Un jutge va manar tancar "Egunkaria", un diari escrit en basc, acusant als propietaris i treballadors de col·laboració amb banda armada. Ara, set anys després el jutge, en la sentència absolutòria, diu: "Las acusaciones han invertido el proceso inductivo. Primero se ha decidido cuál es la conclusión, de la que se predica, sin base, que es indiscutible, luego se buscan las señales, vestigios o indicios y, por último, se rechaza cualquier sentido o explicación de estos que no apoye la conclusión". És més, el tribunal diu que la instrucció és desastrosa, i que el jutge no tenia suport legal "ni constitucional" per tancar el diari. Per si a soles, este relat ja dóna proves de com el sistema judicial pot estar corromput i al servei d’una determinada instrucció política.
Però la meua queixa, el meu dolor democràtic, no cessa. Són les reaccions les que em produeixen més estupor, més angúnia. Escolte afamats tertulians dir coses com que, amb independència del que puga dir el tribunal, ells tenen la "convicció moral", que sí que forma part de l’entorn d’ETA. O afirmar sense rubor que eixa deu ser la veritat del jutge, però que ells tenen un altra veritat. O, fins i tot dir, que la sentència no diu que siguen innocents, sinó que no s’ha pogut demostrar la culpabilitat. I què? En un sistema democràtic tothom és innocent mentre no es demostre el contrari. Però sembla que en l’Espanya de la caspa intel·lectual això no s’aplica si parles èuscar. I en quan puguen, faran el mateix amb els qui parlem valencià o gallec.
Llig en una editorial que la sentència demostra que el sistema
judicial funciona. I una merda! Un diari tancat sense cap motiu; més de 150 persones acomiadades i enviades a l’atur, també sense cap motiu; 5 persones en presó preventiva sense cap motiu; dany moral per greus acusacions sense fonament als treballadors del diari, de l’empresa editora, fins i tot de la impremta... Això és un sistema judicial que funciona?
Ni aleshores ni ara he llegit un sol editorial queixant-se, ni he sentit una sola ràdio clamant a favor de la llibertat de premsa, d’expressió. Vergonyós. Primer van anar a per els bascos, però com jo no sóc basc...
Però la meua queixa, el meu dolor democràtic, no cessa. Són les reaccions les que em produeixen més estupor, més angúnia. Escolte afamats tertulians dir coses com que, amb independència del que puga dir el tribunal, ells tenen la "convicció moral", que sí que forma part de l’entorn d’ETA. O afirmar sense rubor que eixa deu ser la veritat del jutge, però que ells tenen un altra veritat. O, fins i tot dir, que la sentència no diu que siguen innocents, sinó que no s’ha pogut demostrar la culpabilitat. I què? En un sistema democràtic tothom és innocent mentre no es demostre el contrari. Però sembla que en l’Espanya de la caspa intel·lectual això no s’aplica si parles èuscar. I en quan puguen, faran el mateix amb els qui parlem valencià o gallec.
Llig en una editorial que la sentència demostra que el sistema
judicial funciona. I una merda! Un diari tancat sense cap motiu; més de 150 persones acomiadades i enviades a l’atur, també sense cap motiu; 5 persones en presó preventiva sense cap motiu; dany moral per greus acusacions sense fonament als treballadors del diari, de l’empresa editora, fins i tot de la impremta... Això és un sistema judicial que funciona?Ni aleshores ni ara he llegit un sol editorial queixant-se, ni he sentit una sola ràdio clamant a favor de la llibertat de premsa, d’expressió. Vergonyós. Primer van anar a per els bascos, però com jo no sóc basc...
1 comentari:
Ara m'explique el per què el nostre Conseller d'Educació volia que aprenguerem el xinés a les escoles i tot era pel nostre bé millor en xinés que en valencià per no pareixer presumptes terroristes.
Publica un comentari a l'entrada