Camps és com els mals estudiants, no li agraden les preguntes, i creu que amb la mera assistència hauria de ser suficient per aprovar. Per això, els seus panegiristes diuen que és el President que més compareix a les Corts. Estadísticament és segurament cert, no m'he molestat en confirmar-ho, perquè manca d'interés. Però la democràcia, encara que ho semble, no és una qüestió de quantitat, sinó de qualitat. I les compareixences plenàries de Camps, les sessions de control, tenen un interés escàs, perquè o no contesta a les preguntes, o simplement li preguntes per la tectònica de plaques i contesta explicant la fotosíntesi. Com fan els mals estudiants, ja ho he dit.
El problema és quan un mal estudiant té poder, i Camps encara en té. Té el poder de decidir qui encapçala la llista autonòmica per Castelló i Alacant. I en el cas de Castelló ha triat a Alberto Fabra. Un diputat que segons apareixia en el rànquing publicat recentment, encapçalava la llista dels diputats més malfaeners de les Corts. En quatre anys, no havia formulat una sola pregunta. I això que l'home és encara Alcalde de Castelló, i segons em contestava un dels seus Tinents d'Alcalde en el darrer plenari: “nuestro Alcalde” (“nuestros mayores, nuestros jovenes, nuestros comerciantes... los parados de ZP, los pufos económicos de ves a saber quién...”) pregunta cada semana por el edificio de la Audiencia”. Preguntarà al bar de les Corts! O ho preguntarà per si té que acompanyar algun dels molts imputats del seu partit.
Bé, el cas és que Camps premia a un Diputat mandrós que no fa preguntes i que només va a les Corts a votar el que li diguen. Encara que vaja en contra dels interessos de Castelló. Ho ha fet repetidament: Col·legi de Benadressa, Centre de Salut del Raval Universitari...
Darrere d'això alguns volen vore un suport a la teoria que Alberto Fabra està ben situat per succeir a Camps si finalment el procés judicial el deixa més fora de joc del que ja aparenta estar. No ho sé. La teoria grinyola, perquè l'operació és la mateixa que fa amb l'Alcaldessa d'Alacant, que no sembla estar en cap travessa successòria. Jo més bé crec tot el contrari. Si Fabra tenia alguna opció era precisament que no el recolzava ningú, cap família, amb la qual cosa tampoc tenia l'enemistat explícita de cap família. La seua pretesa posició de privilegi era la conseqüència de la seua debilitat. Està allà, assegut a les Corts, no fa soroll (no parla per no molestar), no pega colzades... la seua pretesa aura presidenciable és com les gaiates, un esclat de llum sense foc ni fum.
Ara però, haurà de fer campanya defensant a Camps, no tindrà més remei. S'haurà de mullar públicament, no podrà continuar surant com un barquet de paper, ara toca arremangar-se i remar a favor d'un timonell desnortat que tothom sap (també Fabra) que és com Crisòfol Colom. No sap on està, no sap on va, però això sí... el viatge el paguen uns altres. Camps no serà bon estudiant, però és llest. Si ell s'afona, vol esquitar.
I a nivell local, més enllà de la pèrdua per a Castelló d'un diputat (un diputat que no treballa és una rèmora), estes operacions en clau de partit obliguen a fer la llista local amb certs condicionants. El més obvi és la incorporació de Bataller qui, és evident, té un perfil molt determinat. I la lectura és clara. Si Bataller deixa de ser Subsecretari Autonòmic per ser regidor, és perquè en el futur immediat o a mig termini hi ha un lloc important esperant-lo. Té perfil d'alcaldable, de substitut, de recanvi. La qual cosa demostra que en la llista actual no hi ha ningú que convença a Alberto Fabra. Sembla que finalment no ha tingut més remei que acceptar allò que era evident: té un grup municipal ple de jubilats ociosos i de jovenelos enjugassats, que en lloc de governar creuen que juguen al Monopoli o al Risk, amb el risc que això suposa per al PP local, que porta 8 anys perdent força. Un regidor el 2003 i un altre el 2007, quedant a un sol de la majoria suficient per governar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada