03 d’abril, 2010

"UN DIA" - Levante-EMV - 03.04.10

Un dia, una senyora de Burgos vindrà en AVE fins a Castelló, baixarà a l’estació, i allà mateix i només dos minuts després pujarà al TRAM que en un tres i no res, la portarà al Grau. I allà, sortejant la font de Ripollés (que continuarà apagada, això sí) podrà saludar amb un mocador a la mà, a la seua cosina Maria Lourdes, que arribarà en un creuer de fer un tomb per la Mediterrània.
Catalina, que és com es diu la senyora de Burgos, i Maria Lourdes, han quedat a Castelló, perquè ací hi viu la seu cosina menuda, Paqui. Paqui porta uns mesos a Castelló, instal·lada en un apartament en l’antiga Residencia de Suboficials, actualment propietat municipal, que ara allotja l’Hàbitat Artístic. I és que Paqui, és una artista de la ceràmica. I clar, on millor que a Castelló? Durant algun temps, el sector ceràmic les va passar magres, però quan finalment es va signar el “Pacto del Listelo” entre el Ministeri i la Conselleria d’Indústria, per ajudar el sector, este va reviscolar.
Ara Castelló és el melic mundial del taulell, la ceràmica i fins i tot la porcellana. Per això, l’alcaldessa de Stok-on-Trent, ciutat agermanada amb nosaltres, està de visita a la nostra ciutat, acompanyant la tercera promoció d’estudiants britànics, que s’instal·len a La Ciutat de la Llengua (van barallar allò de les llengües, però com al final només ensenyen castellà, van decidir estalviar-se un parell d’esses al nom).
Per la vesprada aniran al Dos Vegades Nou Castàlia, que està just al costat d’Ikea, per vore al Castelló, jugant les semifinals de la Champions. Més de 50.000 atapeiran el camp, estarà quasi ple.
La veritat és que la ciutat ha canviat molt des que Parc Castelló es va convertir en pol d’atracció d’inversions industrial, i amb el patrocini de la Valencian International University s’hi va construir l’accelerador de partícules més gran d’Europa. La ciutat és un no parar de Congressos Internacionals que normalment es celebren al Centre de Convencions de Calatrava. Magnífic edifici, que això sí, tingué uns sobrecostos tan desproporcionats que va acabar per costar-li el càrrec a l’Alcalde, qui va haver de dimitir just unes poques setmanes després d’inaugurar a l’edifici de l’antiga Fàbrica Dàvalos, un centre de la tercera edat. I és que la joventut de Castelló està molt preparada, i conscients del que tardava l’ajuntament en convertir el verb en carn, van proposar alguna cosa que els pogués servir a ells. No oblidaven l’experiència del “Parque de los Niños”, que 12 anys després acabà sent la pista americana on s’entrena el nou cos privatitzat de seguret pública, que va substituir els AMUS.
Per tornar a Burgos, Catalina ha triat l’avió, un dels vols domèstics que ixen diàriament de l’aeroport de la Vilanova, i se’n durà una caixeta de Fadrinets per convidar les filles.
Però això no serà hui, serà, ja ho he dit, un dia.

7 comentaris:

David ha dit...

Això què és un somni?

De veritat penses que tot això arribarà algun dia?

Tan de bo fora veritat i no tardara molt a produir-se, però em sembla que no passarà mai perquè moltes de les coses que esmentes requeririen molta inversió pública i tots sabem que per al nostre país non'hi han mai diners per a inversions públiques, totes se'n van a altres comunitats autònomes.
Al País Valencià si volem tindre alguna cosa hem de fer-se-la nosaltres amb la inversió dels particulars o de les empreses, no podem comptar que amb els diners dels nostres impostos s'invertirà al nostre país.

Un clar exemple és la fira de València, feta al 100 amb diners privats, mentre que la fira de Madrid se feu amb diners públics (dels milions que tots els anys transferim al govern central dels nostres impostos, clar)

Nomdedéu ha dit...

És el programa electoral amb el que el PP va guanyar les dues eleccions passades. És una ironia locl

Enric 2 ha dit...

Els fadrinets també estaven al programa del PP? Molt bons, per cert.

PD: este article te'l podries haver guardat per al 28 de desembre.

Anònim ha dit...

Enric, sé que tienes un gran sentido del humor, lo que no sabía es que te gustara la ciencia-ficción...

Julia

Tonet ha dit...

Molt bé pel nou gènere literari anomenat política-ficció.

Anònim ha dit...

Tot açò no va requerir cap canvi radical en la mentalitat dels valencians, que mai van atrevir-se a ser poble, ni ho volien ser, de la independència fins i tot esmentar-la els feia fàstic, i en referèndum propiciat per el gremi de sastres i toreros valencians (inexplicablement abundants, encara que alguna mala gent tenia teories sempre censurades en televisió) es va crear el Imperioasusordenes de Nueva Castillandaluciatodomenoscatalán, governada per el duet Isabel Pantoja i Rita Barberá (lo del caràcter hereditari es va discutir molt i molt) a partir de aquest moment, extingits els elements que impedien el progrés, aconseguir el descrit en l’article va ser cosa de 5 anys, i la gent va seguir eternament votant a partits nacionalistes dels bons, dels de tota la vida, i ningú va tornar a parlar d’independència mai mes, i ningú va tornar a discutir si valencià o català, per fi seriem castellans antics algun dia.

Anònim ha dit...

Tot això serà.
Pero hoy no, mañaaana.

Balta