Colomer és la definició mateixa de polític. Un home jove, amb un llarguíssim currículum polític i un desconegut currículum professional. Una trajectòria política, la seua, filla d'una casualitat aritmètica, que va fer que amb un sol regidor ocupés l'alcaldia de Benicàssim. I sobre aquella singularitat (en el sentit més etimològic de la paraula), va bastir la seua carrera política, que semblava no tindre límits. Fins que ha ensopegat amb ell mateix.
Colomer s'havia reservat el paper de número dos municipal, oferint la capçalera a la seua protegida política, reservant-se així la possibilitat de ser proclamat candidat a la Presidència de la Diputació pel seu partit. També s'havia reservat la capçalera de llista a les Corts. Diuen que era el seu pla B, que conscient que el PSOE no podia guanyar la Diputació s'ho deixaria tot per anar a València a fer carrera. Però la seua gestió personalista de la llista autonòmica (i la intervenció en algunes municipals) va crear tal malestar que al final des de València el van fer fora de la llista autonòmica! El president provincial expulsat, manu militari, de la seua pròpia llista! I parlaven del PP!
Moliner és un altre animal polític. Va començar molt jove, i va arribar a la política pràcticament dalt d'un cotxe oficial, del qual té la ferma determinació de no baixar mai més. Adorna el seu currículum un breu pas pel seu despatx professional i una efímera activitat de professor associat a la UJI. En el seu cas, això sí, ha fet carrera sense haver de canviar tres vegades de partit, ha buscat una ombra on créixer. Ha crescut a la d'Alberto i Carlos Fabra. L'encara Vicealcalde de Castelló és ara candidat oficial a presidir la Diputació. Ell ja mou fitxa, prepara a Barrachina per que forme part de la seua guarda pretoriana perquè és ben conscient que ha d'emportar-se en carn pròpia les punyalades dels ferits per Carlos Fabra, que no han tingut el valor de plantar-li cara. Sap que necessita un retrovisor.
I ara va Colomer i reta públicament a Moliner a un debat. Ho lamente pels dos, però el seu somni bipartidista ha fracassat. Afortunadament tenim el BLOC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada