L'any 1797 Johann Wolfgang von Goethe va publicar el seu poema Der Zauberlehrling. El text ha estat objecte de moltes adaptacions en diversos mitjans. Destaca el poema simfònic homònim de Paul Dukas, i destaca tant, que és precisament sobre eixa base musical que transcorre la famosa escena de Mickey Mouse i els poals i les graneres, a aquella obra d'art de nom «Fantasia», de la factoria Disney. I si som francs, fins que no he dit Mickey, Fantasia i Disney, molts de vostés no sabien de què parlava. Però per si queda alguna animeta despistada, o em llig algun mil·lènnial distret, els en faré cinc cèntims.Un mag jove rep l'encàrrec del seu mestre de netejar tota a brutícia acumulada a les dependències on treballen. La feinada d'anar fent viatges amb dos poals per omplir un gran recipient amb aigua, li sembla tan cansat, que atrevit com és, pronuncia un sortilegi que fa que la granera cobre vida, i siga ella qui va a omplir els poals. Atrevit, però inexpert, l'erra, i fruit de l'encanteri la granera i els poals es divideixen en dos. I estos en dos més. I cada dos en dos. Per divisió binària, com si foren procariotes o eubacteris. Total que els poals passen del centenar i van i venen sense aturador, convertint la casa en tot un xapull. I ací ho deixe que volia parlar d'una altra cosa i només volia una metàfora introductòria.
Voran, el pis estava brut, molt brut, i l'aprenent de bruixot va voler fer un sortilegi que no dominava bé, i la cosa se li va descontrolar. En lloc de fregar el terra, va dur tant de poal i tant de motxo, que allò semblava el lluent de la Plana. Se'ns ha acusat d'això a Compromís estos dies. S'ha escrit i dit, que el Codi de Bon Govern se'ns en va anar de les mans. Que com el terra estava tan brut, vam tirar massa aigua i massa sabó. Recordem, parlem de la legislatura en què cada dia ens alçàvem amb un greu cas de corrupció a càrrec del PP. Molts dels quals ja han estat jutjats i condemnats. Ja sabem per exemple que a aquella campanya del 2007 que va dirigir Moliner, a Castelló la Gürtel va pagar més de 44.000 € perquè gent com ell mateix, Macián o Sales, foren regidors, i Carrasco tot i anar en la llista autonòmica es quedés amb les ganes.
Ens vam passar de frenada? Depén. Jo encara hui continue pensant que si una investigació judicial m’assenyala amb el dit en el quadre d'un cas de corrupció, per molt que al final siga innocent, he d'apartar-me pel bé de la política, que és molt més important que la meua personal vida política. I això és el que vam acordar... No nosaltres, com ara semblen dir alguns, tothom. Eixe va ser l'únic Codi que vam ser capaços d'acordar.
Ens vam passar de frenada? Depén. Jo encara hui continue pensant que si una investigació judicial m’assenyala amb el dit en el quadre d'un cas de corrupció, per molt que al final siga innocent, he d'apartar-me pel bé de la política, que és molt més important que la meua personal vida política. I això és el que vam acordar... No nosaltres, com ara semblen dir alguns, tothom. Eixe va ser l'únic Codi que vam ser capaços d'acordar.
I eixe és el sentit i l'esperit del codi. Una altra cosa és que per la querella d'un partit de l'oposició, amb unes preteses proves que encara no han estat ni admeses pel jutjat, i que nosaltres no hem pogut ni vore, haja de plegar la Vicealcaldessa, o haguérem hagut de plegar tots dos com regidors l'any 2014 que és des de quan Pérez Macián confessa en seu judicial i per escrit, que les guarda... Les guarda fins que venen eleccions, a vore si així, castiguen al partit que ells identifiquen amb la força que els va fer perdre el govern. L'única amb presència municipal que va créixer el 2015. Va d’això este tema.
Una curiositat per acabar tornant a Goethe. La seua obra Faust, està inspirada en el John Law, economista escocés al qual es considera inventor del paper moneda. Els bitllets. Com aquells de 500 € que hi havia als sobres del PP. Que d'eixos sí que en sabem ja el contingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada