29 de desembre, 2010

"PRESCRIPCIÓ FACULTATIVA" - Mediterráneo - 30.12.10

El qui ha de fer de Rei Melcior de Sevilla, va ser demandat per la seua pròpia filla per abusar d’ella quan tenia entre 8 i 9 anys. El problema és que la xiqueta no va tenir el valor de fer la denúncia fins que no tenia ben complerts els 15. La jutgessa va tancar el cas en sis dies sense fer cap mena de diligència. El possible delicte estava prescrit. Molta gent ha posat el crit al cel, dient que no és just, i que eixe senyor (amb un full delictiu blanc com la seva barba postissa) no pot fer de Rei. Donen per bona la denuncia de la menor i no li concedeixen a ell el dret a la presumpció d’innocència. La prescripció no ajuda ni a la xiqueta, ni al Rei d’Orient, ni a ningú. Absolutament a ningú. Mai no sabrem la veritat, i és possible que un monstre capaç d’abusar de la seua pròpia filla, es passege en carrossa fent feliços els fills dels altres. I és possible que un bon home, duga un estigma immerescut.
Carlos Fabra tampoc no serà jutjat per alguns dels delictes que se li imputaven. Diu l’Audiència que han prescrit. Sobre el particular, he llegit poc il·lustrats pensadors, d’eixos que opinen sucant la ploma a la bufeta de la fel, afirmar amb certitud errada, que només poden prescriure els delictes comesos, i que per tant, si ha prescrit, és perquè hi havia un delicte. Quina bestiesa! Si ha prescrit, només vol dir que no s’investigarà si hi va haver o no delicte, perquè ha passat el temps que el codi penal estableix com límit per poder ser condemnat.
A mi em sembla terrible que Carlos Fabra no siga jutjat per una prescripció. Jo crec en aquell principi que diu que tothom té dret a un judici just. L’acusat, perquè té dret a netejar el seu nom judicialment si és innocent, i la resta, perquè tenim dret a saber si un polític s’omple les butxaques il·legalment i ens estafa tot enganyant la hisenda pública. Mai ho sabrem.
I em pregunte per quina raó en el Congrés d’allà a Madrid, no hi ha hagut una iniciativa legislativa per evitar que els delictes vinculats als abusos sexuals a menors, o tots aquells que tenen a veure amb els abusos de càrrec de polítics no prescriguen mai. I la resposta és que no ho fan, perquè són ells. I fins ací puc llegir.

21 de desembre, 2010

"EL MAQUINISTA DE LA GENERAL" - Mediterráneo - 23.12.10


O potser hauria de titular l’article “El maquinista de les Generals”. Ací hi ha un concurs, una competició desbaratada. Ací PP i PSOE, PSOE i PP creuen que guanyarà les eleccions qui aconseguisca fer creure a la gent, que ells han portat el tren. No sé, darrerament la política valenciana i la local, fa un cert regust a pel•lícula antiga, d’aquelles de colons americans, posant rails i vies en una terra inhòspita, plena de bisons i indígenes. La diferència si volen és que ací el que corre en llibertat són rates com a conills, i mentre aquells indígenes portaven plomes i fletxes, nosaltres lluïm saragüells i dolçaines. Però que els hi passa a esta gent?
L’AVE Madrid-València (i no Levante, i a vore si es queixen els que remuguen quan alguns diem País Valencià) és una bona cosa. Sembla difícil discutir-ho. Sí, però no hi ha res a celebrar, hem estat dels darrers en tindrien, a més, no és el trajecte que prioritàriament demanden els valencians. El 2006, 1’1 milions van gastar trens entre València i Madrid (anar i tornar) i 2’5 milions ho feren entre València i Barcelona. Els números canten.
Alarte, que té nom de tren de mentides, com l’Alvia, posa publicitat als autobusos de València com si hagués dut ell l’AVE. Camps es gasta un dineral en publicitat dient que ell també ha ajudat. Rajoy ve a fer-se la foto a “la playa de Madrid” (seran faltadors!), ell, que era Ministre quan el PP va desestimar fer el corredor mediterrani, i tampoc no feres res per construir les línies de rodalies que necessitem. Castelló-Vinaròs sense anar més lluny.
Alberto Fabra es fa l’ofés i no va a cap estació, però no piula per queixar-se de que l’altre trenet, la nostra moderna Panderola en forma de TRAM no travessa ni el Ribalta acumulant anys de retard.
Ací ningú no pensa en el dia a dia de la gent, vostés han sentit l’esborronador tall de veu que roda per internet, d’u
n home desesperat plorant per telèfon al programa de Luís de l’Olmo? “¿De que voy a vivir, de que voy a comer?” es pregunta l’home entre singlots, després d’explicar que ha cotitzat 30 anys i ara no només no troba feina, sinó que li lleven els 400 euros mensuals d’ajuda. I estos jugant a fer de “lleueros”!

17 de desembre, 2010

"Més circ que transparència" - Levante-EMV- 17.12.10

D’ací a unes setmanes, tots els càrrecs públics del País Valencià haurem de fer públics els nostres patrimonis. Quin cotxe tenim, si tenim una hipoteca, a quin TAE, o el saldo mig dels nostres comptes corrents. No tinc res en contra de fer-ho. De fet, el meu patrimoni està certificat i en poder del Secretari General de la Corporació des que vaig prendre possessió de l’acta de regidor l’any 2003. L’any 2007 la vaig refer, l’únic canvi era que el meu desballestat Citroën Xsara tenia quatre anys més.
En una ocasió, l’actual grup municipal socialista va fer una acció d’agit-pop, fent-se un foto als seus escons amb el que deien que era la declaració d’interessos econòmics. Ben bé podia ser-ho, també podria ser que fos el contingut del famós sobre que Moliner els va afrontar, o la llista de la compra. Tot això era per significar que Carlos Fabra ocultava el patrimoni. Bé, eixe mateix dia, i abans de la performance socialista, jo havia repartit entre tota la premsa la meua declaració d’interessos, el saldo mig al banc, la darrera nòmina i la de la renda. Més transparent impossible. Crec que amb això queda clar que no tinc res que amagar. Absolutament res. I amb tot, em molesta estar a la picota, ser sospitós només per la meua dedicació pública.
La iniciativa que neix del PP i el Govern Valencià, arriba amb la vocació d’intentar millorar la mala imatge que té la política valenciana. El mal és que la mala imatge li l’han donada ells. L’acudit ja ha esdevingut un clàssic, quan el PP fa un míting a la Plaça de Bous de València no saps si vas a escoltar els populars o a un concert de Presuntos Implicados.
Personalment crec que això no serveix de res. L’única cosa que pot millorar la imatge de la política valenciana és que els lladres, prevaricadors, subornats i subornadors, trànsfugues i altres delinqüents abandonen la política. Que l’abandonen perquè vostés deixen de votar-los, i/o que l’abandonen perquè les estructures de partit troben la formula per a fer fora de les seues llistes, sempre, protegint la presumpció d’innocència, a aquells que donen mal nom a la política.
Eixa és la via. I si calen llistes obertes, siguem valents i posem-nos a treballar en les llistes obertes. Cap problema.
El que no pot ser és que en democràcia la política estiga molt més desprestigiada que la dictadura. El que no potser és que perquè uns estan imputats per rebre regals, uns altres no poden justificar els seus guanys, uns altres vulneren la llei d’antitransfuguísme pervertint la democràcia, uns altres col·loquen amics, parents i coneguts, el que no potser, dic, és que tots els polítics siguem sospitosos.
El PSOE ha alimentat durant anys eixa idea de l'exposició pública dels bens, i ara el PP els hi dóna la raó. És just que vostés que són el qui ens paguen el jornal sàpiguen quan cobrem per la nostra dedicació política. Però això sempre ha estat públic. I és just que es sàpiga si al final d’una legislatura un membre de la Corporació ha vist augmentar injustificadament el seu patrimoni.
Però segur que vostés tenen dret a saber amb quin règim econòmic ens vam casar la meua dona i jo? O si no sé qui té una moto o set vespes? O si té un apartament a mitges amb la cunyada? Això és ridícul. Esta nova pirueta del Consell només servirà per a que qualsevol diari faça un rànquing de qui té menys o qui deu més. Una decisió la qual, lluny d’ajudar a netejar la política de corruptes, alimenta el cric mediàtic que desprestigia la política.












14 de desembre, 2010

"300.000" - Mediterráneo - 16.12.11


GUMSA significa Gestora Urbana Municipal S.A. Supose que no cal que explique quin és doncs l’objecte social d’esta empresa pública, amb capital 100% municipal. La situació econòmica de la societat no és com per tirar coets, però gracies a la transferència de patrimoni des de l’Ajuntament està en millors condicions que fa alguns anys, quan la mal plantejada operació de la Ciutat del Transport la deixà a fregar de la fallida.
La Conselleria d’Infraestructures, que paga el TRAM a Alacant i el Tramvia a València, no paga el TRAM de Castelló. És per això que li demana a l’Ajuntament que avance els 300.000€ que costa l’informe tècnic de l’anomenat bucle urbà. Desconec si el Conseller ha demanat a les alcaldesses de València i Alacant que els seus ajuntaments també avancen les inversions que la Conselleria ha de fer i les alcaldesses l’han enviat a fer la mà, o simplement, només ho demana a l’Alcalde Castelló, perquè este té una certa propensió a fer de Boris Izaguirre davant el Consell, i s’abaixa els pantalons amb sorprenent facilitat deixant les vergonyes de la ciutat a l’aire.
El cert és que allò que no passa ni a València ni a Alacant, passa ací. Ací l’Alcalde ho accepta silent, i GUMSA, amb el meu vot en contra com Secretari del Consell d’Administració, aprova demanar un crèdit de 300.000€ per pagar el que el Consell ens retornarà, diu, quan puga.
Indignant. Primer, perquè és a l’única capital valenciana on passa això. Segon, perquè GUMSA no té els diners, i ha de demanar un crèdit, i els interessos els pagaran tots vostés amb els seus impostos.
La Generalitat no té 300.000 euros per infraestructures per Castello, però
exactament eixa quantitat és la que la Generalitat sí que té per tal que Ripollés faça una escultura a l’Aeroport de Castelló. A alguns els preocupa que una d’eixes creïlles d’ulls clucs que fa l’artista tinga la cara de Carlos Fabra. Supose que a Carlos Fabra també li deu preocupar. Però el problema real no és si ens agrada o no Ripollés, o si la creïlla tindrà cara del President de la Diputació. A mi el que em preocupa és la cara que té el Govern valencià, i la docilitat del nostre Alcalde.

11 de desembre, 2010

"LA RESPOSTA CORRECTA" - Levante-EMV - 11.12,10


Hi ha una certa propensió a atribuir frases a gent. A JFK, aquell president dels EUA, que deixà de ser-ho d’un parell de trets, se li n’atribueixen moltes. De totes les dites o atribuïdes, la que més m’ha agradat sempre i que crec que té plena vigència diu: “No busquem la resposta republicana o la resposta demòcrata, sinó la resposta correcta. No hem de tractar de corregir la culpa pel passat. Acceptem la nostra responsabilitat per al futur.”

Estem vivint una crisi que es mostra més cruel del que pensàvem, una crisi econòmica que condemna a desenes de famílies a l’exclusió, a centenars de famílies a la misèria, a milers de famílies al dolor. Una crisi econòmica, sí. Però també una crisi de valors que se’n deriven.

Els conservadors no han fet grans esforços per revisar els seus postulats ideològics. Per a què? No cal. El seu sistema funciona perfectament. Jo ja sé que diuen que la crisi és sistèmica, i l’esquerra més dogmàtica afirma que la culpa és del mercat, o dels mercats, que ara sembla que en són molts. Però jo crec que el capitalisme no morirà ni d’èxit. I el que està vivint ara, és un èxit clamorós, aclaparador. El capitalisme només funciona si hi ha desigualtats socials. I aquesta crisi fa créixer la rasa que separa els que no poden arribar a fi de mes, i els qui arriben i tornen tres voltes, i encara tenen temps de guardar uns dinerets a Suïssa, Andorra o Liechtenstein.

A més a més, davant no hi ha res. Quin sistema queda per contraposar el capitalisme? La incomprensible Xina? La dictadura Cubana? O haurem de refer el poema... “una de las dos Koreas ha de helarte el corazón”?

El sistema ha quallat, i l’esquerra tradicional no sap ni que fer ni que dir. Només cal vore com la reforma laboral, que lluny d’albirar la creació de nous llocs de treball, tot simplement facilita el comiat i la destrucció d’ocupació. L’esquerra tradicional està profundament desorientada. I ho està malgrat els esforços de rearmament ideològic de gent com Anthony Gidenns. El PSOE està sense discurs, està entregat a la seua imminent derrota, que a més a més és un degoteig sagnant, que els deixa sense pols. Ara ha estat la davallada brutal a Catalunya, però en el futur a curt termini tenen les municipals i autonòmiques que els hi fan por, molta por, i això s’ensuma de lluny. Por pel que signifiquen, i por també perquè a mig termini venen les generals, i les enquestes els hi són esquerpes.

Sovint se m’ha titllat d’heterodox, també al meu partit, i no em sembla una mala definició. Amb JFK crec, que el que importa no és la resposta de dretes o d’esquerres, la conservadora o la progressista, sinó la que siga útil socialment. I amb ell també crec, que no és hora de passar factures pel passat, sinó de construir un millor futur. Sóc un enamorat del pensament lliure, de la moral no dogmàtica. I des d’eixa llibertat de criteri, aposte per l’educació pública, no per ser d’esquerres, sinó perquè és qualitativament millor. I aposte per la sanitat pública, no perquè la privada siga elitista, sinó perquè és on hi ha millors professionals i més medis.

I aposte per polítiques socials que ajuden a les famílies a eixir de l’exclusió, i això no vol dir gastar més diners, sinó gastar-los bé, exigint corresponsabilitat, recolzant l’empoderament. I tot això, perquè és socialment més just, no perquè siga progre. Quan les idees són bones i són justes, se’ls hi ha de donar suport, sense preguntar qui n’és l’autor. No és ben bé això la política? Donar solucions justes als problemes socials?

08 de desembre, 2010

"WIKILEAKS I ALTRES SECRETS" - Mediterráneo - 09.12.10
















Bernanrd-Henri Lévi, el més fashion dels filòsofs contemporanis, deia esta mateixa setmana a FranceInfo, que els secrets eren necessaris per el bon equilibri. I distingia entre els secrets que calia revelar (algunes informacions que els estat oculten, com ara, els seus actes contraris als Drets Humans) i altres informacions menors que revelant-los no millorem el benestar de la gent, però poden generar incomoditat (com per exemple que Chacón és immadura).
Tot això venia a compte de les informacions que apareixen com un degoteig sense fi a Wilileaks, i que els EUA i altres grans poders interessats no saben aturar. Hi ha gent, que té por a la llibertat. Gent amb vocació de tutors. Algunes persones ben situades en els cercles de poder, consideren que la majoria de la gent no està prou preparada, no és prou intel·ligent, no té prou força interior, o ves a saber que més, per digerir la veritat. El secretisme, l’ocultisme, la mentida continuada, permet a uns pocs miserables, sentir-se poderosos i perpetuar-se en exie sentiment de superioritat. Volen tutelar la vida dels altres.
Esta setmana ens entregaran els pressuposts municipals, i estic segur que m’equivocaré ben poc si m’arrisque a dir, que l’equip de govern, continuarà gastant els documents comptables, per ocultar la realitat, manipularà les xifres per crear falses expectatives, i usarà de l’artifici comptable per “protegir” la gent de la veritat. I la veritat, la dura, cruel i nua veritat és que els propers anys seran d’una duresa com fa temps no havíem vist. Caurà encara més el nivell d’inversions, i no podrem seguir oferint els mateixos serveis i prestacions sense augmentar impostos. Però el PP no té el valor de dir-ho, perquè creu que la gent no és prou adulta per entendre-ho, i perquè es sap corresponsable de la situació.
Al BLOC entenem la política d’un altra forma. No només no tenim por a la veritat, sinó que pretenem posar-la a l’abast de la ciutadania. Considerem els ciutadans i ciutadanes com persones adultes a qui no s’ha d’’ocultar que l’any passat, per exemple, van pagar més de 14 milions d’euros sense suport legal. I enguany passarà el mateix. Qui no creu en vostés, no és de fiar.


03 de desembre, 2010

"BONUS TUUS" - Levante-EMV- 04.1.10


Hi ha dos Camps a la Generalitat, un fa números, l’altre els munta. Un no és Molt Honorable, l’altre no sembla ser-ho. Un busca els diners, l’altre se’ls gasta. Hui parlarem de Gerardo, el que fa números, busca diners i no té tractament de Molt Honorable.
Gerardo Camps ha tret al mercat una emissió de deute de la Generalitat de 1.000 milions d’euros, ampliables a 1.500; per particulars i a 12 mesos, amb una rendibilitat del 4’75% i una comissió del 3% per les entitat que els han de col·locar. És a dir, que el cost fiscal per a valencianes i valencians és del 7’75%, quasi res porta el diari!
No és el primer en traure al mercat una emissió de “bons patriòtics”. Encara no fa massa setmanes ho va fer la Generalitat de Catalunya. I en aquell moment, Rajoy l’home del “see and wait”, va tirar-li la culpa a Zapatero, el padrí de la boda de Montilla amb Carod i Saura, asseverant que no es podia "dilapidar el dinero de los contribuyentes y la confianza en nuestro país". Durant la campanya electoral catalana, Sánchez Camacho, la candidata de la dreta espanyolista va demanar que "los bonos patrióticos no sean para tapar agujeros". Exactament per tapar forats, per pagar deutes acumulats, és per als que serviran els diners que aconseguisca recollir per aquest sistema el govern valencià. Però ara Rajoy no només no ho critica, sinó que menteix i es menteix i desmenteix, dient que mai no va criticar els bons. Pobre home, ja no s’escolta ni ell mateix quan parla!
Clar que el PSPV tampoc no ho fa millor, ací en discuteix la rendibilitat, mentre que a Catalunya el PSC és qui els crea. PSPV-PSC-PSOE tres persones diferents i un sol déu vertader, el PSOE.
Jo com a nacionalista, o com a patriota, podria sentir-me seduït per la possibilitat d’ajudar el meu país... però ja ho faig. Ho faig cada dia pagant uns impostos, unes taxes i uns preus públics desmesurats per als serveis que rep en contraprestació. Podria fer la meua bona obra, ajudant econòmicament la pobra (etimològicament pobra) Generalitat, que deixarà aquesta “banda del empastre” que ens malgoverna. Però ja ajude en cercles més pròxims a qui aquesta crisi l’ha pillat en pitjors condicions que a mi. Que tots tenim desgraciadament un pobre que seure a taula, com aquell Plàcido de Berlanga.
I parlant de Berlanga, sembla que La Caixa catalana té interés en l’emissió valenciana i es podria quedar amb la gestió de nòmines de diferents empreses públiques. Els catalans! Amageu els “patos”! Els catalans que ens volien furtar la paella, ara venen al rescat, com si fóren els alemanys dels irlandesos. Ara no eixirà Paula Sánchez de León a dir que si els catalans tal i qual, no, ara callarà, que tampoc no és mala cosa. Total, per al que diu!
En el millor dels casos, tot fa pensar que acudiran més grans corporacions, caixes o bancs, buscant especulació i guany fàcil a compte del contribuent valencià, que no els ciutadans d’a peu, que en general no estem per massa alegries, i que tampoc no ens fiem gaire de la Generalitat popular com a garantia. Personalment tinc un porcellet de ceràmica que em mereix més confiança que un govern amb més ocurrències que idees, i amb més sospitosos que Presuntos Implicados.
Però hi ha un altra cosa per la que em fa poca gràcia aquest sistema de cobrir les vergonyes de la mala gestió del PP al Consell: que són diners que desapareixeran de la circulació. Els diners s’han de moure, sempre s’ha dit. Han d’estar al carrer, a l’economia activa, productiva. Els diners són per invertir i rellançar el
consum. Amagats en bons, no són bons, i ja em perdonaran la dilogia. Els hi passa com als del PP, que tampoc no ho són, de bons. Si almenys s'amagaren...

01 de desembre, 2010

"(RE)PROGRAMA CASTELLÓ" - Mediterráneo- 02.12.11













Quan el Director de Campanya ens va proposar el nom d’esta part de la campanya electoral que ja hem començat, de seguida vaig dir que sí. Em semblà una troballa entre semàntica i gràfica. Eixe RE entre parèntesi és un brillant joc d’efectes.
Perquè “(Re)programa Castelló” no és simplement una marca ni és una maniobra publicitària sense contingut: és la plasmació d’una manera de fer, la del BLOC, oberta a la ciutadania, preocupada de les coses menudes que poden fer de la nostra ciutat un lloc millor per a viure. Durant els propers mesos, qualsevol ciutadà o ciutadana podrà fer-nos aplegar propostes, crítiques, queixes, suggeriments, a través de la nova web que estarà operativa a mitjan desembre, www.reprogramacastello.net , o durant sopars, reunions i tertúlies amb els membres de la candidatura, o fent servir el mail, el telèfon, o el facebook. Tot un seguit de possibilitats amb un objectiu ben clar: que la ciutadania tinga una via directa per traslladar les seues necessitats a l’Ajuntament de Castelló.
De tot el procés m’agrada especialment el que hem anomenats Sopars de Propostes, en el qual la gent que formem part de la candidatura compartim taula i conversa amb totes aquelles persones interessades a col·laborar amb la redacció del programa, per fer-lo més plural. El primer sopar ha estat un èxit de gent i de treball, el proper serà el dia 10, i ja en tinc ganes. Perquè tal com jo l’entenc, la política ha de ser bidireccional, de proximitat. Necessite saber que pensa la gent, i no només cada quatre anys. Per això m’agrada tant la política 2.0, les xarxes socials...però també sóc molt epidèrmic.
Necessite tocar la gent a qui represente, mirar-la als ulls. Cal humanitzar la política.
I qui pot vindre als sopars? Qui vulga, només cal que ens telefonen a l’ajuntament. Precisament el que busquem és la pluralitat, no sopar només amb militants o convençuts. No. Pot vindre gent com Maria José, si vol, que diu que llig els meus articles.

O vosté que mai no ens ha votat, aquell que ens va votar fa quatre anys, o algú que votarà per primer colp. A mi m’ajudaria, i crec que ajudaria a Castelló. La ciutat no només necessita un programa, sinó ser reprogramada.


26 de novembre, 2010

"HOMEOPATIA POLÍTICA" - Levante-EMV- 27.11.10


Segons Hahnemann afirmava, l'arrel del mal és espiritual a més de física, i el malestar es manifesta primer amb símptomes emocionals (com ansietat i aversions), passant a ser, si no es tracten a temps, símptomes mentals, conductuals i, finalment, físics. Donat que el procés comença molt abans que apareguen els símptomes físics, es dedueix que els bacteris i els virus han de ser efectes en lloc de causes de la malaltia. Si fa no fa, esta seria l'explicació homeopàtica d'una malaltia.
I la resposta terapèutica és administrar petites dosis de substàncies químiques per a activar les pròpies defenses del nostre organisme i arribar suaument a guarir o millorar les malalties. La teoria de l'homeopatia sosté que els mateixos símptomes que provoca una substància tòxica en una persona sana poden ser curats per un remei preparat amb la mateixa substància tòxica, seguint el principi enunciat com a similia similibus curantur ("el mal es cura amb el seu igual").
I en política? Els símptomes de la malaltia en l'economia local són preocupants. Nul·la capacitat per generar recursos propis, ni que siga per la simplista formula de vendre el patrimoni municipal del sòl, descapitalitzant la ciutat. Impossibilitat manifesta de complir amb els compromisos adquirits als ja rectificats a la baixa, plans d'estabilitat i estalvi, la qual cosa impedeix acudir a la fórmula d'endeutament per finançar les propostes programàtiques. Fracàs obvi en la contenció de la despesa sumptuària, fracàs este per manca de voluntat. L'Alcalde continua convidant a dinar, per exemple, a tots els usuaris de teleassistència. Si l'assistència la prestem per telèfon, no tindria sentit que el dinar també? Vull dir, que si l'alcalde necessita fer el discurset i les fotos promocionals, podrien encomanar el dinar a un xinés (teleassistència) que seria més econòmic.
Però seguint la doctrina homeopàtica, això només són els efectes; la raó profunda, les causes, són unes altres. I s'identifiquen clarament amb les males pràctiques pressupostaries i d'acció de govern. Els contractes de manteniment de la ciutat (neteja viària, recollida de residus, manteniment d'obres, asfaltat...) estan dotats molt per davall de l'import que any rere anys acabem pagant. Això significa modificacions de crèdit i retards en el pagament. I les empreses, coneixedores de la mala praxi, augmenten els preus per compensar els retards. Paguem més del que caldria pels serveis, només perquè el PP necessita fer-nos creure que en el pressupost hi ha uns diners disponibles (quan en realitat sap que acabaran destinant-los a pagar factures fora de contracte) per simular que podran fer coses que després mai no fan. Els bacteris es diuen Moliner, Soler, Amorós, Ribes, Pérez Macián, Masip... i el virus es diu PP.
Vet ací l'arrel del mal espiritual del que parlava Hahnemann. I vet ací els símptomes emocionals als que es referia. Una notòria ansietat en l'equip de govern, que vol que vinguen ja les eleccions municipals amb l'esperança de revalidar majoria i encetar un cicle de quatre anys, que allunyen els horitzons electorals. I volen allunyar-los, perquè saben que cal fer ajustos severs a la seua actuació política i econòmica. Saben que caldrà passar a la cirurgia, amputar despeses, replantejar serveis públics o augmentar de nou les taxes, els impostos i els preus públics. Cirurgia reparadora i no parle d'estètica, parle d'una intervenció molt més profunda. I també se'ls hi nota una aversió, una profunda aversió, als democràtics processos de control que exercim des de l'oposició. Una oposició, la del BLOC, que no saben desarticular, ni desmentir, ni desacreditar, perquè com en privat reconeixen, nosaltres sí que els hi tenim presa la mida. I les crítiques que fem són irrefutables. La diagnosi que hem fet de la malaltia de la gestió econòmica del PP és encertada. I ara, el que toca és curar-la. Curar-la amb un canvi de govern.
O algú pensa seriosament que això és pot curar inoculant (i no busquen accepcions) uns quants virus més del mateix cep? Creuen que amb un regidor més del PP millorarà el cos malalt de l'administració econòmica de la ciutat? No és el moment d'homeopaties, necessitem un un cirurgia. Un trasplantament de poder polític.

25 de novembre, 2010

"INSPECTORS" - Mediterráneo - 25.11.10


La setmana passada vaig referir a La Guillotina, el programa de Pablo Sebastiá a TVCS, una anècdota que s’ha produït tres vegades, almenys que jo recorde amb nitidesa. És la visita al meu despatx d’algunes persones les quals, amb un cert aire misteriós, entren mirant a dreta i esquerra i, després de confirmar la solitud de l’oposició diuen: “mire, yo es que voto al PP, pero me han dicho que usted arregla cosas”. Jo explicava en aquell programa, i també en un recent article, que per un regidor, més encara si està en l’oposició, això és terriblement gratificant. Que et reconeguen com a útil, que t’identifiquen com a part de la solució als seus problemes quotidians és, insistisc, una satisfacció. També ve gent, clar, que no vota al PP. Jo mai no pregunte què voten, però si més no tres vegades han sigut votants de l’actual equip de govern qui han hagut d’acudir al nostre solitari regidor, perquè els 14 poderosos populars estaven massa ocupats venent taulells als bosnians, reclamant que l’AVE arribe 12 minuts abans, o amagant-se davall les pedres per no plantar cara a les misèries inversores del President Camps.
Una amiga d’una associació de veïns m’envia un privat pel facebook per dir-me que l’anècdota havia incomodat tant al PP, que només 72 hores més tard Moliner anuncia un cos d’inspectors per controlar l’estat de la ciutat, en allò que nosaltres hem batejat com “la política de les coses menudes”. La meua amiga em diu: “no poden consentir que sigueu útils el BLOC, et deixaran sense espai.”
Això no és important, el que importa és que gràcies a la nostra pressió, al nostre treball quotidià, a les nostres queixes, per fi el PP anuncia que es preocuparà del manteniment de la ciutat. Set inspectors diuen que tindrem. L’any 2004 vaig proposar al plenari la creació d’eixe cos, amb funcionaris municipals, per controlar el treball de les empreses concessionàries i els desperfectes de la ciutat. El PP va dir que no calia, que de cap manera, que tot estava bé. Ara es veu que ja no està tot tan bé.
Potser el PP es pensa que actuant, encara que siga tard, ens deixa sense espai. Ans al contrari, subratlla la nostra utilitat.
I la gent se'n dóna compte. La meua amiga caba: “fes més entrevistes”.

19 de novembre, 2010

"LA CIUTAT DE L'ESPORT" - Levante-EMV - 20.11.10


Deixem-ho clar, si depén del BLOC no hi haurà Ciutat de les Llengües. Podrem? Sí, podrem si dels nostres regidors depén la majoria municipal, perquè la Generalitat, amb el morro que la caracteritza quan es tracta de Castelló, deixa en mans de l'Ajuntament la redacció dels projectes. En mans i en la caixa, afegiria jo.
I no n'hi haurà, perquè no creiem en la bondat del projecte. Primer, i això no sorprendrà ningú, perquè no volem convertir Castelló en un referent de l'ensenyament del castellà, perquè ens despersonalitza com a valencians. I segon, perquè el projecte és una castanya.
Ho és perquè tot el temps i els sous invertits en panxacontents no ha servit per tindre un mal informe que avale l'anomenat turisme idiomàtic, com no hem tingut un sol suport formal i efectiu de cap institució idiomàtica solvent, o fins i tot d'altres institucions polítiques, més enllà d'una Generalitat en estat de pre-fallida econòmica.
Però a sobre, quan mires el Master Plan (que no van exposar més que a 300 quilòmetres de la ciutat), t'adones que tot és una absoluta enganyifa. El arquitectes imaginen set edificis, dels quals només un es dedicarà a l'ensenyament del castellà. Serà un aulari, però hi haurà també un amfiteatre i una sala d'exposicions. Val a dir, que el que dóna el nom al complexe, i el que li dóna sentit, és el tercer més menut del set edificis projectats.
Una de les edificacions més gran, de 20.000 m2, està destinat a sales recreatives i restaurants. Un altre edifici de 20.000 m2 es destinarà a sales de cinema i espectacles! Però... què ens hem begut l'enteniment? A dos mil metres mal comptats hi ha uns multicines que el dia menys pensat tancaran la porta per falta de públic! Parle de l'espantós edifici que es va construir al recinte portuari i que anava a portar centenars i centenars de persones al Grau a vore a Harrison Ford i Harry Potter. Un desgavell, una ruïna, un altre error per manca de previsió.
La resta són pisos per estudiants, un mini centre esportiu, hotels, un altre planter d'empreses, i un camp de golf. Un camp de golf al costat del camp de golf del Pinar! Supose que si el fan, finiquitaran la concessió del del Pinar, i retornaran al poble de Castelló, legitim propietari, la integritat del Pinar.
També plantegen un altre centre de convencions. No estan bé, definitivament, esta gent que ens governa no està bé. Son uns incompetents. Tenim un auditori a mig gas, tenim més sales polifuncionals a la ciutat, tenim hotels, que també batallen per dur congressos a les seues pròpies instal·lacions, tenim anunciat el gran centre de Calatrava, en el qual cabran tots els congressos fets a Castelló els darrers dos anys, més tres creuers d'anglesos, més un sopar d'homenatge a Carlos Fabra, i encara sobrarà lloc. I volen fer un altre centre de convencions!
Nosaltres creiem en el turisme com a font de creació de riquesa. Font d'ingressos, i també de creació de llocs de treball. Creiem en la necessitat de desenvolupar urbanísticament el solar que ara ocupa l'aeròdrom, i fer-ho d'una forma sostenible, socialment, econòmicament i mediambiental. Per això vam proposar, i mantenim, que la millor destinació és un gran centre d'alt rendiment esportiu, associat a la nova facultat de Ciències de la Salut de la Jaume I. Amb dotacions esportives de qualitat i multidisciplinars, que situen les instal·lacions com a destí preferent de campionats internacionals de primer ordre, i d'estades de clubs i federacions. L'actual camp de tir podria mantindre's i associar-se a la nova “Vila esportiva”, signar convenis de col·laboració amb el Club de Golf, adecentar la desembocadura del riu, i convertir el conjunt en un pol d'atracció d'esportistes professionals i competicions que arrosseguen milers d'aficionats i familiars que han de pernoctar a la ciutat.
La pròpia regidoria de Turisme assumeix que res no ha generat més estades, ni ha dinamitzat més els hotels locals, que el turisme associat a les diferents activitats esportives organitzades a la ciutat. Per això també entenem la necessitat de noves instal·lacions hoteleres al recinte. Hotels amb la volumetria adequada al privilegiat entorn. L'esport és un llenguatge universal que vinculat al nom de Castelló el converteix en destí turístic preferent.
L'esport associarà a la ciutat valors com ara salut, esperit d'equip i de superació, sana competició i un llarg etcètera. Sense oblidar la projecció internacional que donaria a la ciutat. Qualsevol competició de nivell mitjà té més repercussió mediàtica local i internacional, que 26 promocions de japonesos bevent sangria i repetint com autòmats “el perro de San Roque no tiene rabo, porqué Javier Moliner, lo ha disecado”.

16 de novembre, 2010

"MÀRQUETING COM A DISTRACCIÓ" - Mediterráneo - 17.11.10


Com va avançar el “Catalejo”, esta setmana passada vaig tindre l’oportunitat d’actuar com a convidat en una classe de màrqueting polític a la nostra Universitat. Davant un auditori de més de 30 alumnes vaig explicar durant 50 minuts quina és la política comunicativa del Grup Municipal del BLOC, i
després, durant una hora, em van fer preguntes. Confie en que els hi resultés tan interessant com a mi. Sovint s’aprén més de les preguntes que de les respostes. Si més no a mi m’ho sembla.
Ni vaig tindre el temps, ni segurament el valor per posar damunt la taula una frase que tenia una part de veritat i un molt de provocació. “El màrqueting polític –els hi volia haver dit- posa en perill la democràcia”. I ara que ja ho he dit, rebaixe el to. No és exactament que pose en perill el sistema, però sí que és cert que una bona campanya de màrqueting, un bon suport publicitari, un eslògan encertat, una grafisme acurat, pot convertir en atractiu un candidat mediocre, o un mal programa. Es corre el risc, immens tal com jo ho veig, que compte més el com es ven que el que es ven.
Al cap i a la fi, el màrqueting ja és ben bé això, embolicar una idea (que pot ser ximple), en paper de cel·lofana.
Posaré un exemple menor. És ben sabut que el BLOC va considerar que el TRAM no havia de creuar el Parc Ribalta, bàsicament perquè tècnicament no calia. I malgrat les mentides del PP, el BLOC sí, i només el BLOC, pot posar sobre la taula queixes al llarg dels darrers quinze anys pel mal estat del passeig de terra. Nosaltres defensàvem que s’arreglés amb independència del TRAM, i fins i tot abans que es parlés del TRAM.
Ara el PP està en plena campanya de netejar-li la cara a la malifeta. Els regidors entrevistats pels mitjans trien el passeig per fer-se la foto; alguns tenen la foto del traçat al perfil de facebook; i, tots, es passen el dia dient que ha quedat bonic. Però el debat no és si és bonic o lleig. El debat és si calia que el Parc quedés trencat pel pas del TRAM. I això, encara no es veu, perquè el TRAM porta anys de retard. Anys. Però el PP hàbilment vol que discutim sobre si és bonic. I alguns piquen.


14 de novembre, 2010

"LES COSES MENUDES"- Levante-EMV-14.11.10
















Amb una freqüència i reiteració que no pot ser més que filla d'una decisió estratègica, tots els que opinen en el PP (articles en els diaris, columnes en les ràdios, xarxes socials, barres de bars, claustres d'institut, tallers de taxidèrmia i funiculars) repeteixen com paparres que tot el que fa el govern central són cortines de fum per distraure'ns del més important: que no saben resoldre la crisi econòmica.
La llei que va fer el PP diu que els pares i mares poden decidir l'ordre dels cognoms de la seua descendència. Però en cas de desacord, preval el patern. Com això no sembla especialment justificable en una societat que busca la paritat, el govern regula que en els casos (poquíssims, segons el Registre Civil) on pare i mare no es posen d'acord, la prevalència no té perquè estar vinculada als genitals, i proposa l'ordre alfabètic. Què has dit! El PP ix en tromba dient que ara no és el moment i que és una cortina de fum.
Modifiquen la llei sobre el tabac (per cert, fotent als empresaris que es van creure que invertint i fent reformes tindrien el problema resolt), el PP ix dient que és una cortina de... sí, ells diuen que és una cortina de fum, tot i que la llei pretén que hi haja menys fum. Fum, val a dir que no n'hi hauria si el govern deixés de vendre tabac.
Tant se val el que siga, ja pot fer o dir el que vulga el govern central, que el PP dirà que són maniobres per distreure la gent, i per ocultar que no saben com enfrontar-se a una crisi econòmica que ens té a tothom garratibat.
Esperava que la setmana passada algú digués que tot això dels tres campionats del món de motos també era una maniobra de distracció perquè la gent no pensés en com són d'inútils al Govern. Exagere? No. Quan la selecció espanyola va guanyar el mundial, vaig sentir a més d'un destacat popular dir que a Zapatero totes li ponien, i que l'alegria (i l'exaltació nacional) no era completa, perquè això beneficiava al Govern. Grrrr, quina ràbia els hi fa.
Però ben mirat, potser no és només estratègia, potser és que al PP les “coses menudes”, les que resolen xicotets problemes quotidians, les que amplien drets socials, les que milloren les condicions de vida de la ciutadania, no els interessen. Només cal vore la gestió del govern local ací a Castelló.
L'Alcalde ocupa més temps en reivindicar una millora de 15 minuts per arribar a Madrid que en explicar com és que cada setmana hi ha un TRAM espatllat i es substituït per un autobús. TRAM, per cert, del model que contamina en la part del trajecte que no gasta trole, perquè el fantàstics vehicles que ens van anunciar amb bateria elèctrica, ni estan ni se'ls espera.
El Vicealcalde i el Vice del Vicealcalde, estant en plena campanya de promoció dels usos públics de la ceràmica. Lloses intel·ligents que ens detecten i fan que el roig del semàfor madure, revestiments ceràmics que capten la llum solar (al Palau de la Festa s'ha hagut de modificar el projecte perquè la cosa no funcionava) i no sé quantes coses més. Bé està, jo no me'n queixe. El que em preocupa és que a Castelló tenim voreres impracticables pel seu estat d'abandó (Avda. Lledó, Ronda Vinatea, Gran Via, Blasco Ibañez i un llarg etc), i seria un lloc ideal per posar ceràmica local.
Es queixa, i amb raó, la Tinent d'Alcalde del Grau, que Correus no presta bon servei a la Marjaleria, però obvien que Correus va deixar de prestar servei a l'Ajuntament perquè no pagàvem! Ara ens ho fa una “Entidad Colaboradora”.
El responsable d'Hisenda remuga la mateixa setmana que ens puja impostos, taxes i preus públics, que el Govern Central puja el preu de la llum. La llum és això que circula per cables. Cables que es podien trobar pelats i sense protecció, a l'altura d'un drama, en el Passatge Pintor Agost, fins que el BLOC ho va denunciar. Allà i en no poques faroles i obres disseminades pel terme municipal.
Es passeja l'Alcalde i el seu equip per la vora del riu, on no sé qui es va deixar les espardenyes, per queixar-se de que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no recull les canyes, ni neteja el llit, la qual cosa podria crear problemes d'inundacions. Però no explica que les clavegueres i embornals de l'Avinguda de Vall d'Uixó són d'atrezzo, que no estan connectats a la xarxa d'aigües pluvials, que són de mentida! La qual cosa explica que quan plou la zona s'inunde. I se me'n fot que el problema siga la zona d'afecció de la via, que ho resolguen amb el Ministeri ja!

Estos dels PP es queixen d'allò que titllen de maniobres de distracció, i que en realitat són les accions quotidianes de govern, justament aquelles que ells negligeixen a Castelló. Doncs a mi em preocupen les “coses grans”, però m'ocupen “les coses menudes”.

11 de novembre, 2010

"SÓC UNA CABRA" - Mediterráneo - 11.11.10


Hola, sóc una cabra, o potser hauria de dir que ho vaig ser. La meua vida no ha estat gens senzilla. De les quatre branques de la meua família, dues estan ja extintes, i les altres dues estem en perill d'extinció. El besavi, l’avia, dos cosins, una germana, milers de parents i amics, han mort sota el pim-pam-pum de les escopetes. Al pare el van matar a Castella, només en volien les banyes Ens van dir que el seu crani pelat està ara a un bar de caçadors, prop de Sòria.
A mi em va matar Ricardo Medem. Un caçador professional. Ni tan sols volia la meua pell, de fet la pell és l’únic que em queda. M’han dissecat. Ara tinc el cor de palla com l’espantaocells del Mag d’Oz. I tinc els ulls de vidre, com vidriosos van quedar els de la mare, immòbils, cecs, freds, en vorem caure morta. El caçador sense ànima em va dissecar. Així les coses, ja no em quedava més que esperar una miqueta de tranquil·litat per l’eternitat arnada a la que he estat condemnada sense culpa alguna.
Però el col·leccionista de cadàvers em va llogar junt a mitja dotzena de congèneres, amb un grapat de gossos de cacera, i algun altre animalot també víctima d’un esport que no entenc i de la cobdícia del caçador. Em va llogar per 100.000 € per ser exposada en una cosa que pomposament van batejar com Ficonatura, quan no era més que un tanatori amb olor de naftalina al vestíbul de l’Auditori.
Moliner, que també caça, fins i tot animals, va tancar el negoci. Dos anys, i després passaríem a formar part d’un museu al solar de l’antic mercat del dilluns. Allà on es venien ofertes i restes de sèrie!
Fa un parell d’anys que mentre esperem la discutible dignitat del Museu, vivim tapades amb mantes velles i plàstics bruts en un magatzem dels afores. Ara Moliner diu que no sap quan es farà el Museu, i que si es fa no sap com serà I jo em pregunte perquè s’ha gastat tans diners per tindrem amagada. Per què no em tornen a la Fundació Natura que és la meua propietària? Si més no, estaria amb la família. No entenc alguns polítics, i després diuen que qui està com una cabra sóc jo.

05 de novembre, 2010

"LA BONA VOLUNTAT" - Levante.EMV- 06.10.11





















Em trobe a la porta de l'Ajuntament al representant de la Federació Coordinadora d'Entitats Ciutadanes de Castelló, que vénen de fer una roda de premsa. Han presentat una guia sobre la correcta utilització dels contenidors de residus sòlids i reciclatge.
Trobe que és una iniciativa interessant, i necessària, i trobe, a més a més, que esta sí que és una de les funcions de les associacions veinals, ajudar a concienciar a la ciutadania de la necessitat de fer bon ús dels serveis públics.
En el cas de la recollida de fem, és d'una obvietat esgarrifosa que massa gent no en fa bon ús. Més enllà que encara hi haja moltes unitats familiars que no reciclen, o que reciclen de forma molt deficient, que encara és pitjor: és tristament notori el costum d'alguns de baixar la bossa de les escombreries sense respectar els horaris establerts.
Veus gent que a les 8.30 del matí porta els fills a l'escola i amb tota la incívica naturalitat, aprofiten per tirar la bossa al contenidor. Això abans no passava. Eixa mateixa persona, quan no hi havia contenidors i es deixaven les bosses a la porta de casa, la baixava en l'horari establert. Era francament estrany trobar una bossa a les 12 del migdia, al portal de cap carrer. Ara, en canvi, el que havia de ser un avantatge higiènic per la ciutat, s'ha convertit en l'excusa per trencar amb els hàbits correctes i per que moltes families baixen el fem fora de l'horari establert. I l'horari no és un caprici. Els contenidors plens tot el dia signifiquen d'una banda, olors (especialment quan la calor apreta) per tot el carrer i, d'altra, la impossibilitat de l'empresa concessionària de netejar els contenidors. La màquina d'aigua i desinfectant només pot funcionar en els buits, no en els plens.
Com hem arribat a eixa deixadesa? Com i per què hem deixat de respectar els horaris establerts? No ho sé, però tinc una teoria que deixa malament el mascle de l'espècie. Sovint baixar el fem (el contrari que fa l'Ajuntament amb els impostos) és l'única aportació a la feina domèstica que fan els més troglodites dels meus companys de gènere, i em puc imaginar que quan la dona li diu: “Tico, baixa el fem”, ell que ja du les pantumfles li contesta “Ara? Ja el baixaré demà quan vaja a l'oficina”.
Això abans no passava, perquè si tenies el fem a la porta abans o després de l'hora regulada et fotien una multa, ara... ara ves a saber de quina finca són les bosses de dins del contenidor!
La bona voluntat de l'Ajuntament i l'empresa és obvia, però el mal ús que alguns en fan és notòria.
I parlant de bona voluntat, els veïns amb els que em vaig trobar em van dir: “Ho hem fet en quatre llengües. Castellà, valencià, romanés i àrab”. I a mi em va semblar d'allò més bé. Em van donar un grapat de guies de les publicades i ens vam acomiadar.
Mirant-los a l'ascensor vaig descobrir que possiblement els hauríen fet en quatre llengües, però que tots els que m'havien doant a mi eren només en castellà. Deu ser casualitat, però el cert és que em va fer pensar en quin serà el sistema de distribució. Quatre per bústia? En funció del nom de la bústia? Ho deixaran a les tienences d'alcaldia de forma que no arribarà ni al 12% de la població que són els qui acudeixen de tant en tant a les dependències?
La guia té quatre fulls. Una portada amb fotos, l'altra cara amb un pròleg del President de COASVECA, un full amb una salutació de l'alcalde, i per l'altra cara un full amb una salutació del regidor delegat. Hem arribat a la meitat de la guia i encara no han dit res. Dediquen 3 de les 8 cares de la guia per dir què es pot posar en cada contenidor, i la contraportada a la publicitat de totes les institucions que paguen la publicació. De 8 planes, 3 en parlen de reciclatge, cinc són publicitat política o institucional.
Està editat en altíssima qualitat, a tot color, amb fotos de totes les persones al·ludides i d'algun contenidor. En paper setinat i no reciclat. A sobre, va grapat, amb la qual cosa, o treus la grapa abans de llençar-ho al contenidor, o tampoc no és reciclable. No és reciclat, no és fàcil de reciclar. I la profussió de tintes fa que siga mediambientalment més costos.
Òbviament, Alberto Fabra no es reciclable, i a Gonzalo Romero ja el van reciclar el 2007.
Així que... el lema que apareix en portada “Cuidar el medioambiente es cosa de todos”, sembla que no els afecta a ells. Una llàstima, perquè hi havia bona voluntat.

03 de novembre, 2010

"LLUMINÀRIES I IL·LUMINATS" - Mediterráneo - 04.11.10


El centre de la ciutat ha anat remodelant-se els darrers anys. Al carrer de Colom li va tocar fa ja alguns anys amb l’excusa, o la promesa, que en breu hi passaria un animal mitològic que encara ningú no ha vist. L’animaló es diu TRAM i els seus apologistes diuen que resol tots els problemes de trànsit haguts i per haver. El cert és, però, que la major part de les ciutats que creen un nou sistema de transport públic de via reservada optenpel renovat i clàssic tramvia. A Castelló no. No hi ha diners per un transport de veritat, Camps ens condemna al tren de la bruixa.
El cas és que amb eixa o altra excusa el carrer de Colom va ser renovat, llambordes roges, algunes plantetes a les portes dels comerços... però quedava pendent canviar les lluminàries. El carrer l’il·luminaven antics fanals que casaven més amb una carretera comarcal que amb un carrer cèntric amb cert valor arquitectònic. A l’Ajuntament es va decidir canviar-les per fanals de ferro forjat, d’aquells recargolats, amb una certa pàtina d’antigor. Molt més bonics, sens dubte que els que hi havia, i sobretot, més adients amb l’entorn. I de la família de les que hi ha als carrers veïns. Un encert amb càrrec al Pla Confiança.
PP i PSOE, Govern i Consell, apadrinen Plans especials d’obres per als municipis, incapaços com són de resoldre d’un colp per sempre el finançament municipal. I eixos plans arriben amb unes urgències que fa que els projectes manquen de detalls. Puc intuir que este concret diria “substituir els 11 o 15 punts de llum del Carrer de Colom, pel nou model “comesdiga”. I això va fer l’empresa concessionària. Però clar, els antics fanals estaven a l’alçada d’un quart pis. Correcte per al seu disseny, però els actuals allà dalt ni se’ls veu ni fan llum suficient. Ha calgut baixar-los. Fer i desfer. L’empresa no és culpable, però algú ha de pagar 4 metres de cable per fanal, més la mà d’obra de refer el que es va fer malament. Qui ho paga? Vostés amb els impostos que els hi puja el PP. Com? Ja ho vorem, dotació pressupostària no n’hi ha.
Més factures fora de contracte o, el que és pitjor, els hi deixaran engreixar la factura d’un altra obra, per tapar la cagada. Il·luminats!

29 d’octubre, 2010

"PASSATGERS AL TREN!" - Levante-EMV- 30.10.10


Això diu que anàven en un tren un Ministre, un Conseller i un Alcalde... La història que m'apreste a explicar, podria ben bé començar així, perquè els personatges són els que són i la història va de trens i maquinetes que volen, xim pum, tracatà, no sé si de Castelló a Almassora, però si de la UJI al Corte Inglés.
Va el Ministre i diu que l'AVE arribarà en una data concreta, i va l'Alcade i diu que no s'ho creu. Va el Ministre i diu que les obres es faran amb finançament mixte públic-privat, i va l'Alcalde i diu que no li sembla bé. Això té especial gràcia, perquè el socialista (de natural intervencionistes ells) proposa l'entrada del capital privat en una infraestructura pública d'indiscutible importància estratègica, i el popular (que van de liberals per la vida) exigeix que es faça amb capital públic. Si tu dius blanc, jo negre, si tu dius negre, jo blanc. Com si el món fos binari, sense matisos, sense colors.
Després ve el Conseller i diu que no té ni idea de quan s'acabaran les obres del TRAM, que no pot donar data ni per aproximació, i l'Alcalde calla, acotxa el cap. I el mateix Conseller va i diu, que el finançament del TRAM serà mixte, públic i privat. I va l'Alcalde i calla i acotxa el cap.
Com l'Alcalde és pito, se'n va a Madrid a intentar convencer al Ministre que s'han de posar trens llançadera entre Castelló i València, que estalvien dotze minuts mal comptats, per anar a Madrid. Que com és ben sabut, és el melic del món. No he vist a l'Alcalde acompanyar eixa reivindicació d'unes xifres que expliquen el número de ciutadans de Castelló que van diariament a Madrid.
Com qui inventa l'estratègia reivindicativa de l'Alcalde no té senderi ni trellat, fa que l'Alcalde torne de Madrid amb les mans buides. Per dissimular expliquen que “ha conseguido que el Ministro estudie su propuesta”, i un, clar, es pregunta, si quan el Ministre dóna una data d'arribada de l'AVE a Castelló no se'l creuen, per quins set sous ens l'hauríem de creure quan diu que estudiarà això dels trens llançadera? Tot plegat, ben estúpid.
Insulta la intel·ligència sentir l'Alcalde reclamar trens per fer el trajecte Castelló-València, que té rodalia amb freqüència regular de 30 minuts!!! I insulta més la intel·ligencia vore com calla l'Alcalde davant el Conseller i no li reclama rodalia que ens comunique amb Vinaròs i Benicarló, en un trajecte on només hi ha dos trens al dia, i en l'única zona del País Valencià on no hi ha un sol pam de via de Ferrocarrils de la Generalitat.
Esta setmana hem assistit a un picabaralles públic entre l'Alcalde, el portaveu socialista, i el Subdelegat. Que si podrem anar a Madrid més ràpid, que si tu no reclames el TRAM, que si abans vindrà l'AVE que el Panderolo eixe, que si l'AVE no és un AVE de veritat, que si el TRAM no sé sap si es carn o peix, que si, que si, que no, que no. I ahir mateix l'Alcalde tornava a convocar una d'eixes cimeres d'Alcaldes que serveixen per eixir a la portada dels diaris, i per demostrar que ningú no els hi fa cas. Un altre exit del cap pensant estratègic del PP local!
Però saben el més greu què és? Que tot això té ben poca importància. El Sr. Alcalde barallant-se per guanyar deu minuts per anar a Madrid, quan el que reclama l'economia local és l'AVE que connecte Algesires amb més enllà dels Pirineus. No cal més que vore les xifres de passatgers que van diariament de Castelló a València, i els que van de Castelló a Barcelona.
Vore els primeres espases (i alguna Maki Navaja) dels dos partits més grans, barallant-se per un tren que no és el que més urgeix fot pena. I a sobre, com diuen els castellans, “la casa sin barrer”.
La ciutat més bruta que mai, les rates passejant-se pel terme sense por a ser atropellades per un inexistent TRAM, les boreres mal conservades, les palmeres recient plantades morint-se de nou, el mobiliari urbà deteriorat, els contenidors
de selectiva sense buidar-se amb freqüència suficient, i tot mentre els impostos pugen.
Això sí, tot el dia discutint sobre allò que no tenim competències. Passatgers al tren, que venen eleccions.