"Vítol" és el crit arcaic que gastem a Castelló per cridar “visca”, però que està irremissiblement associat a la cerimònia de clausura de les nostres festes fundacionals. Les Reines ixen al balcó de la casa consistorial i criden amb la poca veu que normalment els hi deixa la setmana de festes un emocionat “Magdalena”, i la ciutat arranca un poderós “Vítol”, fet de la suma de centenars de veus afòniques. Però fins i tot quan la gent ha perdut individualment la veu, sap que sumada a la dels altres el seu crit pot formar un terrabastall magnífic.
“Vítol” criden centenars de milers de veus, amb l’economia afònica, després de l’anunci de Rodríguez Zapatero de no tornar a presentar-se a les eleccions legislatives. Jo a este senyor li reconec alguns avanços en drets civils, innegables i imprescindibles. Alliberar el monopoli del matrimoni hetero, avanços legislatius en matèria d’igualtat de gènere i una ben intencionada llei de dependència. Va ser un President valent el seu primer mandat. Però també va ser un President maldestre. La llei de dependència va nàixer amb un finançament clarament insuficient, i envaint competències autonòmiques. També és cert que en alguns llocs, ací per exemple, els governs autònoms han posat totes les dificultats possibles per posar en marxa la llei, i d’això no en té ell la culpa. Va fer promeses d’avanços en matèria autonòmica que quedaren en res. No va complir la seua paraula d’aprovar l’estatut que aprovés el parlament català, per exemple. I el nostre l’aprovà perquè ja s’encarregà el PSOE valencià de pactar un estatutet de mínims amb Camps. Va ser el President del balafiament de cabdals públics, amb accions profundament antisocials, demagògiques, insensates i clientelistes. Eixes ajudes de 2.500 euros per fill nascut, tant se val que siga d’un Borbó que se’ls guanya ben descansat, o d’una senyora de fer feines. Ajudes per l’emancipació (per alimentar encara més la bombolla immobiliària) idèntiques per al fill de Botín o per al d’un aturat. 400 euros per barba, que per cert a alguns mai ens van arribar...
I tot això a 15 dies de que li esclatés al mig del nas una crisi de la que evidentment no n’és el principal culpable, ni tan sols el secundari; però front a la qual s’ha mostrat inoperant, ineficaç, lent de reflexos, dubitatiu i finalment claudicant, quan han vingut els socis europeus a posar-li deures. No ha estat a l’alçada, i això que mai abans un President havia tingut un sindicalisme més dòcil que el que ha tingut ell.
Hi ha qui diu que la història el posarà al seu lloc. Jo també ho crec, però no crec que la història canvia molt el lloc on el posen ara els administrats en les enquestes de popularitat.
Els socialistes sense capacitat d’autocrítica i sense habilitats analítiques, s’enfaden quan alguns mantenim que ha estat un President prescindible i celebrem l’anunci de la seua renuncia. Sovint, com tot argument per defensar-lo diuen que Rajoy és pitjor. Jo no sé si és pitjor, sé que no m’agrada gens. I això ja és menys que Zapatero, que quan arribà no em desagradava.
Allò que ocorre és que el fet que Rajoy no m’agrade no converteix a Zapatero en bon President. Bé, no el converteix en bon President ni això ni res.
I el que no entenen alguns socialistes és que s’haurien de sumar voluntaris al crit de “Vítol” per celebrar la renúncia d’este home. És l’única possibilitat que tenen de no perdre les eleccions generals. I això hauria de ser suficient per celebrar la jubilació anticipada, d’aquell que ens obligarà a jubilar-nos més tard a la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada