Quan el Partit Socialista va irrompre en la passada campanya electoral prometent un Nou Estadi Castàlia, i el PP el va criticar, després el va igualar i superar, perquè finalment no passés res, alguns pensàvem que eixe no era ni bon tros el més important problema de la ciutat. I la història ens ha donat la raó.
És més alguns pensàvem que no era ni tan sols una solució al problema del CD Castelló, i que un club movent-se en les categories que es mou té en l’actual Castàlia un Estadi per un bon grapat d’anys. Com a molt, caldrà alguna remodelació. Tant de bo.
He sentit explicar a Calles, el padrí de la idea, que un Estadi nou ajudaria a pujar al Castelló de categoria. Potser de categoria social, però dubte que ajudes a pujar a Primera. Tret, clar, que un estadi més gran et permeta fer més gran la porteria de l’equip visitant, i deixar-ne igual la pròpia.
El més peculiar de l’argument de Calles és que salvant les distàncies és el mateix que usa Carlos Fabra per justificar un aeroport sense permisos, ni contractes amb companyies àeries i, per tant, sense avions, i molt menys passatgers. Però Fabra diu que l’aeroport ens convertirà en destí turístic i ens portarà riquesa i felicitat. De moment és un aeroport per passejar a peu, en la línia popular. També el passeig de cotxes del Ribalta és per passejar a peu. Cert és que es va empedrar per a que passes el TRAM, però d’eixe fracàs en fan virtut: “Passegeu, passegeu, que fa bon oratge”.
Si la cosa va així, estos dos senyors han resolt tots els nostres problemes. Primer fas el continent, i ja s’omplirà. Per tant, la cosa és senzilla construïm amb urgència un parell de fàbriques de... posem per cas, barrets de palla, i ja vindran els empresaris, els treballadors, les comandes i la facturació, que pagarà les nòmines d’un parell de milers de castellonencs que ara estan aturats. O... construïm una base UFO per a que puguen aterrar els nostres veïns intersiderals, i ja vindran la nau nodrissa de Raticulin. Vostés saben si estaria content Iker Jiménez! I els diners que això deixaria a Castelló! Tota l’AP-7 plena de cartells amb eixe cridaner reclam turístic. “Costa de Azahar. Golf, sombreritos de paja y marcianos”. M’excite només de pensar-ho!
El mal és que la teoria no funciona. Xics, lamente haver de ser jo qui vos ho diga, però la vostra teoria falla més que les prediccions d’Alberto Fabra sobre la compra de la Fàbrica Dàvalos.
Miren sinó l’Auditori. Un excel·lent receptacle que no funciona ni al 50%, i no ara per la crisi, no, mai de la vida. Això sí, com no tenim suficient turisme de congressos, no se’ls acut cap altra idea per captar-ne que fer un poc de màgia d’aquella d’“Abra-Calatrava”, un nou edifici imaginat, una nova maqueta (per cert, ja no s’exposa a l’entrada de l’Ajuntament. On està? Amb els animals dissecats?), i un nou forat als comptes públics.
Sort que ja tenim mar al Grau, sinó estos il·luminats de pa sucat amb oli farien com aquell polític de la república que prometia ponts a pobles sense riu, i quan li assenyalaven el problemeta, es comprometia a portar un riu. Que el Castelló va malament, un Estadi nou! Què no tenim turisme, un aeroport sense avions! Que no podem omplir el Palau de Congressos,
n'encomanen un cinc vegades més gran. Pensar? Ui no, que això fa pupa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada