"PRESCRIPCIÓ FACULTATIVA" - Mediterráneo - 30.12.10

El qui ha de fer de Rei Melcior de Sevilla, va ser demandat per la seua pròpia filla per abusar d’ella quan tenia entre 8 i 9 anys. El problema és que la xiqueta no va tenir el valor de fer la denúncia fins que no tenia ben complerts els 15. La jutgessa va tancar el cas en sis dies sense fer cap mena de diligència. El possible delicte estava prescrit. Molta gent ha posat el crit al cel, dient que no és just, i que eixe senyor (amb un full delictiu blanc com la seva barba postissa) no pot fer de Rei. Donen per bona la denuncia de la menor i no li concedeixen a ell el dret a la presumpció d’innocència. La prescripció no ajuda ni a la xiqueta, ni al Rei d’Orient, ni a ningú. Absolutament a ningú. Mai no sabrem la veritat, i és possible que un monstre capaç d’abusar de la seua pròpia filla, es passege en carrossa fent feliços els fills dels altres. I és possible que un bon home, duga un estigma immerescut.

Carlos Fabra tampoc no serà jutjat per alguns dels delictes que se li imputaven. Diu l’Audiència que han prescrit. Sobre el particular, he llegit poc il·lustrats pensadors, d’eixos que opinen sucant la ploma a la bufeta de la fel, afirmar amb certitud errada, que només poden prescriure els delictes comesos, i que per tant, si ha prescrit, és perquè hi havia un delicte. Quina bestiesa! Si ha prescrit, només vol dir que no s’investigarà si hi va haver o no delicte, perquè ha passat el temps que el codi penal estableix com límit per poder ser condemnat.

A mi em sembla terrible que Carlos Fabra no siga jutjat per una prescripció. Jo crec en aquell principi que diu que tothom té dret a un judici just. L’acusat, perquè té dret a netejar el seu nom judicialment si és innocent, i la resta, perquè tenim dret a saber si un polític s’omple les butxaques il·legalment i ens estafa tot enganyant la hisenda pública. Mai ho sabrem.

I em pregunte per quina raó en el Congrés d’allà a Madrid, no hi ha hagut una iniciativa legislativa per evitar que els delictes vinculats als abusos sexuals a menors, o tots aquells que tenen a veure amb els abusos de càrrec de polítics no prescriguen mai. I la resposta és que no ho fan, perquè són ells. I fins ací puc llegir.

"EL MAQUINISTA DE LA GENERAL" - Mediterráneo - 23.12.10

O potser hauria de titular l’article “El maquinista de les Generals”. Ací hi ha un concurs, una competició desbaratada. Ací PP i PSOE, PSOE i PP creuen que guanyarà les eleccions qui aconseguisca fer creure a la gent, que ells han portat el tren. No sé, darrerament la política valenciana i la local, fa un cert regust a pel•lícula antiga, d’aquelles de colons americans, posant rails i vies en una terra inhòspita, plena de bisons i indígenes. La diferència si volen és que ací el que corre en llibertat són rates com a conills, i mentre aquells indígenes portaven plomes i fletxes, nosaltres lluïm saragüells i dolçaines. Però que els hi passa a esta gent?

L’AVE Madrid-València (i no Levante, i a vore si es queixen els que remuguen quan alguns diem País Valencià) és una bona cosa. Sembla difícil discutir-ho. Sí, però no hi ha res a celebrar, hem estat dels darrers en tindrien, a més, no és el trajecte que prioritàriament demanden els valencians. El 2006, 1’1 milions van gastar trens entre València i Madrid (anar i tornar) i 2’5 milions ho feren entre València i Barcelona. Els números canten.

Alarte, que té nom de tren de mentides, com l’Alvia, posa publicitat als autobusos de València com si hagués dut ell l’AVE. Camps es gasta un dineral en publicitat dient que ell també ha ajudat. Rajoy ve a fer-se la foto a “la playa de Madrid” (seran faltadors!), ell, que era Ministre quan el PP va desestimar fer el corredor mediterrani, i tampoc no feres res per construir les línies de rodalies que necessitem. Castelló-Vinaròs sense anar més lluny.

Alberto Fabra es fa l’ofés i no va a cap estació, però no piula per queixar-se de que l’altre trenet, la nostra moderna Panderola en forma de TRAM no travessa ni el Ribalta acumulant anys de retard.

Ací ningú no pensa en el dia a dia de la gent, vostés han sentit l’esborronador tall de veu que roda per internet, d’u

n home desesperat plorant per telèfon al programa de Luís de l’Olmo? “¿De que voy a vivir, de que voy a comer?” es pregunta l’home entre singlots, després d’explicar que ha cotitzat 30 anys i ara no només no troba feina, sinó que li lleven els 400 euros mensuals d’ajuda. I estos jugant a fer de “lleueros”!

"Més circ que transparència" - Levante-EMV- 17.12.10

D’ací a unes setmanes, tots els càrrecs públics del País Valencià haurem de fer públics els nostres patrimonis. Quin cotxe tenim, si tenim una hipoteca, a quin TAE, o el saldo mig dels nostres comptes corrents. No tinc res en contra de fer-ho. De fet, el meu patrimoni està certificat i en poder del Secretari General de la Corporació des que vaig prendre possessió de l’acta de regidor l’any 2003. L’any 2007 la vaig refer, l’únic canvi era que el meu desballestat Citroën Xsara tenia quatre anys més.

En una ocasió, l’actual grup municipal socialista va fer una acció d’agit-pop, fent-se un foto als seus escons amb el que deien que era la declaració d’interessos econòmics. Ben bé podia ser-ho, també podria ser que fos el contingut del famós sobre que Moliner els va afrontar, o la llista de la compra. Tot això era per significar que Carlos Fabra ocultava el patrimoni. Bé, eixe mateix dia, i abans de la performance socialista, jo havia repartit entre tota la premsa la meua declaració d’interessos, el saldo mig al banc, la darrera nòmina i la de la renda. Més transparent impossible. Crec que amb això queda clar que no tinc res que amagar. Absolutament res. I amb tot, em molesta estar a la picota, ser sospitós només per la meua dedicació pública.

La iniciativa que neix del PP i el Govern Valencià, arriba amb la vocació d’intentar millorar la mala imatge que té la política valenciana. El mal és que la mala imatge li l’han donada ells. L’acudit ja ha esdevingut un clàssic, quan el PP fa un míting a la Plaça de Bous de València no saps si vas a escoltar els populars o a un concert de Presuntos Implicados.

Personalment crec que això no serveix de res. L’única cosa que pot millorar la imatge de la política valenciana és que els lladres, prevaricadors, subornats i subornadors, trànsfugues i altres delinqüents abandonen la política. Que l’abandonen perquè vostés deixen de votar-los, i/o que l’abandonen perquè les estructures de partit troben la formula per a fer fora de les seues llistes, sempre, protegint la presumpció d’innocència, a aquells que donen mal nom a la política.

Eixa és la via. I si calen llistes obertes, siguem valents i posem-nos a treballar en les llistes obertes. Cap problema.

El que no pot ser és que en democràcia la política estiga molt més desprestigiada que la dictadura. El que no potser és que perquè uns estan imputats per rebre regals, uns altres no poden justificar els seus guanys, uns altres vulneren la llei d’antitransfuguísme pervertint la democràcia, uns altres col·loquen amics, parents i coneguts, el que no potser, dic, és que tots els polítics siguem sospitosos.

El PSOE ha alimentat durant anys eixa idea de l'exposició pública dels bens, i ara el PP els hi dóna la raó. És just que vostés que són el qui ens paguen el jornal sàpiguen quan cobrem per la nostra dedicació política. Però això sempre ha estat públic. I és just que es sàpiga si al final d’una legislatura un membre de la Corporació ha vist augmentar injustificadament el seu patrimoni.

Però segur que vostés tenen dret a saber amb quin règim econòmic ens vam casar la meua dona i jo? O si no sé qui té una moto o set vespes? O si té un apartament a mitges amb la cunyada? Això és ridícul. Esta nova pirueta del Consell només servirà per a que qualsevol diari faça un rànquing de qui té menys o qui deu més. Una decisió la qual, lluny d’ajudar a netejar la política de corruptes, alimenta el cric mediàtic que desprestigia la política.

"300.000" - Mediterráneo - 16.12.11

GUMSA significa Gestora Urbana Municipal S.A. Supose que no cal que explique quin és doncs l’objecte social d’esta empresa pública, amb capital 100% municipal. La situació econòmica de la societat no és com per tirar coets, però gracies a la transferència de patrimoni des de l’Ajuntament està en millors condicions que fa alguns anys, quan la mal plantejada operació de la Ciutat del Transport la deixà a fregar de la fallida.

La Conselleria d’Infraestructures, que paga el TRAM a Alacant i el Tramvia a València, no paga el TRAM de Castelló. És per això que li demana a l’Ajuntament que avance els 300.000€ que costa l’informe tècnic de l’anomenat bucle urbà. Desconec si el Conseller ha demanat a les alcaldesses de València i Alacant que els seus ajuntaments també avancen les inversions que la Conselleria ha de fer i les alcaldesses l’han enviat a fer la mà, o simplement, només ho demana a l’Alcalde Castelló, perquè este té una certa propensió a fer de Boris Izaguirre davant el Consell, i s’abaixa els pantalons amb sorprenent facilitat deixant les vergonyes de la ciutat a l’aire.

El cert és que allò que no passa ni a València ni a Alacant, passa ací. Ací l’Alcalde ho accepta silent, i GUMSA, amb el meu vot en contra com Secretari del Consell d’Administració, aprova demanar un crèdit de 300.000€ per pagar el que el Consell ens retornarà, diu, quan puga.

Indignant. Primer, perquè és a l’única capital valenciana on passa això. Segon, perquè GUMSA no té els diners, i ha de demanar un crèdit, i els interessos els pagaran tots vostés amb els seus impostos.

La Generalitat no té 300.000 euros per infraestructures per Castello, però

exactament eixa quantitat és la que la Generalitat sí que té per tal que Ripollés faça una escultura a l’Aeroport de Castelló. A alguns els preocupa que una d’eixes creïlles d’ulls clucs que fa l’artista tinga la cara de Carlos Fabra. Supose que a Carlos Fabra també li deu preocupar. Però el problema real no és si ens agrada o no Ripollés, o si la creïlla tindrà cara del President de la Diputació. A mi el que em preocupa és la cara que té el Govern valencià, i la docilitat del nostre Alcalde.

"LA RESPOSTA CORRECTA" - Levante-EMV - 11.12,10

Hi ha una certa propensió a atribuir frases a gent. A JFK, aquell president dels EUA, que deixà de ser-ho d’un parell de trets, se li n’atribueixen moltes. De totes les dites o atribuïdes, la que més m’ha agradat sempre i que crec que té plena vigència diu: “No busquem la resposta republicana o la resposta demòcrata, sinó la resposta correcta. No hem de tractar de corregir la culpa pel passat. Acceptem la nostra responsabilitat per al futur.”

Estem vivint una crisi que es mostra més cruel del que pensàvem, una crisi econòmica que condemna a desenes de famílies a l’exclusió, a centenars de famílies a la misèria, a milers de famílies al dolor. Una crisi econòmica, sí. Però també una crisi de valors que se’n deriven.

Els conservadors no han fet grans esforços per revisar els seus postulats ideològics. Per a què? No cal. El seu sistema funciona perfectament. Jo ja sé que diuen que la crisi és sistèmica, i l’esquerra més dogmàtica afirma que la culpa és del mercat, o dels mercats, que ara sembla que en són molts. Però jo crec que el capitalisme no morirà ni d’èxit. I el que està vivint ara, és un èxit clamorós, aclaparador. El capitalisme només funciona si hi ha desigualtats socials. I aquesta crisi fa créixer la rasa que separa els que no poden arribar a fi de mes, i els qui arriben i tornen tres voltes, i encara tenen temps de guardar uns dinerets a Suïssa, Andorra o Liechtenstein.

A més a més, davant no hi ha res. Quin sistema queda per contraposar el capitalisme? La incomprensible Xina? La dictadura Cubana? O haurem de refer el poema... “una de las dos Koreas ha de helarte el corazón”?

El sistema ha quallat, i l’esquerra tradicional no sap ni que fer ni que dir. Només cal vore com la reforma laboral, que lluny d’albirar la creació de nous llocs de treball, tot simplement facilita el comiat i la destrucció d’ocupació. L’esquerra tradicional està profundament desorientada. I ho està malgrat els esforços de rearmament ideològic de gent com Anthony Gidenns. El PSOE està sense discurs, està entregat a la seua imminent derrota, que a més a més és un degoteig sagnant, que els deixa sense pols. Ara ha estat la davallada brutal a Catalunya, però en el futur a curt termini tenen les municipals i autonòmiques que els hi fan por, molta por, i això s’ensuma de lluny. Por pel que signifiquen, i por també perquè a mig termini venen les generals, i les enquestes els hi són esquerpes.

Sovint se m’ha titllat d’heterodox, també al meu partit, i no em sembla una mala definició. Amb JFK crec, que el que importa no és la resposta de dretes o d’esquerres, la conservadora o la progressista, sinó la que siga útil socialment. I amb ell també crec, que no és hora de passar factures pel passat, sinó de construir un millor futur. Sóc un enamorat del pensament lliure, de la moral no dogmàtica. I des d’eixa llibertat de criteri, aposte per l’educació pública, no per ser d’esquerres, sinó perquè és qualitativament millor. I aposte per la sanitat pública, no perquè la privada siga elitista, sinó perquè és on hi ha millors professionals i més medis.

I aposte per polítiques socials que ajuden a les famílies a eixir de l’exclusió, i això no vol dir gastar més diners, sinó gastar-los bé, exigint corresponsabilitat, recolzant l’empoderament. I tot això, perquè és socialment més just, no perquè siga progre. Quan les idees són bones i són justes, se’ls hi ha de donar suport, sense preguntar qui n’és l’autor. No és ben bé això la política? Donar solucions justes als problemes socials?

"WIKILEAKS I ALTRES SECRETS" - Mediterráneo - 09.12.10

Bernanrd-Henri Lévi, el més fashion dels filòsofs contemporanis, deia esta mateixa setmana a FranceInfo, que els secrets eren necessaris per el bon equilibri. I distingia entre els secrets que calia revelar (algunes informacions que els estat oculten, com ara, els seus actes contraris als Drets Humans) i altres informacions menors que revelant-los no millorem el benestar de la gent, però poden generar incomoditat (com per exemple que Chacón és immadura).

Tot això venia a compte de les informacions que apareixen com un degoteig sense fi a Wilileaks, i que els EUA i altres grans poders interessats no saben aturar. Hi ha gent, que té por a la llibertat. Gent amb vocació de tutors. Algunes persones ben situades en els cercles de poder, consideren que la majoria de la gent no està prou preparada, no és prou intel·ligent, no té prou força interior, o ves a saber que més, per digerir la veritat. El secretisme, l’ocultisme, la mentida continuada, permet a uns pocs miserables, sentir-se poderosos i perpetuar-se en exie sentiment de superioritat. Volen tutelar la vida dels altres.

Esta setmana ens entregaran els pressuposts municipals, i estic segur que m’equivocaré ben poc si m’arrisque a dir, que l’equip de govern, continuarà gastant els documents comptables, per ocultar la realitat, manipularà les xifres per crear falses expectatives, i usarà de l’artifici comptable per “protegir” la gent de la veritat. I la veritat, la dura, cruel i nua veritat és que els propers anys seran d’una duresa com fa temps no havíem vist. Caurà encara més el nivell d’inversions, i no podrem seguir oferint els mateixos serveis i prestacions sense augmentar impostos. Però el PP no té el valor de dir-ho, perquè creu que la gent no és prou adulta per entendre-ho, i perquè es sap corresponsable de la situació.

Al BLOC entenem la política d’un altra forma. No només no tenim por a la veritat, sinó que pretenem posar-la a l’abast de la ciutadania. Considerem els ciutadans i ciutadanes com persones adultes a qui no s’ha d’’ocultar que l’any passat, per exemple, van pagar més de 14 milions d’euros sense suport legal. I enguany passarà el mateix. Qui no creu en vostés, no és de fiar.

"BONUS TUUS" - Levante-EMV- 04.1.10

Hi ha dos Camps a la Generalitat, un fa números, l’altre els munta. Un no és Molt Honorable, l’altre no sembla ser-ho. Un busca els diners, l’altre se’ls gasta. Hui parlarem de Gerardo, el que fa números, busca diners i no té tractament de Molt Honorable.

Gerardo Camps ha tret al mercat una emissió de deute de la Generalitat de 1.000 milions d’euros, ampliables a 1.500; per particulars i a 12 mesos, amb una rendibilitat del 4’75% i una comissió del 3% per les entitat que els han de col·locar. És a dir, que el cost fiscal per a valencianes i valencians és del 7’75%, quasi res porta el diari!

No és el primer en traure al mercat una emissió de “bons patriòtics”. Encara no fa massa setmanes ho va fer la Generalitat de Catalunya. I en aquell moment, Rajoy l’home del “see and wait”, va tirar-li la culpa a Zapatero, el padrí de la boda de Montilla amb Carod i Saura, asseverant que no es podia "dilapidar el dinero de los contribuyentes y la confianza en nuestro país". Durant la campanya electoral catalana, Sánchez Camacho, la candidata de la dreta espanyolista va demanar que "los bonos patrióticos no sean para tapar agujeros". Exactament per tapar forats, per pagar deutes acumulats, és per als que serviran els diners que aconseguisca recollir per aquest sistema el govern valencià. Però ara Rajoy no només no ho critica, sinó que menteix i es menteix i desmenteix, dient que mai no va criticar els bons. Pobre home, ja no s’escolta ni ell mateix quan parla!

Clar que el PSPV tampoc no ho fa millor, ací en discuteix la rendibilitat, mentre que a Catalunya el PSC és qui els crea. PSPV-PSC-PSOE tres persones diferents i un sol déu vertader, el PSOE.

Jo com a nacionalista, o com a patriota, podria sentir-me seduït per la possibilitat d’ajudar el meu país... però ja ho faig. Ho faig cada dia pagant uns impostos, unes taxes i uns preus públics desmesurats per als serveis que rep en contraprestació. Podria fer la meua bona obra, ajudant econòmicament la pobra (etimològicament pobra) Generalitat, que deixarà aquesta “banda del empastre” que ens malgoverna. Però ja ajude en cercles més pròxims a qui aquesta crisi l’ha pillat en pitjors condicions que a mi. Que tots tenim desgraciadament un pobre que seure a taula, com aquell Plàcido de Berlanga.

I parlant de Berlanga, sembla que La Caixa catalana té interés en l’emissió valenciana i es podria quedar amb la gestió de nòmines de diferents empreses públiques. Els catalans! Amageu els “patos”! Els catalans que ens volien furtar la paella, ara venen al rescat, com si fóren els alemanys dels irlandesos. Ara no eixirà Paula Sánchez de León a dir que si els catalans tal i qual, no, ara callarà, que tampoc no és mala cosa. Total, per al que diu!

En el millor dels casos, tot fa pensar que acudiran més grans corporacions, caixes o bancs, buscant especulació i guany fàcil a compte del contribuent valencià, que no els ciutadans d’a peu, que en general no estem per massa alegries, i que tampoc no ens fiem gaire de la Generalitat popular com a garantia. Personalment tinc un porcellet de ceràmica que em mereix més confiança que un govern amb més ocurrències que idees, i amb més sospitosos que Presuntos Implicados.

Però hi ha un altra cosa per la que em fa poca gràcia aquest sistema de cobrir les vergonyes de la mala gestió del PP al Consell: que són diners que desapareixeran de la circulació. Els diners s’han de moure, sempre s’ha dit. Han d’estar al carrer, a l’economia activa, productiva. Els diners són per invertir i rellançar el

consum. Amagats en bons, no són bons, i ja em perdonaran la dilogia. Els hi passa com als del PP, que tampoc no ho són, de bons. Si almenys s'amagaren...

"(RE)PROGRAMA CASTELLÓ" - Mediterráneo- 02.12.11

Quan el Director de Campanya ens va proposar el nom d’esta part de la campanya electoral que ja hem començat, de seguida vaig dir que sí. Em semblà una troballa entre semàntica i gràfica. Eixe RE entre parèntesi és un brillant joc d’efectes.

Perquè “(Re)programa Castelló” no és simplement una marca ni és una maniobra publicitària sense contingut: és la plasmació d’una manera de fer, la del BLOC, oberta a la ciutadania, preocupada de les coses menudes que poden fer de la nostra ciutat un lloc millor per a viure. Durant els propers mesos, qualsevol ciutadà o ciutadana podrà fer-nos aplegar propostes, crítiques, queixes, suggeriments, a través de la nova web que estarà operativa a mitjan desembre, www.reprogramacastello.net , o durant sopars, reunions i tertúlies amb els membres de la candidatura, o fent servir el mail, el telèfon, o el facebook. Tot un seguit de possibilitats amb un objectiu ben clar: que la ciutadania tinga una via directa per traslladar les seues necessitats a l’Ajuntament de Castelló.

De tot el procés m’agrada especialment el que hem anomenats Sopars de Propostes, en el qual la gent que formem part de la candidatura compartim taula i conversa amb totes aquelles persones interessades a col·laborar amb la redacció del programa, per fer-lo més plural. El primer sopar ha estat un èxit de gent i de treball, el proper serà el dia 10, i ja en tinc ganes. Perquè tal com jo l’entenc, la política ha de ser bidireccional, de proximitat. Necessite saber que pensa la gent, i no només cada quatre anys. Per això m’agrada tant la política 2.0, les xarxes socials...però també sóc molt epidèrmic.

Necessite tocar la gent a qui represente, mirar-la als ulls. Cal humanitzar la política.

I qui pot vindre als sopars? Qui vulga, només cal que ens telefonen a l’ajuntament. Precisament el que busquem és la pluralitat, no sopar només amb militants o convençuts. No. Pot vindre gent com Maria José, si vol, que diu que llig els meus articles.

O vosté que mai no ens ha votat, aquell que ens va votar fa quatre anys, o algú que votarà per primer colp. A mi m’ajudaria, i crec que ajudaria a Castelló. La ciutat no només necessita un programa, sinó ser reprogramada.