Em diu el meu amic Joselu que dimarts va tindre una entrevista de treball, però que no el van voler perquè estava “massa preparat”. És cert que té un bon currículum com a estudiant i té experiència en el sector privat, on va encetar un interessant carrera, que només l'aturà l'atur. L'empresa va tancar. I és cert també que per al lloc que pretenia ocupar no demanaven ni tanta titulació, ni tantes capacitats. És cert, hi ha empreses que posen objeccions a l'hora de contractar gent “massa preparada”, possiblement per por a la infidelitat, a que salten a un altra empresa quan hi haja una oferta més adequada a les seues habilitats i capacitats. El meu amic, com tants joves que s'han esforçat en formar-se, es troba ara davant la disjuntiva de si ha d'amagar al currículum, una part dels seus mèrits. I li costa d'entendre, perquè durant anys la societat va repetir a la seua generació que estava molt orgullosa d'ells, que era la més ben preparada de la història del país.
Paco en canvi, el fill de la veïna, no va voler estudiar. No és que a casa anaren sobrats, però amb una miqueta d'esforç hagués pogut fer una carrera. No va voler. Va fer números i va pensar que no li compensava estudiar, que sense més formació que un batxiller justet podria incorporar-se al món laboral, i a la construcció o a a una fàbrica de taulell, fent algunes horetes, podia alçar-se fàcilment un parell de milers d'euros al mes. I així fou. La cosa va funcionar durant dos anys; de fet, Paco es va comprar un BMV als 19. Ara la fàbrica ha tancat i ell està a l'atur. Vol vendre el cotxe i no pot. El tio el va tunejar, i ara sembla més una gaiata veloç i fauvista que no un cotxe utilitari. No hi ha mercat per a la violència cromàtica amb llantes Dotz Tupac. Paco no troba feina, i no sap fer res més que allò que feia, i d'allò no en farà més. Es pregunta si no hauria d'inflar el currículum.
Paco i Joselu tenen dues coses en comú: veuen el futur amb ressentiment, i no saben a qui votar. De fet no saben si votar. I jo crec que la gent que ens dediquem a la política, els preparats i els tunejats, els hi devem un futur. És una obligació moral. Només aleshores tenim dret a demanar-los-hi el vot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada