovat pel PP i el PSOE, ja n’he dit la meua en altres ocasions.
Respecte al Pinar del Grau, recorde nítidament les enganxades de cartells, accions i cançonetes que acompanyaven la reivindicació de que aquell Pinar que sempre havia estat públic recuperés la seua condició. El primer govern municipal, de majoria socialista, no va saber, no va voler o no va poder recuperar íntegrament el Pinar. El recuperà parcialment, i eixa parcialitat és el camp de golf que continua impedint el complet gaudi popular de la més gran zona verda de la ciutat.
Ara els populars tenen una ocasió d’or de corregir aquella malifeta, aquella frustració de les capes més progressistes de la societat, que quedaren decebudes pel PSOE. I dic això, perquè ara el PP anuncia que dins de tot el complex turísitic-lingüístic-ociós-educatiu que volen instal·lar a l’aeròdrom, hi ha un camp de golf. Quin sentit té tenir dos camps un a fregar de l’altre? És el moment de tancar aquella ferida. Si finalment es fa el camp de golf a l’aeròdrom, l’equip de govern que ho proposa s’hauria de comprometre a rescatar la concessió de l’actual camp, i retornar a la ciutat allò que el franquisme li robà i el socialisme li tornà a mitges.
En els 80, els nacionalistes integrats a EIC, no vam tenir la força suficient per obligar al PSOE a fer allò que havia dit que faria. En el 2011 tenim una nova oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada