"QUARTS DE NOU" Llibret de la gaiata 8 Portal de l'Om

Eren quarts de nou del matí, quan Martí va entrar a l’habitació de Lledó.
-Au nena alça’t que es fa tard.
-Però si hui no hi ha col·le -remugà la tèbia veu endormiscada-
-Ja ho sé, rateta, però és tard.
Martí va començar a vestir a la xiqueta mentre li preguntava:
-I a l’escola ja vos han ensenyat què celebrem hui?
-El 25 d’abril. La festa nacional –va dir Lledó més eixerida del que els seus ullets demostraven-
-I saps què va passar un 25 d’abril?
-Sí! Que a Almansa vam guanyar als castellans! –sentencià-
El 25 d’abril del 2007 era un dia complicat per Martí. Es commemorava el tercer centenari de la victòria contra els borbons. A l’Ajuntament, del que Martí n’era regidor, s’havia preparat una recepció oficial. Venia la Presidenta, el Conseller en Cap i la practica totalitat dels Consellers. Passarien tot el matí a Castelló, on s’inauguraria la restauració de la Torre dels Alçaments. Per la vesprada,a València, com tots els anys, hi hauria una desfilada militar de les forces de l’OTAN, de la que l’exèrcit valencià formava part.
Feia dos anys que Castella havia aconseguit ser membre de la Unió Europea, i enguany per primera volta, tropes castellanes desfilarien per territori valencià.
Esta invitació feta pel Govern valencià, no havia estat absenta de polèmica. Les relacions amb els veïns de ponent mai no havien estat senzilles. A sobre, amb les ajudes a la cohesió que ara rebia Castella de les institucions europees, la sensació de molt valencians era que els impostos pagats, anaven a casa dels veïns més incòmodes històricament. I això no agradava a tothom.
D’altra banda, el cos de Maulets, la policia nacional valenciana, estava sobre alerta pels possibles aldarulls que pogueren organitzar grupuscles del Moviment Ibèric. A l’Ajuntament tenien un representant, en Víctor García, i tot i que no representaven socialment un percentatge massa elevat (de fet no tenien representació al parlament nacional per no arribar al 5%), tenien una important capacitat de fer soroll.
Fa alguns anys, fins i tot havien organitzat un grup armat anomenat Iberia Una, que s’havia diluït fruit de la pressió policial i de la manca de recolzament popular. Ara la cosa estava més tranquil·la, afortunadament, però era el tercer centenari de la Batalla d’Almansa, el fet d’armes més destacat del Regne de València, una república des de feia més de seixanta anys, i això era una efemèride massa assenyalada com per deixar-la passar. S’ensumava preocupació en l’ambient polític.
Martí va deixar Lledó desdejunant, es va acomiadar de Laia, la seua dona, i del fill gran, en Bernat.
-Vos espere a la recepció a l’Ajutament. Un bes. Adéu.

Pocs minuts més tard Martí entrava al despatx de l’Alcalde, en Jordi Sangüesa. Tots dos formaven part del Partit Progressista, i des de feia dues legislatures governaven amb una solida majoria, una majoria del mateix color polític que el Govern Nacional.
-Passa Martí.
-Com va alcalde? Tenim novetats de València? Ahir per la nit vaig parlar amb Antoni Pitarch de Vila-real, el problema amb la representació dels Socarrats ja està resolt. Este Pitarch és un figura.
-Bé. No, no hi ha res de nou. M’ha telefonat el Conseller Huguet. La comitiva ha eixit de València fa 10 minuts –va dir Sangüesa amb cara de preocupació-
-Et veig capficat.
-No m’acabe de refiar dels conservadors.
-Què han fet ara?
-Res. I m’escama. Crida al Jordi i que com portaveu t’assegure que estaran a la recepció i que acudiran a l’acte de la Torre dels Alçaments. No vull sorpreses.
-D’acord Alcalde. I amb García que fem?
-Amb eixe? Amb eixe no hi ha res a fer. El millor que pot passar és que no vinga.
Els conservadors van acudir a l’acte institucional. García no. La Molt Honorable Presidenta va fer una breu intervenció, i tots plegats, en formació oficial van acudir a la Torre dels Alçaments.
-Has vist Presidenta? La restauració de la Torre ha quedat d’allò més bé.
-Cert. Enhorabona Alcalde. Hem de mantenir viu el patrimoni històric del nostre país. És important tindre estos referents.
-I tant! Imaginat que fa 300 anys haguérem perdut la Batalla d’Almansa, que hagueren guanyat els Ibèrics estos seguidors dels Borbons! Ens haguera costat tant com als castellans entrar a l’Unió Europea, i en esta plaça, en lloc de la Torre, ara hi hauria un aparcament soterrani.
Van riure per l’absurd de l’ocurrència.
La Presidenta va prendre la paraula, i ho feu recordant la Glossa de 1922, del històric patriota Carles Salvador:
"Quan es representa la pàtria per tres germanes bessones, a València la fan major quan en veritat és la mitjana. La major és Castelló.
La major perquè fou la primera que conquerí el Rei En Jaume; i la major per la seua valencianitat del renaixement actual.
…
Primer Castelló, després València, després Alacant.
La forta, la banal, la dormida."
Els forts aplaudiments, van ser trencats per un crit de por…

-¡Papa, papa!
-¿Que te pasa? Venga, no es nada sigue durmiendo que son las cuatro de la madrugada y nañana hay cole.
-Es que he tenido una ucronía.
-Pesadilla, cariño, se llama pesadilla. Venga duermete.
-¿Me queda mucho rato para dormir papa?
-Tranquila Lidón, aún puedes dormir 300 años más. Yo estaré vigilando para que nadie te asuste.
-Claro papi, como eres concejal. Buenas noches.

LA GAIATA 8 PORTAL DE L'OM, HA GUANYAT BEN MERESCUDAMENT EL PRIMER PREMI DE LLIBRETS PER LA SEUA APORTACIÓ A LA NORMALITZACIÓ LINGÜISTICA. MODESTAMENT EM SENTO COPARTICEP DE L'ÈXIT PER HAVER-HI PUBLICAT ESTE ARTICLE.

FELICITATS A LA GENT DE LA 8 PEL TREBALL BEN FET.

"EL DEBAT". Mediterráeno. 28.02.08

Estos dies entre colla i traca, sents la gent parlar del debat per antonomàsia. Vas al Sopar de Colles (per cert, gràcies per rebre’ns tan amablement malgrat el retard) després de la desfilada alternativa de gaiates, i la gent es posiciona sobre el debat. En eixos àgapes que ens preparen els mitjans de comunicació, entre vinet (cada any són més bons els vins valencians), bona cosa de pernil, formatge, croquetes i algun tramús per dissimular, la gent continua parlant del debat. Uns creuen que tot plegat va ser massa llarg i tinc la sensació que la majoria de la gent és del pensar que no hi van haver idees noves, que era el mateix de sempre. Ara això, ara allò. Cada ú ensenyant el que millor sap fer, actuant per al seu públic convençut. “Lent” diuen alguns. Els que van al bous diuen la seua abans de marxar, els que no hi van es queden parlar-ne. Els que saben del llim de les olles, els sabuts, diuen que s’ha de replantejar el format, que això no convenç ningú, i que si continuem així, la gent al final donarà l’esquena. Jo crec que no.
Si ho volen saber, la meua opinió és que es tracta d’una discussió estèril, d’un debat recurrent. No hi ha un format millor. Se l’hi pot donar una miqueta més de ritme, potenciar esta secció o aquella. Però no li pots dir a Tirig que no baixe, a Sorita que vinguen la meitat, als Moros que passen corrent i als Templers que facen les paus. I només hi ha una forma de cantar el Pregó. Qui s’ha d’entendre ja s’ha entés.
Ja ho hauran endevinat. Parle del debat anual sobre la durada del Pregó. D’altres parlen del debat de Zapatero i Rajoy. Ells mateixos. Jo faig vacances. Són les festes del meu poble.

"UFF! MAGDALENA!" Levante-EMV. 23.02.08

La Magdalena és emotiva, divertida, enriquidora, però és sobretot, cansada. O se'm fa cansada a mi. Es que com ara sóc regidor, això que diuen una autoritat (més o menys) competent, vaig a molts actes.
És un avantatge i un privilegi, ho reconec i no me'n queixe gens ni mica. Vull dir que puc assistir en primera fila a alguns actes que m'agraden especialment com el dels Cavallers a la plaça de Na Violant, o l'entrega de premis a les gaiates i llibrets de la plaça Major. També em guarden una canya xula de la Borrassa, encara que el meu amic Fernando Renau me la guardaria igual si no fos regidor. I tinc un lloc mitjanament reservat en la Romeria, entre colzades de Ministres destituïts, Diputats dimitits, cunyats d'una senyora que coneix al regidor de no se què, i l'amiga de tota la vida d'aquell que va ser Diputat Provincial i que ara té una sabateria. Personalment fa anys que puge del Grau, pel camí de la Pedrera, és una romeria menys urbana i m'estalvie la visita a la Cocatedral, que estic molt disgustat amb la cúria. Veig el Pregó i el Pregó infantil en tribuna, i menge pastissets de moniato amb les dametes de la ciutat, una de les experiències més gratificants de les festes. Entre dins del recinte de mascletades, ben prop del soroll. Una mascletada és bona si quan s'acaba m'he de pujar els mitjons. És el meu criteri.
Però clar, regidor ho seré un temps i castellonenc sempre, així que des del primer any compatibilitze la Magdalena del regidor Nomdedéu, amb la del castellonero Enric. I això vol dir hores de festa a la meua colla, i a les dels altres, sopars amb els amics, cervesetes i cacaus a l'Ovella Negra (color brusa), torn de barra al ja tradicional concert del BLOC JOVE, fer de traductor amb els nostres agermanats col·legues de Chatelerrault (enguany igual m'escaquege que crec que Vicent Sales, regidor del ram, estudia francés), i alguna ressaca antològica. Culpa dels tramussos, no creguen.
I tot plegat, cansa. Però per orgull de genealogia preferisc cansar-me en saragüells, que anar a esquiar vestit de Borja Mari.

"JA EL MOMENT ÉS ARRIBAT. CAL UN AGRAÏMENT ALS QUE FAN POSSIBLES LES FESTES." Crònica. 22.02.08

Les festes fundacionals són una cita llargament esperada. És la setmana de recuperar les tradicions (fins i tot es pot sentir a l'Alcalde parlar valencià en la intimitat), de retre homenatge als orígens de la nostra ciutat, i és també una setmana de diversió. La Magdalena significa desenes de milers de persones movent-se per la ciutat, del Pregó a la Romeria, del "Mesón" a la revetla, de l'Encesa a visita de la Reina al sector, de la mascletada al Magdalena Circus, de les Colles al Magdalena Vitol... I la ciutat esdevé un caos ben organitzat. I tot això només és possible gràcies a la gent que treballa sense descans. La Junta de Festes, la Policia Local, els Bombers, Protecció Civil, SAMUR, la banda de música, les brigades municipals, els ordenances, les empreses concessionàries de serveis públics i algú que oblide. A tots gràcies.

"ULLS D'ADOLESCENT" Mediterráneo. 18.02.08

El meu nebot Paco se’m queixa pel Messenger, que les xiques juguen amb ells. Aprofitant que no tinc webcam, somric. És el joc de sempre, i potser ara s’han invertit els papers. És possible que siguen ara elles les que juguen, com abans eren ells. No ho sé. Però vore un home perdre el cap per una dona és tan antic com la història. Ja li va passar a Holofrenes a mans de Judith, i fins i tot aquell trist episodi, ens deixà la fantàstica “Betúlia liberata” de Mozart.
Imagine que el motiu de preocupació del meu nebot, deu ser una d’eixes xiqüeles que viuen l’edat del ferro. És a dir, eixa incerta i confusa edat en la que les xiquetes canvien en només tres mesos, una aparatosa ortodòncia, per un pírcing a la llengua, que perpetua les dificultats fonètiques. A alguns els hi semblarà banal. No ho és. Les coses que d’esta generació no entenc, s’assemblen tant a les que els meus pares no entenien de la meua, que no puc evitar recordar allò de “se tutto deve rimanere com’è, è necessario che tutto cambi...” que Giuseppe Tomassi di Lampedusa va posar en boca de Burt Lancaster en “Il Gattopardo”. Perquè tot sembla haver canviat molt, les relacions adults-joves, dones-homes... però ben mirat, ha avançat més la ciència que la consciència. Quina llàstima que els prejudicis ens impedisquen descobrir sovint el fons de les coses. I això val tant per als amors adolescents, com per als conflictes generacionals, com per l’opinió dels adversaris polítics. Els ulls innocents amb els que descobreixen l’amor tot una generació, serien ben útils en el saló de plens municipal, si serviren per mirar sense prejudicis el que els uns ens diem als altres.

(Per la Sara que ho sap tot de l'Edat de Ferro, i per la Maria que ho sap tot del seu país d'Italia)

"cuéntame..."

http://www.atlatl.com.mx/youtube/viewvideo.php?id=egNzRiUrnZs

novetas literaries

En qüestions literàries, com en quasi tot, els gustos són per a divergir. Ara i ací no és moment ni lloc per donar la meua opinió com lector sobre Ferran Torrent. Com militant del BLOC, i a diferència d’alguns companys i companyes, que els hi semblava divertida, a mi, la trilogia que poc veladament dedicava al meu partit, em resulta francament desafortunada. Potser perquè molts dels nostres adversaris (i això no és culpa directa de Torrent) la prengueren com la seua bíblia, i l’han usat durant anys per criticar-nos severament, tot acusant-nos de fer en la realitat, allò que passa a la ficció litetrària.
Ara Torrent anuncia un nou llibre, que du per títol “Només socis”.

És una seqüela dels tres anteriors?

75.000 VISITES!

El passat sis de setembre este bloc arribava a les 50.000 visites, i ho vam celebrar brindant. Hui arribarem a les 75.000. En cinc mesos i pocs dies, 25.000 visites. Moltes, moltes visites. Moltes, moltes gràcies.
Brindem de nou!

"A QUE VA VINDRE FONT DE MORA? SI TINGUERA VERGONYA VINDRIA A DEMANAR PERDÓ". Crònica. 15.02.08

El col·legi nº 4 del Grau servirà per desdoblar El Cano. No crea places escolars. Els col·legis 30 i 32 (Pau Lledó i Gran Via), serviran per eliminar dos dels tres que malviuen a l'EOI. Tampoc no creen cap plaça nova. El Districte 5, també a l'EOI, es quedarà en la zona. Té una línia i ja té població escolar, tampoc n'oferirà més. El Bernat Artola, s'ha de fer nou. Provisionalment faran aules prefabricades que s'instal·laran a un solar pròxim, on hi ha previst un Institut, que per culpa d'això es retardarà encara més. És la zona on es va construir la Ciutat de la Justícia sobre un solar escolar. La Conselleria va dir que no feien falta més places. El col·legi Benadressa té al·luminòsi, s'ha de fer nou. Les zones de l'Avinguda València i PAU Gumbau, de creixement indiscutible no tenen previsions d'escoles noves. Un panorama lamentable.

"GOOGLE EARTH". Levante-EMV. 16.02.08

El Google Earth és fascinant. És com l’ull d’un ésser superior, que escruta el planeta blau, i que s’acosta i s’allunya a voluntat. Des de lluny, que és des d’on miren els líders mundials i els editors dels telediaris, no es veuen els triangles d’Ilemi o Hala’ib, o la trista Darfur, on cada dia mor gent en l’anonimat. Des de prop, un grapat de desfeinats han aconseguit trobar una desena de persones que prenen el sol nues als seus terrats. Les imatges roden per la xarxa.
Jo me’l vaig instal·lar fa quatre anys, en guanyar el PSOE, perquè deia el PP que es trencava Espanya. Regularment, m’acoste i m’allunye fent ús del zoom, i no sóc capaç de vore cap esquerda per enlloc. Tampoc no me’n queixaria, sóc nacionalista jo. Deia el PP que es trencava la que havia de ser “una, grande y libre” perquè Rodriguez Zapatero pactava amb ERC, que era un llop disfressat de corder. En realitat ha resultat ser un corderet ben dòcil per al socialisme espanyol i català. El PP també deia que es trencaria perquè el PSOE no tenia un discurs unívoc per tot l’estat, i deia coses diferents en funció del territori. Home, però si per evitar despistes, el PSOE valencià ha ocultat, com cada quatre anys, les històriques sigles del PSPV, que deshonra des de fa tres dècades! El cas és que el PP, el uniformista PP, parla ara de contractes amb immigrants, però s’ho calla quan va a una zona sensible com Melilla. El PP vol carregar-se la immersió lingüística a Catalunya en favor d’un apartheid bilingüístic. Mentre que s’oposa i brama com una tonyina quan el President d’Andalusia anuncia que, optativament, es podrà estudiar a les seues escoles català, basc i gallec.
I el més suculent de tot este intercanvi de papers, és el que està passant amb les polítiques hídriques. El PP unflava pit dient que ells si que tenien un discurs igual per tot l’Estat. Però no és cert. Resulta que el País Valencià, que segons Camps era la joia de la corona popular, pesa menys que l’Aragó i els Monegros-Las Vegas. I com el PP aragonès no vol ni sentir parlar d’un transvasament, el PP valencià s’ha d’engolir el seu discurs dels darrers quatre anys, i mig programa. I tot això, sense aigua. Amb greu risc d’escanyar-se. I el Dr. Montes no té guàrdia.
Que els déus que ens miren des de Google Earth ens pillen confessats. Els uns esperant que el 2008 siga declarat per la Conferència Episcopal “Año Mariano”, els altres dien que hi ha “motius per creure”. En qui? En que?

http://gureerakundeenalde.com/cat/

http://gureerakundeenalde.com/cat/

"CANDIDATS" Mediterráneo. 14.02.08

Les més cotitzades llistes de Castelló al Congrés estan encapçalades per un cunero nascut a València i que viu a Madrid, i per un castellonenc que volia anar en la llista de Madrid com a cunero. Estan encapçalades per un diputat que va dimitir i no va voler assumir la representació dels electors que confiaren en ell, perquè el seu partit pergué les eleccions; i per l’únic Ministre que ha estat destituït sense fer-li cap encàrrec. Simplement perquè aquelles quatre hores que segons ell necessitava per ensenyar economia a Rodriguez Zapatero, no han servit, és obvi, de gran cosa. Que t’acomiaden d’un Govern que manté algú com Magdalena Àlvarez hauria de fer reflexionar. I en mig de tot això apareix Alfred Remolar.
Que hores d’ara un polític puga seduir-me amb un discurs constructiu, és una agradabilíssima sorpresa. Quasi profilàctica. Remolar és un home valent, intel·ligent, jove, compromès, decidit i sobretot, amb uns principis ètics que no cotitzen gaire al món de la política oficial. I no ho dic perquè siga del meu partit, no sóc amic de fer proselitisme, però m’encanta que ho siga. Reconec valors en gent d’altres partits, com reconec severes discrepàncies en les formes d’entendre la política amb alguns dels meus correligionaris. No és una qüestió partidista.
Però no vull fer un panegíric. Alfred no és perfecte. És una miqueta fanfarró a l’hora de pregonar les seues habilitats en el boli-dali (però si no sap ni dir-ho! Al seu poble li’n diuen “bali”. Veges tu!) Davant d’això no hem tingut més remei que jugar-nos una paella que pagarà qui perga la partida. Els de Castelló contra els de Betxí. Serà un plaer derrotar un diputat.

ESTAMPES DE CARNESTOLTES

ALBERTO FABRA FENT DE ROCKEFELLER

5O €

ALBERTO FABRA EIXINT DE LA PISCINA

100 €

ALBERTO FABRA ESBUDELLANT UN POLLASTRE

AIXÒ...AIXÒ NO TÉ PREU!

"CAL UNA POLÍTICA INDUSTRIAL MÉS ACTIVA I COMPROMESA AMB EL SECTOR CERÀMIC". Crònica. 08.02.08

El taulell, és un dels principals motors de l'economia valenciana, i molt singularment de les nostres comarques. És un sector vigorós, que ha fet una clara aposta pel R+D+I, per la reinversió de recursos, i que és molt més respectuós que sectors com l'automòbil, amb el Protocol de Kiot. Això és el que hem de vore a Cevisama, més enllà d'interessants dissenys, o noves tècniques de coure pasta amb un estalvi energètic del 50%. La ceràmica és un sector no sempre suficientment protegit per les polítiques industrials. La creació de riquesa i de llocs de treball, ha d'acompanyar-se d'infraestructures que el sector reclama. Bones carreteres, un PortCastelló que s'adeqüe a les necessitats exportadores, incentius fiscals... En definitiva una aposta clara que protegisca un sector que cas contrari es vorà fortament temptat per la deslocalització.

"CIBERCAMPANYA". Mediterráneo. 07.02.08

La campanya electoral és una cerimònia laica, malgrat la Conferència Episcopal, de la democràcia occidental. Abans als mítings, els escenògrafs electorals disposaven el públic davant dels oradors. Ara, sembla que la moda és posar a un grapat de figurants just a l’esquena dels líders. Crec que es tracta d’un doble missatge. Un en clau interna de partit, que ve a dir “mireu-me l’esquena i feu-vos la idea, sempre estareu darrere de mi”, i un altre en clau externa que vindria a servir per acostumar la gent a que determinats polítics els giren l’esquena.
Ja fa alguns anys que pujar vídeos electorals a Youtube ha deixat de ser novetat. Les telefonades aleatòries de Rajoy demanant ajuda per a fer el programa, són la innovació més cridanera. El PP li ha guanyat la mà al PSOE.
L’altre dia un holograma de Carles d’Anglaterra va inaugurar una conferència en Abu Dhabi. Tanta modernitat m’esgarrifa una mica. No sóc gens refractari a la modernització de les campanyes, ni a la incorporació de noves tecnologies, però n’observe amb precaució els límits. Crec en la política de proximitat, en els candidats de carn i òs, si m’apuren, fins i tot en els que besen xiquets als mercats. Em preocupa que al final les campanyes es desenvolupen a internet. Tothom ha sentit històries de xats, en les que la fascinant estudiant de segon de psicologa i ulls blaus, amb la que creus estar lligant, és en realitat un carnisser de Benetusser que pesa 120 quilos i que s’ha passat el matí degollant corders i fent llonganisses de budell culero. No voldria que un candidat es fera passar pel que no és...ara que en alguns cassos...tampoc no seria tan diferent d’ara.

Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler

800 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL BON REI JAUME I. PARE FUNDADOR DE LA PATRIA VALENCIANA.

128. E don Blasco giras deues nos, e dix: Senyor, uer diu lo Maestre del Espital, que pus part mar uos ha Deu dat conquerir, que a lo que esta a la porta del uostre Regne queu conquirats. E es la meylor terra, e la pus bela del mon: que jo, Senyor, he estat en Ualencia be ·II· anys, o pus, quan uos me gitas de618 terra. E no ha uuy deius Deu tan delitos logar con es la ciutat de Ualencia, e tot aquel Regne, e ten be ·VII· iornades de terra de lonch: e si Deus uol que aquel conquirats, e uolra la meylor cosa haurets conquesta de delits, e de forts castells que sia el mon. E jo direus ço que a mim sembla: Si jous conseylaua que anassets assetjar ·I· fort castell, dar uos hia mal conseyl, car be ni ha ·XL· o ·L· que mentre que menjar haguessen uos ni tot uostre poder nols poriets pendre: mas conseyl uos en quant jo se ni enten que anets a Burriana per aquesta rao, car, Borriana es loch pla, e es prop de uostra terra, e uenra uos hi per mar e per terra mlis que no faria si pus luny fossets en la terra, e a fiança de Deu al pus luny haurets la dins ·I· mes, e trobar hiets gran conduyt, e aquest es lo meylor loch que yo se per uos començar a conquerir lo Regne de Ualencia. E dix lo Maestre del Espital: Senyor, uer uos diu en Blasco, que el mon no es tan -177- bon loch con aquel de pendre, que axi ho dien tots aquels qui han estat al Regne de Ualencia, e fama publica es.

DIGUEM? "SOY MARIANO"

Ara mateix, estava a casa, mirant una documentació d’una roda de premsa que prepare per la setmana vinent. Em permeteu que guarde en secret els detalls i que aprofite per saludar a Javier Moliner que m’estarà llegint.
(Per als que no teniu la sort de ser de Castelló, Javier Moliner és el Vicealcalde de Castelló, Regidor d’Urbanisme, i lector esporàdic d’este bloc.)
El cas és que ha sonat el meu telèfon particular. Tinc per costum mirar el número de qui em crida abans de despenjar, no per res, però m’agrada saludar pel nom a la persona que truca. De tant en tant rep alguna telefonada de l’estranger de fora (la meua vida és alguna cosa més que la política), així que estic acostumat als +34. Però la veritat és que el número m’ha sorprès: +340000000000.
He despenjat, i abans de poder dir “diguem”, d’una tacada i sense respirar m’han dit (crec que) textualment:

Buenas tardes. Soy Mariano Rajoy.
¿Dónde te has metido? Te estamos esperando. Pero...si no puedes llegar, yo lo que te pido es que mandes tus propuestas para el programa a mi página web.
Un fuerte abrazo.

Era ell! En persona! He conegut la veu! M'he quedat garratibat, i he pensat...el que em faltava! Ja voràs quan s'enteren Conxa Amorós i Marina Albiol que m'ha telefonat Mariano!

Esta trucada és com la propaganda de les pizzes que em posen a la bústia, però sense salsa barbacoa i sense begudes gratis. Supose que ha estat cosa de mala sort, m’haguera tingut que telefonar Zapatero que m’haguera ofert 400€ en saldo per al mòbil, només per despenjar.
Les noves tecnologies! Jo que continue sense entendre exactament el mecanisme del morter de fer all i oli, confesse que tot això em supera. Ai si! Molt!