24 de novembre, 2018

"L'APRENENT DE BRUIXOT" - Levante-EMV - 24.11.18

L'any 1797 Johann Wolfgang von Goethe va publicar el seu poema Der Zauberlehrling. El text ha estat objecte de moltes adaptacions en diversos mitjans. Destaca el poema simfònic homònim de Paul Dukas, i destaca tant, que és precisament sobre eixa base musical que transcorre la famosa escena de Mickey Mouse i els poals i les graneres, a aquella obra d'art de nom «Fantasia», de la factoria Disney. I si som francs, fins que no he dit Mickey, Fantasia i Disney, molts de vostés no sabien de què parlava. Però per si queda alguna animeta despistada, o em llig algun mil·lènnial distret, els en faré cinc cèntims.

Un mag jove rep l'encàrrec del seu mestre de netejar tota a brutícia acumulada a les dependències on treballen. La feinada d'anar fent viatges amb dos poals per omplir un gran recipient amb aigua, li sembla tan cansat, que atrevit com és, pronuncia un sortilegi que fa que la granera cobre vida, i siga ella qui va a omplir els poals. Atrevit, però inexpert, l'erra, i fruit de l'encanteri la granera i els poals es divideixen en dos. I estos en dos més. I cada dos en dos. Per divisió binària, com si foren procariotes o eubacteris. Total que els poals passen del centenar i van i venen sense aturador, convertint la casa en tot un xapull. I ací ho deixe que volia parlar d'una altra cosa i només volia una metàfora introductòria.
Voran, el pis estava brut, molt brut, i l'aprenent de bruixot va voler fer un sortilegi que no dominava bé, i la cosa se li va descontrolar. En lloc de fregar el terra, va dur tant de poal i tant de motxo, que allò semblava el lluent de la Plana. Se'ns ha acusat d'això a Compromís estos dies. S'ha escrit i dit, que el Codi de Bon Govern se'ns en va anar de les mans. Que com el terra estava tan brut, vam tirar massa aigua i massa sabó. Recordem, parlem de la legislatura en què cada dia ens alçàvem amb un greu cas de corrupció a càrrec del PP. Molts dels quals ja han estat jutjats i condemnats. Ja sabem per exemple que a aquella campanya del 2007 que va dirigir Moliner, a Castelló la Gürtel va pagar més de 44.000 € perquè gent com ell mateix, Macián o Sales, foren regidors, i Carrasco tot i anar en la llista autonòmica es quedés amb les ganes.

Ens vam passar de frenada? Depén. Jo encara hui continue pensant que si una investigació judicial m’assenyala amb el dit en el quadre d'un cas de corrupció, per molt que al final siga innocent, he d'apartar-me pel bé de la política, que és molt més important que la meua personal vida política. I això és el que vam acordar... No nosaltres, com ara semblen dir alguns, tothom. Eixe va ser l'únic Codi que vam ser capaços d'acordar.
I eixe és el sentit i l'esperit del codi. Una altra cosa és que per la querella d'un partit de l'oposició, amb unes preteses proves que encara no han estat ni admeses pel jutjat, i que nosaltres no hem pogut ni vore, haja de plegar la Vicealcaldessa, o haguérem hagut de plegar tots dos com regidors l'any 2014 que és des de quan Pérez Macián confessa en seu judicial i per escrit, que les guarda... Les guarda fins que venen eleccions, a vore si així, castiguen al partit que ells identifiquen amb la força que els va fer perdre el govern. L'única amb presència municipal que va créixer el 2015. Va d’això este tema.
Una curiositat per acabar tornant a Goethe. La seua obra Faust, està inspirada en el John Law, economista escocés al qual es considera inventor del paper moneda. Els bitllets. Com aquells de 500 € que hi havia als sobres del PP. Que d'eixos sí que en sabem ja el contingut.

17 de novembre, 2018

L’SLEEPY HOLLOW VALENCIÀ" -Levante-EMV- 17.11.19




La Fundació que atorga els Premis Jaume I, molt vinculada a la Casa Reial dels Borbons, va pensar que fóra bo, que la promoció exterior d'Espanya no anés només associada a tòpics com les corregudes de bous, el flamenc, la paella o la migdiada. La seua lloable pretensió era que es pogués conéixer el país per altres qüestions com la ciència, la literatura, la investigació. És a dir, plantejaven una campanya de realçar allò que de veres és un valor afegit, homologable a escala europea, i no quedar-se en els estereotips suats de sempre.

I va encomanar una campanya que es traduí entre altres coses en una cartelleria instal·lada en les marquesines de l'empresa del transport públic de València. Els cartells, molt visuals passaven ratlla a eixes paraules, i proposaven ampliar la nostra targeta de visita al món. Els cartells es van instal·lar a loctubre, els premis es van donar el 7 de novembre.

I per què en parle ara? Doncs resulta que un d'eixos cartells que van passar sense pena ni glòria durant un mes, i dels que en queden alguns pocs en algunes parades de l'EMT, ha cridat l'atenció d'un cantaor. Un cantaor flamenc, que havia vingut a actuar a València i es va sentir fortament ofés, pel que va considerar un atac a la seua professió. I sense por a posar en evidència la seua nul·la comprensió lectora, va fer un tweet dirigit a l'ajuntament de València queixant-se amargament (amb un «quejio» ortodox, vull suposar). Errada, perquè la campanya no és de l'ajuntament, per molt que estiga en suports d'una empresa pública municipal.
I en això que va aparéixer Cantó, el diputat de Ciudadanos que vol liderar la llista a les Corts. Durant tot un mes València ha estat plena d'eixos cartells, i ell no va dir res, segurament perquè ni els va vore. Igual feia temps que no venia per la circumscripció que el va elegir diputat. Però com Cantó s'informa per Twitter (això explica que el diputat s'empasse les fake news de tres en tres), fins que el cantaor no va dir res, ell tampoc.
El problema de Cantó és que la seua catalanofòbia i la seua valencianofòbia militant, el converteixen en un insensat demagog i piròman. Per això va pujar la mateixa foto que el cantaor, i va escriure: «Parece que al tripartito valenciano no le gusta el flamencoEs más de sardana». Així. Sense vergonya ni dignitat.
En lloc d'interessar-se per la campanya, on hauria trobat paraules com les indicades més amunt, o «playa» o «tapas», li furta la foto al cantaor perquè sinó la seua maldat no tindria sentit. No podia fer un tweet dient «Parece que al tripartito valenciano no le gusta la playaEs más del macizo central»... Però clar, això no li servia per al seu objectiu polític, que no és altre que crear crispació i fractura social. Fa pocs dies, el partit carabassa, va qualificar de "encerrona secesionista" el Congrés pels 600 anys de la Generalitat, que organitzava la Universitat d'Alacant.

I encara més, Rivera no ha tingut cap problema en sumar-se a les crítiques mal intencionades, inclús després d’haver quedat clar que ni l’ajuntament, ni el Consell tenien cap vinculació amb la campanya. Ell va vore que damunt se la paraula “flamenco” hi havia una ratlla, i es va sentir obligat a dir la seua! 
La diferència entre ells i VOX, és que mentre estos cavalquen cap al crepuscle (de les ideologies), els tarongetes em recorden més a Sleepy Hollow. Ja saben, aquell genet sense cap. Perquè si el seu cap ha de ser Cantó...
En fi, a ells els hi és igual enllardar una universitat pública, o esquitar a la Casa Reial, no oblidem que Ciudadanos va néixer per crear conflicte, i li està furtant la cartera al PP que es distreu al tenir dos objectius, el de crear enfrontament que comparteix amb Ciudadanos, i el de la corrupció sistèmica, a la que dedica ingents quantitats de gent, temps i talent. I és que la seua evident catalanofòbia no els impedeix paradoxalment fer seu aquell estereotip català de què «la pela és la pela». I parlen de la pobra Rosalia i l'apropiació cultural.

10 de novembre, 2018

"LA CREU I LA CORTINA" Levante-EMV-1'.11.19

He evitat conscientment entrar en temes massa concrets de la governabilitat de Castelló, des que vaig dimitir com regidor. Però hi ha qüestions com ara esta, en les que m'està costant molt callar, tant, que he decidit no fer-ho.

El govern municipal està instal·lat en un fals debat sobre si s'ha de retirar o no la Creu dels Caiguts construïda pel franquisme al Parc Ribalta. Un afegit sense cap coherència amb el nostre parc romàntic. I és simplement perquè el PSOE no té clar el punt 4.43 del Pacte del Grau pel qual ens comprometíem a retirar els símbols feixistes de la ciutat. I la Creu, n'és un d'obvi.

Llig en premsa que "fuentes socialistas", afirmen que retirar-la o no, és potestat municipal. Ho diuen per contrarestar l'acció parlamentària de Compromís, que ara en el cas de Castelló, però durant mesos en centenars de municipis de tot l'estat ha instat, amb èxit, a la retirada de símbols feixistes en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Doncs això és fer-se un Froilan. Fotre's un tret al peu, perquè per reivindicar la seua autonomia front a Congrés i a Senat, el que estan dient és que podrien retirar la creu i no volen.

La resta és tot fum de canya. Emparar-se en un document que recomana abans documentar fefaentment que encara ara, continua sent un símbol d'exaltació feixista, és una excusa banal. Primer, perquè la llei no diu res d'això. O com és que sí que es retiren els noms franquistes dels carrers de tants i tants pobles encara que ningú vaja a posar flors al General Mola des de fa anys? I segon, perquè no és un document tècnic. És un document de part, un document polític, signat per un polític designat pel PSOE.

Quan el PP va decidir empedrar la via del Ribalta per on volien fer passar el TRAM, s'agafaven a un informe fet per la persona de perfil polític posada a dit pel PP a la Conselleria. Concretament, algú al que li havien oferit eixe càrrec a canvi del sacrifici de presentar-se de cap de llista a un municipi on no podien guanyar. Ho vaig argumentar per llevar validesa a un informe que es pretenia tècnic i era polític. El PSOE es va agafar a roda del meu argument. Les actes dels plens ho confirmen. Al cap i a la fi, anaven justos de discurs, si tenim present que ells havien proposat partir el parc amb una via fèrria. Ara el PSOE fa el mateix que el PP. Aquells usaven un document polític per a justificar incomplir la llei. El PSOE per incomplir la llei, i el seu programa, que també és el nostre.

Em molesta especialment que "fuentes del partido socialista" consideren que la pressió per fer complir el Pacte del Grau, que ells van signar com nosaltres i CSenM, és una cortina de fum per tapar els irracionals atacs judicials del PP. D'entrada perquè no hauria de caldre pressionar-los per a fer-los complir el programa; i també perquè l'estratègia política del PSOE dóna ales al PP. Supose que el socialisme espera treure algun redit electoral dels atacs populars a Compromís.

El PSOE és un partit profundament antifranquista, no els hi he de donar cap lliçó jo, per tant, estem davant d'una qüestió de tactisme, de vertigen davant les eleccions. Hi ha por a l'anunciada querella de l'Asociación de Abogados Cristianos contra l'alcaldessa. Des del respecte que li tinc a la meua alcaldessa, he de fer-li una pública reflexió. No arribar a unes eleccions amb una imputació, no depén només del que una persona fa, pot dependre també d'allò que no fa. I sobretot, d'allò que altres decideixen fer. No es pot governar atenent al xantatge dels radicals i els intolerants. Ni s'ha de governar contra el programa de govern. I d'altra banda, «querellada», no és «encausada».  

03 de novembre, 2018

"LA MORT COM MERCADERIA" - Levante-EMV- 03.11.18


Deia Voltaire que als vius se'ls hi deu respecte, als morts res més que la veritat. I la crua veritat és que la dreta mai no ha tingut cap mena de respecte pels morts, tret potser de Franco i les seues despulles que segueixen en zona blava mentre el govern socialista continua posant una moneda a cada roda de premsa del divendres.

Girauta, el de Ciudadanos (abans PP i abans PSOE) va guanyar una mínima rellevància formant part d'aquell grup d'immorals indecents que es feien dir Peones Negros. La seua paranoica teoria sobre l'11M, compartida encara hui per algun destacat regidor del PP local, era pura gasòfia. I no els importava usar els morts en l'atemptat, i el dolor de les famílies, per intentar guanyar posicions polítiques. El Senador Carlos Benet (PP) va arribar a dir: "Pavía a caballoTejero con pistola y Zapatero con un tren de cercanías."

Les mocions als ajuntaments i als parlaments fent un ús espuri del dolor de les víctimes del terrorisme ha estat una constant en la dreta, durant molts anys. Però no es tracta només de retòrica, per molt indecent que siga, no, han anat molt més lluny. El 2013 vam saber que el PP havia usat diners de la Fundació dedicada a Miguel Ángel Blanco, per alimentar la trama de la "Gürtel". Els diners que donava la gent anònima per a protegir als regidors i regidores del PP, segons les mateixes declaracions del PP, desviats a la corrupció. Supose que no cal recordar que és la "Gürtel". Només faré dos apunts de caràcter judicial, la condemna a títol lucratiu del PP espanyol, i la condemna del PP valencià. Encara queda molt per jutjar. Van tindre la santíssima indecència d'associar l'assassinat més icònic de la democràcia, amb el més indecent procediment corrupte d'un partit i un govern.

I continuen. Eixe partit feixista amb nom de diccionari ha anunciat que ha fitxat al pare de Marta del Castillo, aquella jove brutalment assassinada fa uns anys, i que ha menat un lluita, lícita, lògica i lloable, per saber on està el cadàver de la seua filla. Tot el món té dret a fer política i a posicionar-se, només caldria, i no ho qüestionaré jo, el que sí que qüestione són les maniobres dels partits polítics per usar el dol i el dolor, per fer política. Bàsicament perquè no podem legislar des del fetge, i arrossegar els més baixos instints a la política és un risc molt greu. Només la immoralitat de la dreta és capaç d'obviar això.

Com fins ara este senyor s'havia mogut en els àmbits d'influència del PP, ho han viscut com un atac de banyes, i han eixit corrent a fitxar a Juan José Cortés, el pare d'aquella xiqueta assassinada, Mariluz. "Tu tens la teua víctima, jo tinc la meua" semblen haver-se dit, en una subhasta del dolor aliè. Val a dir que és un fitxatge poc estel·lar, perquè ja havia estat anunciat altres vegades. De fet l'oblidable i prescindible Zoido el va contractar com assessor a Sevilla, tot i que després quan van processar al Pastor Evangelista per un tiroteig en el qual es va vore implicat, el van deixar caure i es van apartar d'ell. Ara el voldran portar en llistes. Només la desacomplexada i esbojarrada carrera per disputar-se l'espai de la dreta més extrema, els hi permet usar el dolor de la mort per a fer política.

Estos indecents moviments electoralistes de la dreta, que segueixen el rastre de la seua viciada trajectòria d'associació de dolor, assassinats, corrupció i càlculs electorals, coincideix en el temps amb estos dies de morts i cementeris, que probablement tenen menys de recolliment del qual caldria, i més d'exposició efemèrica del que també caldria. La dreta ha aconseguit que estos dies deixem de pensar en els morts vivents, per a pensar en ells, que volen viure políticament (i econòmica) dels morts. Indecent.