D’acord amb l’enciclopèdia, el determinisme és una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent el pensament i la conducta humana, la decisió i l’acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, i condueix inexorablement a un únic futur possible.
Pensem en l’horòscop. La predicció del futur per l’horòscop de les constel·lacions és un clar exemple d’eixa filosofia que vindria a dir-nos que tant se val el que fem, que no cal esforçar-se, el nostre futur està escrit. A estes alçades de l’article, probablement alguns de vostés pensaran que la secció de l’horòscop dels diaris no ens la podem prendre seriosament. Doncs vostés perdonen, però a mi em sembla que tenen la mateixa credibilitat que altres seccions del diari. De fet, de vegades he tingut la sensació que les escriuen els mateixos professionals que fan les prediccions electorals.
Però continuem amb l’exemple. Hi ha setmanes que segons les determinacions per al meu signe, Sagitari, jo hagués hagut de triomfar en l’amor, en les finances, o hagués hagut de rebre una carta d’un familiar del que fa temps no saps res... I francament, tret que el meu familiar esperat treballe a Cetelem i intente vendre’m un crèdit car, no he rebut l’esperada carta.
Clar que també podria ser perquè els més saberuts del món d'astròlegs, han decidit recentment que tot el que s’havia publicat en llibres, llibrets, diaris, revistes, ràdios i televisions al llarg de les darreres dècades, no s’ajustava a la realitat, perquè... ja no hi 12 sectors sexagesimals, ara s’han adonat que falta un signe! Sembla ser que és un error dels babilonis de fa 2700 anys. De fet, jo ja no sóc Sagitari, o no ho he estat mai sembla ser, sóc Ofiuco. Que sona fins i tot malament.
Tot això per dir que no crec en el determinisme, que no crec que el futur estiga escrit, que ni em convenç l’endevinació per lectura de les entranyes d’una gallina esventrada, ni les enquestes cuinades i publicades pels seus propietaris, ja siguen de partit, ja siguen de mitjà de comunicació. Tinc una miqueta més de confiança en els professionals demoscòpics, però nul·la en els responsables de la cuina electoral. Per mi són tots “ofiucos”, que ni sé quin animalot els representa.
El ser un descregut tampoc no és nou. Kant acceptava el determinisme al món dels fenòmens, però el rebutjava en l’àmbit de la llibertat humana. I Fichte va afirmar que si es preferia la llibertat al determinisme, calia optar per l'idealisme i no pel materialisme. I en això estem, instal·lats en un idealisme, que sense obviar el càlcul de probabilitats ens permet dir que el futur no està escrit.
Ni tan sols estem segurs del temps que farà en Pasqua, i això només depén de Sant Pere (que per cert, diuen que fins i tot ell si li pagues bé canta); així que... com es pot afirmar que les eleccions locals a Castelló ja les ha guanyades el PP? No cal un cataclisme, només que menys de 1000 persones canvien el seu vot respecte a fa quatre anys, i escriurem un futur diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada