El passat dijous, en sessió plenària i a proposta del BLOC vam debatre sobre els sous dels membres de la Corporació, amb el resultat de fer recular al PP en la seua pretensió d’augmentar-los. El debat va ser interessant i clarificador.
Com és lògic, els diferents grups van expressar les seues opinions. I d’alguna manera ens vam endinsar en un laberint de difícil eixida. Perquè és un debat complex i, sobretot, perquè no tots els grups deien el que realment pensaven.
El debat s’havia plantejat sobre els sous de cada regidor, però el PSOE el va ampliar en parlar del cost de cada un d’ells. És obvi que així els números els hi eixien millor, i els permetien defensar un augment de sous dels electes que menys cobren. Una postura esta lícitament defensada a la Junta de Portaveus, però emmascarada al debat plenari.
Per alimentar eixe discurs, la portaveu socialista va sumar els sous de cada regidor de cada grup amb el dels seus assessors i amb el de les aportacions que cada grup rep per a la seua activitat política, i ho va dividir després pel nombre de regidors. Així, com és obvi, i donat que els portaveus i portaveus adjunts tenen un plus sobre el sou dels regidors, els grups més menuts de l’oposició apareixen com a beneficiats. No se li pot dir que faltés a la veritat. Però la portaveu no va respondre a les meues preguntes. Per evitar això, què és el que proposa? Que es baixen els sous dels portaveus i portaveus adjunts, o que s’incrementen els de la resta de regidors? Pretén que cada grup no tinga un mínim fix per al seu funcionament que es completa en funció del nombre d’electes? Considera que l'acord que fa 20 anys que funciona sobre el nombre d'assessors per grup s'hauria de modificar?
Té raó la senyora Marco: si el que volem saber és el cost total, no se li val a computar només els salaris. Però ja posats en farina... segur que hem de considerar el diners pagats als polítics com un cost? Jo crec que, com a qualsevol empresa, la nòmina és una inversió. Perquè llegir el import com a despesa és tant com dir que els càrrecs electes no són productius per la ciutat. I els ben assegure que si més no els del BLOC ho som, i amb escreix. Sempre hem dedicat moltes més hores de les que apareixen en nòmina. I estic segur que la Senyora Marco s’esforçarà, i molt, en fer que en esta corporació el grup socialista siga productiu per la nostra ciutat.
Aprofitant que el debat prenia un caire teòric molt interessant, i donat que la gestió de personal és la meua especialitat, vaig afegir a esta equació una nova variant. L’avaluació de la productivitat, de l’eficiència i eficàcia del treball dels electes. Allò que ara se’n diu l’avaluació de l’acompliment. Que podríem definir com la periòdica i sistemàtica estimació quantitativa i qualitativa del grau d’eficàcia amb el que les persones duen a terme en els seus llocs de treball, o en les seues responsabilitats públiques. Ja siga al govern, ja a l’oposició.
Trobe que és fonamental. Perquè al final, és tot això el que cal valorar, la inversió en personal polític i si el treball fet a canvi del salari és suficient i útil.
I no se m’acut millor manera d’avaluar-ho que demanant l’opinió de la ciutadania. Per tant, ratifica l’actual sistema democràtic. No hi ha formula millor. Això sí, cal augmentar les formules de participació i la transparència, perquè l’avaluació ha de ser continua, no només cada quatre anys.
I vet ací que l’actual sistema millorat se’ns rebel·la com la fórmula per escapar del laberint d’este debat. El fil d’Ariadna, aquell que va permetre a Teseu retrobar l’eixida del laberint del Minotaure. Resumint, si som cars o útils per la ciutat ja ho decideix la ciutadania. De la darrera decisió no han passat ni cinc setmanes.
1 comentari:
Es veu que a la portaveu socialista li agraden molt les matemàtiques, sempre que, és clar, el resultat siga favorable per al seu grup. Deu ser que els regidors socialistes tampoc arriben a fi de mes? Sort que tenim un especialista en gestió de personal que aporte llum al debat.
Publica un comentari a l'entrada